El F¨°rum va esborrar els vestigis del mur d¡¯afusellaments del Camp de la Bota

Les obres del port esportiu del F¨°rum van destruir els vestigis del mur d'afusellaments del Camp de la Bota. Aix¨ª ho conclou un informe del Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (MUHBA) encarregat pel comissionat de Programes de Mem¨°ria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes. El mur, un parapet de pr¨¤ctiques de tir militars al l¨ªmits de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s amb Barcelona, va ser el lloc on la Gu¨¤rdia Civil va executar 1.686 persones entre el 1939 i el 1952, condemnades per rebel¡¤li¨® per tribunals militars franquistes.

Els t¨¨cnics del MUHBA estableixen que les ru?nes del parapet van existir com a m¨ªnim fins a les obres de construcci¨® del port esportiu del F¨°rum, que es van produir entre el 2000 i el 2004. A partir de mapes i imatges a¨¨ries, corresponents a un per¨ªode de temps entre el 1922 i el 2016 ¨Cel quarter militar es va fundar el 1858¨C, el MUHBA demostra que l'esquelet del parapet es va mantenir visible, mig submergit a la platja, almenys fins a finals de la d¨¨cada dels seixanta, quan va ser colmatat dins d'un dic. Les imatges a¨¨ries de la d¨¨cada dels vuitanta exposen com el litoral va tornar a guanyar terreny al mar, quan el dic va desapar¨¨ixer, i com les restes del parapet van passar a situar-se a terra ferma. Sobre aquell espai es va construir el port esportiu. ¡°Actualment el punt on se situava el parapet correspon al l¨ªmit del moll de la Ronda del Port del F¨°rum, i la major part de l'¨¤rea que ocupava es troba sota les aig¨¹es del port¡±, diu l'informe del MUHBA. El Consorci del Bes¨°s va elaborar l'any passat un estudi cartogr¨¤fic arribant a la mateixa conclusi¨®. El Memorial Democr¨¤tic de la Generalitat va instal¡¤lar el 2009 un panell informatiu sobre els afusellaments ¨Cactualment molt degradat¨C a 100 metres de la localitzaci¨® ara establerta pel Consorci i pel MUHBA. L'Ajuntament de Sant Adri¨¤ va instal¡¤lar al mateix punt una placa homenatge a les onze dones que hi van ser executades entre el 1939 i el 1940. Al Camp de la Bota tamb¨¦ van ser ajusticiats 44 militars sublevats el 1936.

La versi¨® dels fets m¨¦s estesa entre els historiadors ¨¦s que no quedava res del mur d'execucions. Hauria anat ensorrant-se a partir de la segona meitat de la d¨¨cada dels quaranta per l'abandonament i pels temporals que castigaven el litoral. Els barraquistes utilitzaven les pedres del parapet per a les seves cases improvisades, explica Josep Maria Monferrer, director de l'Arxiu Hist¨°ric del Camp de la Bota i la Mina. L'equip de Vinyes assegura que l'¨²nica fotografia coneguda del parapet la conserva Monferrer: ¨¦s un retrat del 1947 de tres reclutes que posen a la platja, davant del mur. Monferrer, antic mestre i veter¨¤ activista de La Mina, ha recollit quatre imatges m¨¦s del parapet, cedides per pescadors i ve?ns. L'Arxiu Municipal de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s diu no tenir material gr¨¤fic dels parapets; tampoc es coneixen imatges de les execucions. Vinyes no descarta que el ministeri de Defensa guardi documentaci¨® que no s'ha fet p¨²blica.

Un segon informe encarregat al MUHBA havia de determinar si els vestigis del parapet podien ser recuperats. L'estudi afirma que ¡°sembla molt probable que els moviments de terres i excavaci¨® per a la construcci¨® del Port del F¨°rum van comportar l'afectaci¨® de la major part de les restes del parapet¡±. Est¨¤ previst que bussos contractats per l'Ajuntament es submergeixin al port per ¡°obtenir la prova emp¨ªrica¡±, segons Vinyes. El capita del Port del F¨°rum, Jordi Bosch, dona per fet que ja no hi queda res: ¡°Mai hem detectat res amb un relleu especial, ni al mur ni al fons. Posaria la m¨¤ al foc que all¨¤ baix nom¨¦s hi ha llot¡±.

Cr¨ªtiques de Sant Adri¨¤

Barcelona vol crear un nou espai memorial per recordar els afusellats. El ple de l'Ajuntament va aprovar divendres una declaraci¨® institucional a favor del projecte. Vinyes estudia diverses accions commemoratives per inaugurar a finals de febrer. El consistori tamb¨¦ preveu instal¡¤lar sota l'aigua un recordatori de la localitzaci¨® exacta del parapet.

L'alcalde de Sant Adri¨¤, el socialista Joan Callau, critica l'Ajuntament de Barcelona per actuar al marge del Memorial Democr¨¤tic, instituci¨® amb la que el consistori de Sant Adri¨¤ comparteix un projecte per construir un espai de mem¨°ria a tocar del Campus Bes¨°s de la UPC: ¡°Per r¨¤dio macuto em vaig assabentar de la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, que t¨¦ aspectes semblants al nostre. Vaig dir-li al senyor Vinyes que podem fer el rid¨ªcul. Hem de treballar coordinats amb el Govern de Catalunya. No podem polititzar aquest assumpte¡±. Vinyes creu que el govern central i la Generalitat no realitzen suficients esfor?os en pol¨ªtica de mem¨°ria, i defensa que els ajuntaments han d'assumir la iniciativa. Les accions que promou Vinyes i les del Memorial Democr¨¤tic s'emmarquen en el 80 aniversari de l'inici de la represi¨® franquista a Catalunya.

El projecte de l'espai de mem¨°ria del Govern est¨¤ previst que surti a concurs durant el primer semestre del 2019, diu Callau. Pl¨¤cid Garcia-Planas, fins aquest gener director del Memorial Democr¨¤tic, explica que la instituci¨® ha consultat el projecte amb les entitats de mem¨°ria de Catalunya, amb els ajuntaments de Sant Adri¨¤ i de Barcelona, i amb el Consorci del Bes¨°s. Carles Vallejo, president del Consell de Participaci¨® del Memorial Democr¨¤tic, ha vist els esborranys dels dos projectes i creu que s¨®n compatibles perqu¨¨ l'espai de la Generalitat s'ubicaria a l'altra banda de la ronda litoral, mentre que les accions de l'equip de Vinyes seran a les instal¡¤lacions del F¨°rum. ¡°El que ¨¦s important ¨¦s que es dignifiqui l'espai¡±, diu Vallejo.