Grans dissidents

?Helen Gurley Brown, empres¨¤ria, escriptora i editora nord-americana del segle XX, entenia el feminisme en un sentit diametralment oposat al que ha acabat apoderant-se del moviment. Per Brown, lluitar per la llibertat de la dona significava principalment dotar-la de la for?a moral necess¨¤ria per proclamar i mantenir la seva independ¨¨ncia d¡¯esperit com a esposa, com a amant o com a objecte de provocaci¨® sexual: com el que li don¨¦s la gana de ser en qualsevol moment de la seva vida. El canvi radical que va introduir a Cosmopolitan a partir de 1965, quan va ser nomenada redactora en cap de la revista, va contribuir a elevar les aspiracions del feminisme vinculant-lo auda?ment a la revoluci¨® sexual dels seixanta. No tothom ho va veure b¨¦: les seves portades de noies en biquini ofenien tant el puritanisme d¡¯arrel tradicionalista com el d¡¯arrel feminista, i ¨¦s aquest ¨²ltim el que, havent-se carregat de la r¨¤bia necess¨¤ria per passar a l¡¯acci¨®, es va presentar un bon dia a la redacci¨® de Cosmopolitan en la persona de la biliosa activista Kate Millet, la qual, acusant Helen G. Brown de reaccion¨¤ria pel seu foment de la depredaci¨® masculina, la va acorralar contra un radiador i la va omplir d¡¯improperis i amenaces. Aix¨° passava al 1970, dos anys despr¨¦s que Valerie Solanas dispar¨¦s fatalment contra Andy Warhol per la seva prepot¨¨ncia masclista. Ho dic nom¨¦s per deixar const¨¤ncia d¡¯una determinada tend¨¨ncia que va plantar llavors en el feminisme d¡¯aquells anys, el de segona onada.

En un article del 2012 dedicat a honrar la mem¨°ria de Brown amb motiu de la seva mort, l¡¯assagista i professora d¡¯Humanitats Camille Paglia veu en l¡¯assalt al Cosmopolitan el moment en qu¨¨ el feminisme comen?a a agafar formes retor?ades. La tend¨¨ncia que no tolera la llibertat d¡¯elecci¨® de les dones i que exigeix que els homes es considerin gen¨¨ricament vils, toscos i ofuscats aviat desembarcar¨¤ a les universitats i, des del poder acad¨¨mic, proveir¨¤ de doctrina els mitjans de comunicaci¨® i els governs. Paglia ha tingut sempre l¡¯energia necess¨¤ria per denunciar aquest proc¨¦s. Tractar les dones ¡ªdiu¡ª com m¨¦s vulnerables, virtuoses o dignes de cr¨¨dit que els homes ¨¦s ¡°reaccionari, regressiu i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, contraproduent¡±. L¡¯article sobre la senyora Brown s¡¯ha editat fa poc en una obra que recull escrits i declaracions de Camille Paglia dels ¨²ltims vint-i-cinc anys i que es titula com aquesta columna: Provocations. Els seus interessos s¨®n m¨²ltiples: parla amb passi¨® de literatura, m¨²sica, art, cinema, moda, religi¨®. Adora l¡¯exhibicionisme, d¡¯Oscar Wilde a David Bowie, de Mae West a Madonna. Es presenta com a progressista, feminista i transg¨¨nere, despr¨¦s de deixar clares les enormes dist¨¤ncies que la separen dels col¡¤lectius identitaris. La ideologia triomfant la considera sotmesa a l¡¯heteropatriarcat i li llen?a serps, ganivets i ver¨ª.