L¡¯home que va fer el que va voler

Un meravell¨®s gag c¨°mic de tall surrealista al costat del duo Tip i Coll, em¨¨s a la Televisi¨® Espanyola del 1976, b¨¦ podria exercir de paradigma de la figura de Peret: un tipus del poble i per al poble, fent el que li donava la gana, amb una rotunda espontane?tat i sense por de res, ni per riure¡¯s de si mateix ni per experimentar amb la m¨²sica ni per cantar temes amb lletres inigualables en la seva extravag¨¤ncia.

Peret, yo soy la rumba, estimable documental de Paloma Zapata, el cala b¨¦. Pedro Pubill Calaf, com s¡¯anomenava, va ser tota la seva vida un penques amb talent. Un ¡°gitanet modern i de capital¡± fet a si mateix, un ¡°espabilao¡± que va saber bussejar a contracorrent en l¡¯abisme entre rics i pobres, amb una capacitat suprema per captar per on respiraven els altres. I Zapata el retrata amb l¡¯ajuda de la seva fam¨ªlia, de converses filmades especialment per a la pel¡¤l¨ªcula, an¨¤lisis musicals i entrevistes, acompanyades d¡¯un ingent material d¡¯arxiu ben ordenat (de premsa, fotogr¨¤fic, actuacions en viu i per a la televisi¨®), i de suports puntuals en reconstruccions dram¨¤tiques curtes i subtils, amb les quals la directora surt ben parada malgrat el perill sempitern del seu exercici.

La veu de l¡¯home dels tres idiomes ?¡ªcal¨®, catal¨¤ i espanyol¡ª, en els quals tots va cantar les seves rumbes socials, i que per desgr¨¤cia va desapar¨¨ixer dels seus papers m¨¦s importants en cinema (El taxi de los conflictos, A m¨ª las mujeres ni fu ni fa, El mes¨®n del gitano...), per culpa d¡¯aquells doblatges desoladors posteriors, tan caracter¨ªstics de l¡¯¨¨poca, ¨¦s la veu d¡¯alg¨² que sabia el que es feia. En tots els sentits. En el musical, amb aquesta influ¨¨ncia de P¨¦rez Prado i el seu mambo, amb el secret dels dos palmers i el seu comp¨¤s i for?a molt especials. I en el terreny personal, amb un do de gents apte per a tots els p¨²blics, i sense amagar res malgrat els seus inicis com a venedor-estafador.

Potser es troba a faltar una an¨¤lisi m¨¦s ¨¤mplia i m¨¦s profunda de la seva deriva religiosa evangelista (¡°?Tuve una visi¨®n!¡±), sobretot amb la fam¨ªlia, un gir vital tan interessant vist des de fora com superficial dins del documental. Per¨°, en general, el treball de Zapata ¨¦s molt digne. I la icona de l¡¯home que no va morir mai, que estava de gresca, absolutament recognoscible. Com en el gag amb Tip i Coll.