El cranc blau ocupa el delta de l¡¯Ebre

¡°Ara nom¨¦s pesquem cranc blau. Qu¨¨ has de fer davant d¡¯aquesta explosi¨®? No hi ha una altra. Si l¡¯any passat n'agaf¨¤vem 15 quilos al dia ara en s¨®n entre 200 i 300¡±, explica Ivan Samper, el patr¨® del Saron, mentre pilota cap a les?monetes (paranys per a crustacis), que l¡¯esperen pacients a les aig¨¹es de la badia del delta de l¡¯Ebre. El cranc blau (Callinectes sapidus), que ¨¦s aut¨°cton de l¡¯Atl¨¤ntic Occidental, des de Nova Esc¨°cia, Maine i el nord de Massachusetts fins a l¡¯Argentina, incloses les Bermudes i les Antilles, es va detectar a la zona per primera vegada el 2012, tot i que ja es trobava per It¨¤lia, Turquia o Gr¨¨cia. Ara el delta de l¡¯Ebre n'est¨¤ infestat i l¡¯esp¨¨cie, que viu en estuaris i llacunes, avan?a cap a altres litorals.

Mentre el Saron?sura a les aig¨¹es tranquil¡¤les, els crancs, atrapats en les nanses i sense cap possibilitat de fugir, van omplint cistelles grans de pl¨¤stic, ajudats pel mariner Salvador Moreso, que adverteix: ¡°Compte, si et pessiguen no et deixen anar i fan mal¡±. Per la gran mida de les pinces d¡¯aquest imponent crustaci, amb puntes d¡¯un blau intens en els mascles i vermell en les femelles, no hi ha cap dubte. La longitud de la seva closca pot arribar als 24 cent¨ªmetres i hi ha exemplars d¡¯un quilo.

M¨¢s informaci¨®n

El delta de l¡¯Ebre porta a la cassola el seu ¨²ltim invasor

El cargol poma arriba als arrossars del Baix Empord¨¤

Aquest cranc tan vora? s¡¯alimenta sobretot de bivalves de petxina fina ¡ªpot menjar 575 clo?sses al dia en un banc marisquer sense cap protecci¨®¡ª, aix¨ª com d¡¯an¨¨l¡¤lids, peixos, plantes i gaireb¨¦ de qualsevol altre element que pugui trobar, fins i tot, individus de la mateixa esp¨¨cie. El seu ¨²nic depredador natural ¨¦s el pop, ¡°i no n'hi ha prou per poder eliminar-los¡±, ironitza Samper. Nom¨¦s queda l¡¯home, ¡°per¨° cal que aconsegueixi un bon preu en mercat, com passa als Estats Units¡±. La setmana passada va oscil¡¤lar entre els 3 i els 0,70 euros per quilo a la llotja de Sant Carles de la R¨¤pita, des d¡¯on es comercialitza el cranc, que ¡°fa un bon brou per a l¡¯arr¨°s¡± i s¡¯obre pas a les cuines de xefs prestigiosos.

Joan Balaguer, secretari de la confraria de pescadors de Sant Carles, afirma que en capturen una mitjana de 1.000 quilos al dia. ¡°L¡¯any passat vam arribar a les 60 tones i, aquest any, en dos mesos estem en 37, cosa que dona una visi¨® de com ha crescut l¡¯esp¨¨cie¡±, concreta. No ¨¦s gens estrany, si es t¨¦ en compte que, en cada posta, les femelles ponen entre dos i vuit milions d¡¯ous, i que viuen en aigua dol?a i salada, assenyala Pere Abell¨®, un investigador de l¡¯Institut de Ci¨¨ncies del Mar a Barcelona del Consell Superior d¡¯Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC). ¡°Es fomenta la seva pesca per intentar mantenir-lo a ratlla, perqu¨¨ erradicar-lo ja ¨¦s impossible¡±, adverteix. La Generalitat ha impulsat un pla de gesti¨® de l¡¯esp¨¨cie i ha creat un comit¨¨ de gesti¨® en qu¨¨ participen pescadors i mariscadors, cient¨ªfics i ecologistes.

