L¡¯alian?a entre el PSOE i Ciutadans

En els ¨²ltims mesos en la pol¨ªtica espanyola s¡¯est¨¤ erigint un mur ideol¨°gic que separa els ciutadans en dos b¨¤ndols. La frontera que divideix l¡¯esquerra de la dreta ¨¦s cada vegada m¨¦s impermeable i sembla que s¡¯imposa la cl¨¤ssica teoria de les dues ribes, que fa que els ciutadans equidistants es vegin obligats a nedar cap a una de les ribes si no volen morir ofegats.

Certament, ens trobem davant d¡¯un escenari pol¨ªtic particularment polaritzat. A priori tot indica que hem deixat enrere aquests temps en qu¨¨ els ciutadans tenien una prefer¨¨ncia majorit¨¤ria per acords pol¨ªtics transversals. El 2016, durant el per¨ªode previ a la repetici¨® d¡¯eleccions generals, quan el debat sobre coalicions i pactes de govern dominava l¡¯agenda p¨²blica, la prefer¨¨ncia majorit¨¤ria dels espanyols era el mestissatge ideol¨°gic. Els votants del PSOE tenien com a primera prefer¨¨ncia un Govern tripartit que inclogu¨¦s tant Ciutadans com Podem. Per la seva banda, els votants de Ciutadans volien formar part d¡¯un Govern de gran coalici¨® format pel PP i el PSOE. Aix¨ª doncs, en tots dos casos, els espanyols demanaven compromisos entre l¡¯esquerra i la dreta.

De fet, el 2016 els votants del PSOE sentien que en termes ideol¨°gics el seu partit es trobava essencialment equidistant entre Podem i Ciutadans. Els votants socialistes consideraven que la posici¨® de centre esquerra del PSOE situava el partit just en el punt intermedi entre un Podem marcadament d¡¯esquerres i un Ciutadans percebut llavors essencialment com de centre dreta.

?ltimament la pol¨ªtica espanyola ha canviat molt profundament. El partit d¡¯Albert Rivera ¨¦s ara un partit marcadament de dretes als ulls de l¡¯electorat socialista. I, de la mateixa manera, els simpatitzants de Ciutadans consideren que el PSOE s¡¯ha mogut cap a l¡¯esquerra, allunyant-se de les posicions moderades del centre esquerra.

Aix¨ª doncs, el centre pol¨ªtic s¡¯est¨¤ buidant. Aix¨° ha provocat que s¡¯estengui la sensaci¨® que els pactes transversals o mestissos en l¡¯¨¤mbit ideol¨°gic s¨®n avui inviables. No obstant aix¨°, es tracta, al meu parer, d¡¯una conclusi¨® precipitada. ?s probable que molts votants del PSOE i de Ciutadans considerin que els seus partits estan m¨¦s allunyats que mai i que els queda ben poc en com¨². Tot i aix¨°, les prefer¨¨ncies sempre s¨®n relatives i es formen comparant les alternatives viables en aquell moment. El desig d¡¯un pacte PSOE-Ciutadans dep¨¨n en bona part de com d¡¯atractius siguin els pactes alternatius que l¡¯aritm¨¨tica parlament¨¤ria permet. I aquests s¨®n cada vegada menys atractius.

Certament, els votants socialistes preferirien un Govern d¡¯esquerres amb Podem. No obstant aix¨°, les enquestes indiquen que en el millor dels escenaris possibles el PSOE nom¨¦s podria revalidar un Govern d¡¯esquerres amb el vistiplau dels partits nacionalistes catalans. I actualment ERC i el PDeCAT s¨®n socis altament inc¨°modes per al PSOE per dos motius. En primer lloc, s¨®n formacions que generen un important rebuig a una part del seu electorat i, per tant, pactar-hi els pot implicar un desgast electoral rellevant. I en segon lloc, els nacionalistes catalans ja no compleixen aquest paper de garants de l¡¯estabilitat que tenien en el passat i que permetien que Espanya tingu¨¦s els Governs m¨¦s duradors entre les democr¨¤cies parlament¨¤ries del nostre entorn. Actualment, incloure aquests partits com a socis ¨¦s confiar en una majoria parlament¨¤ria inestable.

D¡¯una manera similar, pot ser que molts votants de Ciutadans vegin ara el PP com un aliat m¨¦s atractiu que no pas el PSOE. No obstant aix¨°, les enquestes indiquen que la dreta necessitaria molt probablement el suport de Vox per aconseguir una majoria parlament¨¤ria. La pres¨¨ncia de Vox com a pe?a fonamental pot fer que molts votants del centre dreta acabin de nou percebent el PSOE com un soci m¨¦s atractiu.

Aix¨ª doncs, en la pol¨ªtica espanyola s¡¯estan produint dos processos antag¨°nics. D¡¯una banda, en els ¨²ltims mesos estem vivint un important proc¨¦s de polaritzaci¨® en la competici¨® partidista. D¡¯altra banda, les enquestes comencen a suggerir que ni l¡¯esquerra ni la dreta poden aconseguir majories parlament¨¤ries sense disposar de socis molt inc¨°modes: ja siguin els nacionalistes catalans per al PSOE, o Vox per a Ciutadans. Tot i que el primer proc¨¦s est¨¤ fomentant la pol¨ªtica de blocs estancs sense possibilitat d¡¯acords ideol¨°gicament transversals, el segon proc¨¦s empeny en sentit contrari. En definitiva, l¡¯alian?a entre el PSOE i Ciutadans mai havia estat m¨¦s lluny i m¨¦s a prop al mateix temps.