T¨¤pies i Albert Serra, del terra a la sala d¡¯exposici¨®

A la Fundaci¨® T¨¤pies li van b¨¦ els diumenges. Despr¨¦s de l'¨¨xit que va viure en inaugurar aquest dia, cosa que no ¨¦s gens corrent, la mostra Diumenge, d'Oriol Vilanova, en la qual m¨¦s de 2.000 persones van anar amb l'afany de veure i comprar postals. Ahir, els responsables d'aquest centre del carrer Arag¨® van repetir experi¨¨ncia per donar a con¨¨ixer la nova exposici¨® amb obres de l'artista i la pel¡¤l¨ªcula de l'inclassificable cineasta Albert Serra, dues propostes d'entrada dispars, per¨° que en el fons tenen molt a veure. Com no podia ser d'una altra manera, la jornada festiva i de portes obertes es va saldar amb un altre dia de festa plena, ja que van ser m¨¦s de mig miler les persones que van respondre a la proposta de gaudir de l'art i fer un aperitiu.

Quan la T¨¤pies va obrir les portes a les 11.00 ja hi havia p¨²blic disposat a passar-se els 62 minuts veient com Llu¨ªs XIV es retor?a i s'arrossega per terra abans de morir ¡ªsense ¨¤nim de fer esp¨°iler¡ª al final de la pel¡¤l¨ªcula. Abans o despr¨¦s de veure el film, els visitants podien veure les 21 obres de Certeses sentides que T¨¤pies va pintar el 1991; unes peces creades sobre t¨¨xtil sint¨¨tic despr¨¦s d'utilitzar-les per protegir el terra de l'estudi mentre pintava.

Entre les persones que no es van voler perdre la jornada matinera hi havia el mateix Albert Serra, que va apar¨¨ixer a les 12 del migdia acompanyat d'Huc Malla, propietari de la galeria Bombelli de Cadaqu¨¦s, on la cinta es va projectar un dia l'estiu passat. El banyol¨ª, amb la tranquil¡¤litat que el caracteritza, parlava amb tothom que el reconeixia sobre la seva pel¡¤l¨ªcula Roi Soleil despr¨¦s de felicitar-lo. Mentrestant, a baix, a la sala on es projectava el film tenyit de vermell passi¨®, mig centenar de persones seguien, sense pestanyejar, els moviments de Llu¨ªs Serrat, encarnant el rei Llu¨ªs XIV, que durant vuit dies (quatre o cinc hores di¨¤ries) va filmar Serra en una galeria de Lisboa. ¡°Sempre filmo amb tres c¨¤meres, per¨° aqu¨ª nom¨¦s en vaig fer servir una i sense so els primers dies¡±, explicava el director.

La sintonia entre les dues propostes ¨¦s total. La pel¡¤l¨ªcula de Serra parla de l'agonia i de la mort. ¡°Tothom mor, fins i tot els reis, tot i que estiguin envoltats dels millors metges¡±, explica el director de la cinta. Les 21 obres de la s¨¨rie Certeses sentides de T¨¤pies, tamb¨¦. Tant Serra com T¨¤pies les van crear a partir de la creaci¨® d'altres obres.

28 anys despr¨¦s

¡°Tapi¨¨s va fer aquestes obres el 1991, un any despr¨¦s d'obrir la seva fundaci¨®; s¨®n una reacci¨® a la seva pr¨°pia identitat i reflecteixen molt de la vida de l'estudi i de la vida que feia¡±, explica el director del centre Carles Guerra. En aquestes pintures, que sembla que tenen vida pr¨°pia perqu¨¨ han acabat tacades pel material sint¨¨tic amb qu¨¨ estan fetes, es poden veure moltes empremtes i traces de l'artista i molts dels seus signes d'identitat: creus, ulls, peus, ossos, ulleres, lletres i objectes.

18 de les 21 peces ja es van veure l'any 1991, quan el llavors director de la Fundaci¨®, Manuel J. Borja-Villel, les va exposar per primera vegada. "Les vaig veure el 1991 i vinc a veure-les ara", explicava la M¨°nica, que hi va anar acompanyada de la seva parella. Ara es mostra el conjunt en la seva integritat per primera vegada de la m¨¤ dels comissaris, el mateix Guerra i N¨²ria Homs, la cap de col¡¤leccions del centre. A m¨¦s d'aquestes obres tamb¨¦ es poden veure una s¨¨rie d'escultures de bronze i de terra del mateix per¨ªode, una altra vegada campanes i llibres, per¨° tamb¨¦ cranis coberts per venes. ¡°Est¨¤ molt present la idea del dolor i de la mort¡±, explica Homs, que situa les obres en un moment en qu¨¨ l'artista va perdre la seva mare i es va viure la pol¨¨mica per l'escultura del mitj¨® que va proposar per a la sala oval del MNAC, una cosa que va afectar negativament el pintor.