De botiga centen¨¤ria a franqu¨ªcia: l¡¯abans i el despr¨¦s dels comer?os hist¨°rics de Barcelona

La llibreria Catal¨°nia de Barcelona ara ¨¦s un McDonald¡¯s. A la botiga Musical Emporium de la Rambla ja no es poden comprar partitures, per¨° s¨ª canviar divises. A l'antiga llibreria Canuda, renascuda com a Kepos-Canuda a un altre barri, hi ha un Mango. I a la tamb¨¦ llibreria ?ncora y Delf¨ªn, a la Diagonal, un Le Pain Quotidien.

La piulada amb aquesta imatge, que tamb¨¦ es va publicar des d'altres comptes, es va compartir m¨¦s de mil vegades. Es va tuitejar al gener, aprofitant la popularitat de l'etiqueta #10yearchallenge, amb la qual molts van compartir fotos mostrant el seu canvi en deu anys, d'altres la van fer servir?per compartir contingut humor¨ªstic i alguns, com en aquest cas, per fer den¨²ncia.

?ncora y Delf¨ªn va tancar el 2012 per la crisi, despr¨¦s de 55 anys d'hist¨°ria, igual que la Catal¨°nia, que va tancar despr¨¦s de 89 anys el 2013. Els tancaments de la Canuda, el 2013, i de Musical Emporium, el 2015, van ser a causa de la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que a partir de l'1 de gener del 2015 va suposar la fi dels contractes de renda antiga per als locals comercials. Aquesta reforma, tal com recollia EL PA?S, va afectar uns 200.000 comerciants de tot Espanya, que van veure com les rendes que pagaven es podien duplicar, triplicar o simplement disparar.

Precisament quan va entrar en vigor aquesta llei, aquest diari va parlar amb Llu¨ªs Castell¨®, de Musical Emporium, oberta el 1901. Amb 81 anys, assegurava que ¡°seguiria al peu del can¨® si no m'haguessin for?at a tancar¡±.

Per¨° aquests quatre comer?os no s¨®n els ¨²nics establiments hist¨°rics de la ciutat que no han sobreviscut al #10yearchallenge. L'arquitecte Josep Maria Montaner escrivia a EL PA?S que ¡°aquesta eutan¨¤sia de l'ecologia dels carrers t¨¦ efectes negatius sobre la qualitat de vida dels barris: disminueix la varietat i es perden irreversiblement valors hist¨°rics¡±. I afegia que ¡°estem retrocedint en qualitat i diversitat de la quotidianitat, dilapidant la nostra mem¨°ria i potenciant una imatge urbana vulgar i anodina¡±.

Ni discos, ni teles, ni vestits

Un dels comer?os del centre de Barcelona que va haver de tancar va ser Discos Castell¨®, que el 2016 va tancar l'establiment que tenia al carrer Tallers. El 1928 Antoni Castell¨® obria una parada al mercat de Sant Antoni dedicada a la venda de m¨²sica en diversos formats. Des de llavors va anar creixent fins a esdevenir un veritable referent de la venda de m¨²sica a Barcelona. La que va ser la primera de les botigues fora del mercat de Discos Castell¨®, al carrer Tallers, 79, continua oberta sota el nom d'El Setanta-Nou, tot i que ara es dedica a la venda de productes relacionats amb el m¨®n del cinema.

L'encarregat d'El Setanta-Nou ¨¦s Joan Castell¨®: ¡°El meu pare era el propietari de Discos Castell¨® i quan va fer el concurs de creditors, dos socis m¨¦s i jo vam decidir muntar un negoci diferent¡±. El Setanta-Nou ¨¦s una botiga especialitzada en cinema. ¡°El cinema est¨¤ en crisi per¨° gr¨¤cies al preu i l'especialitzaci¨® hem pogut girar la truita. Ara som nou persones treballant-hi i l'¨²nica compet¨¨ncia que tenim ¨¦s la pirateria¡±, assegura Castell¨®.

Un altre comer? cl¨¤ssic que va haver de tancar va ser El Indio, que havia obert les portes el 1870. V¨ªctor Riera, gerent de l'emblem¨¤tic local, ja explicava a EL PA?S?que les vendes de la seva botiga de teles de Barcelona s'havien vist afectades els ¨²ltims anys, com la resta del comer?, per la llibertat d'horaris, l'auge de les grans marques i superf¨ªcies i la caiguda del consum. La botiga?apareixia a la novel¡¤la El juego del ¨¢ngel, de Carlos Ruiz Zaf¨®n, ambientada en els anys 1910 i 1920.

