Al pati d¡¯aquesta escola no es juga a futbol

Al col¡¤legi Tiana de la Riba de Ripollet (Vall¨¨s Occidental) han decidit posar punt i final a les baralles destronant el futbol de l¡¯hora de l¡¯esbarjo i buscant activitats alternatives que afavoreixin les relacions entre els estudiants. ¡°Abans hi havia molts conflictes per culpa de la pilota, discutien si havia estat falta o gol o per algun cop de peu. El retorn a l¡¯aula despr¨¦s del pati era dif¨ªcil, hi havia moltes tensions¡±, admet el director del centre, Lloren? Piedrafita.

Fa vuit anys, aquest col¡¤legi va engegar el projecte ¡°El pati dels nostres somnis¡±, en el qual a poc a poc han anat modelant els espais i les activitats segons decidien els alumnes. El futbol es va arribar a reduir a nom¨¦s uns dies a la setmana fins que aquest curs van decidir eliminar-lo. Com a alternativa, disposen de tot un ventall de jocs: des d¡¯instruments musicals, patins, c¨¨rcols, jocs de taula o pilotes de b¨¤squet. Un material que va canviant i es renova segons el que acorden els alumnes i l¡¯escola.

¡°Hem notat un canvi en la manera de jugar, l¡¯ambient que es respira, m¨¦s amable, i tamb¨¦ hi ha m¨¦s bona relaci¨® entre els alumnes¡±

A les 11 en punt, quan sona el timbre anunciant l¡¯hora del pati, surt la marea de nens, per¨° no en tromba. Ho fan a poc a poc. Saben que ¨¦s el temps de ¡°l¡¯esmorzar tranquil¡±. Durant aquests minuts no hi ha jocs. Al cap de cinc minuts, un grup de nens va cap a la porta que dona acc¨¦s al magatzem de joguines. Ells s¨®n els encarregats ¨Cla responsabilitat ¨¦s rotativa¨C de treure tot el material i col¡¤locar-lo als diferents espais del pati. Els petits es dispersen: uns juguen a p¨¤del, d¡¯altres prefereixen grimpar pels elements del parc infantil, un grup s¡¯asseu simplement a parlar, un altre balla al ritme de la m¨²sica que surt de l¡¯altaveu... Per¨° hi ha un joc preferit: els patins i patinets que llisquen per la pista dura que abans estava dominada per la pilota de futbol.

L¡¯Aleix, de sis¨¨, est¨¤ encantat amb la desaparici¨® del futbol. Assegura que no li agrada. ¡°Ara tenim el b¨¤squet o els skates¡±, celebra. Tamb¨¦ l¡¯Andrea, de sis¨¨, veu b¨¦ la decisi¨®, tot i que ella s¨ª que hi jugava. ¡°Hi havia moltes baralles i els meus companys arribaven a classe molt enfadats, per¨° ara hi ha moltes m¨¦s coses i no venen enfadats, i aix¨° ¨¦s una millora per al pati¡±.

Els conflictes han desaparegut, gaireb¨¦ del tot. Si alguna vegada n¡¯hi ha algun, els alumnes disposen d¡¯una b¨²stia de queixes, preocupacions i propostes per solucionar-ho. El Xavier, de quart, jugava a p¨¤del, per¨° s¡¯apropa al coordinador dels jocs del pati, Siscu Inglada. T¨¦ una queixa dels seus companys. ¡°S¡¯inventen les regles!¡±, i pensa una soluci¨®. ¡°M¡¯agradaria posar un cartell amb les regles¡±. El professor li indica que ho introdueixi a la b¨²stia i que es votar¨¤.

¡°Hem notat un canvi en la manera de jugar, l¡¯ambient que es respira, m¨¦s amable, i tamb¨¦ hi ha m¨¦s bona relaci¨® entre els alumnes. Tamb¨¦ es nota que es tracta millor el material¡±, destaca Inglada. Per a Piedrafita, una de les claus de l¡¯¨¨xit ¨¦s que la decisi¨® l¡¯han pres els mateixos alumnes. ¡°Els nens, a poc a poc, han fet un pensament i una autoregulaci¨® sobre qu¨¨ volen fer. No ¨¦s l¡¯escola la que ho imposa, sin¨® que s¨®n ells els que ho decideixen. A m¨¦s, han apr¨¨s a acceptar el que decideix la majoria¡±.

Imma Mar¨ªn, consultora experta en joc i aprenentatge, assegura que el conflicte m¨¦s com¨² als patis es deu a ¡°l¡¯omnipres¨¨ncia¡± del futbol, que en el fons amaga un tema de g¨¨nere. ¡°El futbol ocupa el centre del pati, i principalment hi juguen els nens, cosa que relega les nenes a espais m¨¦s apartats. Amb aix¨° estan donant el missatge que els nens s¨®n m¨¦s importants que les nenes¡±.

Moltes escoles intenten solucionar els conflictes que genera el futbol. Algunes nom¨¦s permeten que s¡¯hi jugui un parell de dies a la setmana. Per¨° no totes ho han aconseguit. A l¡¯escola Pompeu Fabra de Vilanova i la Geltr¨², els nens acabaven a ¡°bufetades i puntades de peu¡±, admet el director, Francesc Mart¨ªnez. Van provar amb la reducci¨® de dies o fins i tot eliminant-lo una temporada. ¡°No va funcionar. Al final acabaven jugant amb un bric o una bola feta amb paper d¡¯alumini. No hi ha f¨®rmula m¨¤gica que ho arregli, o almenys nosaltres no l¡¯hem trobada¡±, assegura Mart¨ªnez. No obstant aix¨°, no han tirat la tovallola i assegura que treballen en una remodelaci¨® integral del pati per introduir-hi elements alternatius. ¡°Pensem que jugar a futbol s¡¯ha de combinar amb jocs tradicionals perqu¨¨ cadasc¨² decideixi a qu¨¨ vol jugar¡±, afegeix.

La consultora defensa que el pati ha de ser una extensi¨® de l¡¯aula, on les escoles tamb¨¦ puguin desenvolupar el seu projecte educatiu. ¡°Ara es veu gaireb¨¦ com una amena?a m¨¦s que com una oportunitat, perqu¨¨ ¨¦s on es produeixen els conflictes. Tamb¨¦ ¨¦s on es donen les situacions de bullying, aix¨ª que aqu¨ª tamb¨¦ s¡¯han de treballar les emocions¡±.