Vicent Moya, que ¨¦s pescador a Sant Carles des dels 14 anys, afronta ara, que en t¨¦ 52, el canvi de rumb que li ha imposat el crustaci. ¡°Han desaparegut les escopinyes, les clo?sses i el cranc verd, el d¡¯aqu¨ª, tot i que la navalla encara aguanta¡±, detalla. Una situaci¨® que l¡¯ha emp¨¨s, com a la resta, a optar pel nou inquil¨ª. Moya es pregunta com aix¨° afectar¨¤ el pop, la s¨¨pia¡­ Amb aquests antecedents, l¡¯esp¨¨cie est¨¤ inclosa entre les 100 m¨¦s invasives del Mediterrani, tot i que encara no apareix al cat¨¤leg d¡¯esp¨¨cies ex¨°tiques invasores d¡¯Espanya. El Ministeri per a la Transici¨® Ecol¨°gica ha iniciat el procediment i est¨¤ esperant el dictamen del Comit¨¨ Cient¨ªfic.

La por als danys que pugui causar la plaga es palpa entre els aq¨¹icultors. Jes¨²s Carles, procedent d¡¯una fam¨ªlia que es dedica al cultiu de musclos i altres mol¡¤luscos des de fa ¡°almenys 56 anys¡±, des d¡¯una barca mostra els 120.000 metres quadrats de parcel¡¤la destinada al cultiu de la clo?ssa japonesa a la badia del Fangar (al delta de l¡¯Ebre), ara ocupada nom¨¦s per ¨¤necs. ¡°L¡¯any passat els crancs se les van menjar totes, i no podem posar-hi cap protecci¨® perqu¨¨ es cria a la terra¡±, explica. L¡¯explotaci¨®, l¡¯¨²nica d¡¯aquest tipus que hi havia al delta, produ?a 80.000 quilos anuals ¡°i hi havia un potencial molt gran per expandir-ne el cultiu¡±.

De moment, el musclo se n¡¯ha lliurat. ¡°Per¨° tenim els p¨¨ls de punta, esperant que arribi l¡¯estiu, quan hi ha m¨¦s cranc¡±, explica Gerardo Bonet, el gerent de la Federaci¨® de Productors de Mol¡¤luscos del Delta de l¡¯Ebre (Fepromodel). A les plataformes de les dues badies (Fangar i Alfacs) es produeixen quatre milions de quilos de musclos i 400.000 d¡¯ostres. L¡¯aq¨¹icultor continua la marxa per la badia i s¡¯apropa a una de les plataformes de cria. En una de les cordes, un cranc blau s¡¯est¨¤ menjant els musclos. ¡°Trenquen la closca sense cap problema¡±, explica Carles.

L¡¯artr¨°pode continua la seva marxa implacable pel litoral i ja ha arribat al mar Menor o el parc natural de l¡¯Albufera de Val¨¨ncia. L¡¯estiu de l¡¯any passat es van confirmar els primers exemplars a la badia del Guadalquivir i a Mallorca i Menorca. ¡°El que desconcerta ¨¦s que quan s¡¯hi estableix s¡¯adapta a qualsevol situaci¨®¡±, explica Carmen Barber¨¢, una investigadora del Centre d¡¯Investigaci¨® Marina (CIMAR) de la Universitat d¡¯Alacant. Els cient¨ªfics estan col¡¤laborant amb els pescadors. Diego Amor¨®s, el president de la Confraria de Pescadors de Guardamar del Segura, ho t¨¦ clar: ¡°O ho parem o se¡¯ns escapa de les mans¡±. ¡°Aqu¨ª ens dediquem a la pesca del llagost¨ª i ens destrossa les xarxes, aix¨ª que intentem fugir-ne¡±, comenta.

Miguel Vivas, un investigador de l¡¯Institut Espanyol d¡¯Oceanografia que vigila l¡¯esp¨¨cie al mar Menor assegura que ¡°ha arribat per quedar-se, tret que es contagi? d¡¯alguna plaga o que hi hagi un altre problema sanitari que el pugui afectar¡±. Tamb¨¦ el preocupa l¡¯impacte que pugui tenir sobre el cavall de mar. ¡°?s una esp¨¨cie que t¨¦ tots els n¨²meros per perdre. Ja tenim proves que se n¡¯alimenta¡±. Mentre cient¨ªfics i l¡¯Administraci¨® p¨²blica intenten aturar un invasor que els atropella, el pescador Ivan Samper compta els dies per enfocar cap a alta mar i deixar enrere el cranc que amena?a el seu entorn.