El 2015 va tancar la sastreria Deulofeu, a la pla?a Sant Jaume (on hi ha l'Ajuntament i la Generalitat), tamb¨¦ per la reforma de la llei del lloguer. Feia 97 anys que era oberta i ara ¨¦s un Costa Coffee, una franqu¨ªcia internacional de cafeteries. Tamb¨¦ van tancar la merceria Las Novedades (local sense llogar encara, segons Google) i la botiga de joguines Monforte (ara un bar de tapes). El Club Coliseum, a la Rambla Catalunya, era un cinema i ara ¨¦s un bar. El cinema Urgell, que era el m¨¦s gran de la ciutat, va tancar el 2013.

Comer?os emblem¨¤tics protegits (a mitges)

L'Ajuntament de Xavier Trias va protegir l'estructura de 228 comer?os emblem¨¤tics el 2015. El que es protegia era tot o part dels elements f¨ªsics de la botiga, per¨° no l'activitat.

Entre aquests comer?os hi havia el Colmado Qu¨ªlez, obert el 1908, que sobreviu al n¨²mero 25 de Rambla Catalunya 65, per¨° molt canviat: el local tenia 300 metres quadrats i es va dividir en dos. Avui en 80 metres continua l'ultramarins i l'altre local l'ocupa ara una botiga de roba.

El seu propietari Carlos Lafuente assegura que la pitjor garrotada que va rebre l'empresa va ser el 2015. ¡°El 1974 es va pagar un trasp¨¤s molt gran per¨° un lloguer petit per al nostre local. Per¨° el 2015 en modificar-se la llei de lloguers va ser un desastre. D'un lloguer de 3.000 ens van demanar 25.000 i un trasp¨¤s de 500.000 euros. L'empresa t¨¦ m¨²scul i per aix¨° hem continuat¡±.

Va tenir millor sort que el Forcada, una adrogueria que no era gaire lluny (Mallorca amb passeig de Gracia) i que va tancar el 2014. El local tenia 140 anys d'hist¨°ria. Jordi Forcada Muntaner, besnet del fundador, va dir llavors a EL PA?S que "Barcelona morir¨¤ d'¨¨xit". I afegia: "Massa turisme. Malgrat tenir molts congressos, molt turistes, molta botiga de luxe, Barcelona s'est¨¤ quedant freda, s'estan menjant el que hi havia als barris, l'¨¤nima de la ciutat".

No tanquen, per¨° es traslladen

Alguns dels comer?os continuen oberts, tot i que s'hagin hagut de traslladar. La reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) va obligar la hist¨°rica Casa Palau ¨Cbotiga de joguines i modelisme¨C?a abandonar el 2015 la seu fundada per l'avi d'Anton Palau el 1935, al carrer Pelai. ¡°Al principi vaig pensar que podria mantenir el lloguer, per¨° venent joguines no es pot afrontar¡±, assegura Palau. El 2001 es va avan?ar a la situaci¨® i va obrir un local a la ronda Sant Antoni, per¨° no era suficient i en va haver d'obrir un altre a Balmes.

¡°Aquests canvis han representat una disminuci¨® de plantilla perqu¨¨ dels locals que ten¨ªem als que tenim ara ha canviat molt la situaci¨®. El local emblem¨¤tic del carrer Pelai ¨¦s avui una ¨°ptica per¨° han conservat el t¨ªtol de Palau i m'enorgulleix que sigui una mena d'icona per a la ciutat¡±, sost¨¦.

Un cas similar ¨¦s el del Palacio del Juguete, que era al costat de la Catedral i ara ¨¦s un Geox. La botiga?continua oberta, tot i que s'ha hagut de traslladar. Segons explicava l'arquitecte Josep Maria Montaner a EL PA?S, el seu lloguer passava de 1.000 a 35.000 euros mensuals. Montaner apuntava que els lloguers de locals al centre hist¨°ric de la ciutat s¨®n del voltant dels 10.000 i 20.000 euros, una xifra que arriba als 100.000 en el cas del passeig de Gr¨¤cia, d'on va haver de marxar la llibreria Jaimes, ara al carrer Val¨¨ncia, per deixar lloc a una botiga de Timberland.

Una altra botiga del passeig de Gr¨¤cia que va tancar va ser Vin?on: ho va fer el 2015, despr¨¦s de 74 anys d'hist¨°ria, despr¨¦s d'anys de caigudes en les vendes. Ara ¨¦s un Massimo Dutti, del grup Inditex.

Del trasllat del Palacio del Juguete es feia ress¨° un article de?The New York Times del 2014, que recollia que tots aquests canvis no eren nom¨¦s culpa de la gentrificaci¨®, sin¨® de l'esmentada LAU.

El diari recollia les declaracions de Josep Maria Roig, propietari de la (encara oberta) pastisseria La Colmena i secretari d'una associaci¨® de comerciants de Barcelona. Roig deia que la desaparici¨® de botigues tradicionals de barri G¨°tic barcelon¨ª era ¡°una p¨¨rdua criminal de patrimoni en una ciutat ofegada pel capital i per les marques internacionals que est¨¤ perdent tot el sentit de la hist¨°ria, de l'ordre i d'una planificaci¨® urbana amb sentit¡±.