Una obra de joventut de Dal¨ª, ¨²ltima adquisici¨® de la fundaci¨® del pintor

¡°Em s¨¦ de mem¨°ria tots els contorns de les roques i les platges de Cadaqu¨¦s, totes les anomalies geol¨°giques del seu paisatge ¨²nic i de la seva llum¡±, va escriure Salvador Dal¨ª al seu llibre La Vida Secreta de Salvador Dal¨ª de 1942. ¡°Jo no soc l¡¯home que va robar un paisatge. El paisatge em va robar a mi¡±, va dir al periodista que el va entrevistar per primera vegada despr¨¦s de tornar dels Estats Units el 1948. Pocs artistes del segle XX han viscut una simbiosi tan forta amb el paisatge de la seva infantesa i joventut com Dal¨ª amb Cadaqu¨¦s.

Darrere de l¡¯habitatge d¡¯Es Llaner de Cadaqu¨¦s, en el qual la fam¨ªlia Dal¨ª-Dom¨¨nech va comen?ar a passar els estius, s¡¯estenia un camp d¡¯horts i oliveres de color verd plata dividit en terrasses per murs fets amb pissarra, sense cap tipus de morter o argamassa, parets seques. Salvador i la seva germana Anna Maria solien passejar entre aquests arbres despr¨¦s de les intenses jornades de feina i pintura del jove. Des de jove, Dal¨ª va pintar en m¨²ltiples ocasions la casa paternal i els terrenys lim¨ªtrofs. El 1923 va pintar diverses obres, les quals hi ha Cadaqu¨¦s, El torrent de la Jorneta, La Jorneta, Paisatge amb figures (nom¨¦s coneguda per una reproducci¨® d¡¯una revista) i El mol¨ª. Paisatge de Cadaqu¨¦s, l¡¯¨²ltima obra adquirida per la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª, que aquest dijous ha estat presentada al castell de P¨²bol, on es podr¨¤ veure fins al 2 de juny.

Pintada amb 19 anys, aquesta pintura al tremp i oli sobre cartr¨® de 75 per 97 cent¨ªmetres parla d¡¯un jove que busca un estil propi. El mateix que es pot veure en una fotografia pintant al costat del mar que acompanya la pintura que ha estat adquirida a un col¡¤leccionista particular el nom del qual no ha estat revelat. Segons el Cat¨¤leg Raonat, l¡¯obra (que apareix amb el n¨²mero 119) s¡¯ha pogut veure nom¨¦s en dues ocasions: el 2004, en una exposici¨® a Ven¨¨cia, i l¡¯any seg¨¹ent, en una altra del Museu de Filad¨¨lfia.

El mol¨ª de vent, que dona nom a l¡¯obra, apareix en primer terme, entre els bancals d¡¯oliveres de fulles verdes i platejades. A la part inferior hi dibuixa la s¨¨quia de la Jorneta, que mor a la platja del Llaner. Al fons, apareix el nucli de Cadaqu¨¦s amb l¡¯esgl¨¦sia caracter¨ªstica i una mica de mar llumin¨®s. A la part inferior, dues dones, rotundes com les que pinta en aquest moment, estenen la roba per assecar.

Aquesta pintura ¨¦s, segons Montse Aguer, directora dels Museus Dal¨ª, una pe?a significativa d¡¯un per¨ªode en el qual l¡¯artista es trobava ¡°a la recerca d¡¯un estil propi i experimentant¡±. Per a ella, l¡¯obra ¨¦s ¡°una mostra de la passi¨®-obsessi¨® que Salvador Dal¨ª tenia per la pintura. S¡¯hi veu com Cadaqu¨¦s ¨¦s, una vegada m¨¦s, l¡¯excusa que li serveix per mostrar tot el que sap de pintura¡±. Entre les influ¨¨ncies que apareixen a la pintura, destaca Aguer, hi ha Juan Gris o Picasso, ¡°situats en l¡¯¨¤mbit del noucentisme¡±. L¡¯obra est¨¤ acompanyada a la mostra d¡¯un audiovisual en qu¨¨ es destaquen les similituds entre les obres de principis dels anys vint: edificacions, personatges, horts i oliveres.