Davant les eleccions, responsabilitats pol¨ªtiques

Diferents testimonis en el judici, en converses i, fins i tot, en entrevistes mostren com tots els dirigents, d¡¯un i altre signe, van intentar en algun moment negociar i arribar a pactes. Perqu¨¨, com resulta obvi per a qualsevol persona que cregui en la pol¨ªtica ¨Cen maj¨²scula¨C, com a instrument de resoluci¨® de conflictes, el di¨¤leg, la negociaci¨® i la transacci¨® s¨®n elements habituals per arribar a acords que facilitin la vida a la ciutadania. ?s m¨¦s, el que resulta contrari al mandat de gesti¨® de la sobirania popular que la ciutadania confia als poders de l¡¯Estat ¨¦s no negociar, no buscar acords entre les diferents opcions pol¨ªtiques que estan presents en una comunitat pol¨ªtica. La paraula tra?ci¨®, i les seves derivades, s¡¯haurien d¡¯evitar en un escenari tan polaritzat com el nostre, en qu¨¨ m¨¦s aviat caldria bastir ponts per a l¡¯entesa. No obstant aix¨°, uns, a trav¨¦s de les xarxes, el van utilitzar per pressionar el president Puigdemont perqu¨¨ no convoqu¨¦s unes eleccions que ens haurien estalviat una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia per a la creaci¨® d¡¯una rep¨²blica que mai va arribar a existir. Aix¨ª ho han declarat els processats en el judici davant del Tribunal Suprem. Uns altres, perqu¨¨ han fet declaracions tan grandiloq¨¹ents com fals¨¤ries contra les actuacions encaminades a obrir canals de comunicaci¨® i primers intents de di¨¤leg.

Tamb¨¦ va quedant clar com la pugna pel poder entre ERC i l¡¯actual PDeCAT, anterior CDC, t¨¦ una responsabilitat important en la situaci¨® de bloqueig en la qual ens trobem. Tot indica que el tret de sortida d¡¯aquesta cursa, eminentment electoralista, va ser responsabilitat d¡¯Artur Mas. L¡¯expresident de la Generalitat va ser qui va iniciar, el 2012, l¡¯estrat¨¨gia de desafiament a les institucions centrals de l¡¯Estat, fins a arribar a un punt de no retorn en el qual el Sr. Mas es va veure for?at per les CUP, el grup antisistema del Parlament, a donar pas a Carles Puigdemont, un delf¨ª que va acabar menjant-se el seu mentor i que va demostrar, l¡¯octubre del 2017, no tenir la fusta necess¨¤ria d¡¯un president d¡¯una entitat pol¨ªtica com Catalunya. La pressi¨® dels seus adversaris pol¨ªtics dins de la cursa per la independ¨¨ncia van poder amb ell. ERC es va imposar en aquell moment i el PDeCAT, a les mans de Puigdemont, va callar i va caure.

Des de llavors les dues ¨¤nimes del PDeCAT s¡¯han anat distanciant. Alguns s¡¯han mantingut fidels al Sr. Puidgemont, cada vegada m¨¦s allunyat de tota realitat. D¡¯altres, en un to molt m¨¦s moderat i pragm¨¤tic, construint sobre el principi de realitat i sense renunciar al seu objectiu final, la independ¨¨ncia de Catalunya. Dues ¨¤nimes i qui sap si dues maneres d¡¯entendre la pol¨ªtica que necessiten estructures partidistes diferenciades, que permetin iniciar un nou cam¨ª d¡¯entesa amb Espanya-la resta de l¡¯Estat. El que seria desitjable per reconstruir sociopol¨ªticament Catalunya i recanalitzar una nova entesa amb les institucions centrals de l¡¯Estat ¨¦s que el sector realista pogu¨¦s acabar agafant el relleu de l¡¯espai pol¨ªtic de l¡¯antiga Converg¨¨ncia.

Mentrestant, seguirem atents al que es derivi de les diferents declaracions en el judici penal al Suprem. Els l¨ªders encausats semblen descarregar les seves responsabilitats, menys la de desobedi¨¨ncia, sobre la ciutadania que, segons semblaria, s¡¯autoorganitzava per entrar als centres de votaci¨®, s¡¯ent¨¦n que tenint les claus d¡¯acc¨¦s gr¨¤cies a l¡¯autoritzaci¨® d¡¯algun membre de l¡¯Administraci¨® titular dels centres respectius. Una ciutadania que, a m¨¦s d¡¯accedir per participar en una (pseudo)votaci¨®, estava organitzada per frenar l¡¯actuaci¨® dels cossos de seguretat (no oblidem les imatges de nens i nenes, a coll dels seus pares a les primeres files de les anomenades ¡°muralles humanes¡±). La Policia Nacional va actuar de manera desproporcionada en alguns llocs, mentre que els Mossos actuaven gaireb¨¦ com a cossos de pau. Costa de creure que tot aix¨° fos fruit de l¡¯espontane?tat ciutadana, de la casualitat i l¡¯autoorganitzaci¨® popular, millor dit, d¡¯una part del poble, at¨¨s que n¡¯hi va haver una altra que no es va assabentar absolutament de res. Els canals de comunicaci¨® tamb¨¦ van ser molt selectius.

Veurem quina valoraci¨® jur¨ªdica fa de tot aix¨°, i del que vingui, la Sala que presideix el magistrat Marchena. Des de la perspectiva pol¨ªtica, els testimonis que hi hagi en el judici ens ajudaran a aclarir les responsabilitats pol¨ªtiques que cadasc¨² va tenir en els fets d¡¯aquells dies i els que van arribar en els mesos seg¨¹ents. Venen eleccions i la ciutadania ha de depurar responsabilitat pol¨ªtiques.