L¡¯independentisme ¨¦s un nou anticatalanisme

L¡¯anticatalanisme de sempre no ha canviat. El coneixem b¨¦. Potser ha eixamplat la seva base, com a resultat de l¡¯excitaci¨® provocada pel proc¨¦s independentista. Per¨° en all¨° que el fa substancial, continua essent la versi¨® actualitzada del vell. No li agrada que els catalans ens autogovernem, perqu¨¨ est¨¤ segur que en realitat nom¨¦s es tracta d¡¯una passa cap a la secessi¨® i la independ¨¨ncia. No li agrada gaire que els catalans parlem la nostra llengua, perqu¨¨ tamb¨¦ ho veu com una manera de consolidar la difer¨¨ncia fins a convertir-la en reivindicaci¨® secessionista. Tampoc li agrada que ens impliquem com a catalans en el Govern d¡¯Espanya, perqu¨¨ no t¨¦ cap mena de dubte que ho aprofitarem per consolidar les nostres posicions diferenciades com a trampol¨ª per a la secessi¨®.

L¡¯anticatalanisme tradicional ¨¦s centralista, uniformador i de voluntat assimilacionista. Tot i conservant l¡¯arrel hist¨°rica que li hem conegut, i que s¡¯ha manifestat amb tanta brutalitat en determinades ¨¨poques de la nostra hist¨°ria, com la dictadura de Primo de Rivera i el franquisme, l¡¯anticatalanisme de sempre, malgrat l¡¯excitaci¨® actual, ha arribat al present en una versi¨® suavitzada per la for?a de la Constituci¨®, de l¡¯Estat de les autonomies i de l¡¯europe?tzaci¨®, que asseguren uns m¨ªnims de descentralitzaci¨®, de reconeixement i de pluriling¨¹isme. Els energ¨²mens m¨¦s formidables que encara podem trobar avui en les diferents versions m¨¦s o menys extremistes de la dreta hisp¨¤nica s¨®n uns xaiets si els comparem amb els anticatalanistes del passat, tot i que pertanyin a la mateixa branca ideol¨°gica.

La novetat anticatalanista no ve de fora sin¨® de dins. La branca fins fa ben pocs anys eixorca de l¡¯independentisme ¨¦s la que ha fet aquesta aportaci¨® contradict¨°ria amb la cultura cl¨¤ssica del catalanisme, de manera que s¡¯ha produ?t una mena d¡¯inversi¨® pol¨ªtica. Una part min¨²scula, en convertir-se gaireb¨¦ en el tot, ha esdevingut l¡¯enemiga del catalanisme pol¨ªtic, com a matriu institucional de la Catalunya autogovernada contempor¨¤nia. Ning¨² com Carles Puigdemont i Joaquim Torra, els presidents del rupturisme secessionista, representen millor aquest capgirament de comportaments, cosa que en el cas d¡¯Artur Mas, el seu predecessor i promotor, encara es vestia de l¡¯ambig¨¹itat i el tacticisme de qui es proposa objectius inabastables per obtenir resultats a tocar de la m¨¤.

Aquest corrent ideol¨°gic es creu catalanista per¨° ¨¦s anticatalanista, sobretot, en la mesura en qu¨¨ es desinteressa de l¡¯autogovern de Catalunya i de la participaci¨® en el Govern d¡¯Espanya. No cal estendre¡¯s gaire en l¡¯explicaci¨® perqu¨¨ els fets s¨®n prou eloq¨¹ents pel que fa al respecte nul a l¡¯Estatut de Catalunya i a les institucions de tots els catalans, manipulades i ocupades amb afany partidista i merament instrumental, devaluades de fet per qui considera que nom¨¦s la independ¨¨ncia podria donar-los algun sentit. Tampoc cal detallar fins a quin punt es desinteressa el nou anticatalanisme catal¨¤ de la democr¨¤cia espanyola i de la governaci¨® del conjunt del pa¨ªs. M¨¦s aviat al contrari, treballa per destruir la democr¨¤cia i poder demostrar despr¨¦s que ens trobem sota una bota com la turca, i es presenta a les eleccions generals amb l¡¯objectiu de bloquejar qualsevol majoria de govern a Madrid. Tot el contrari del programa catalanista des de Prat i Camb¨®, passant per Maci¨¤ i Companys i acabant per Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla.

Aquest nou anticatalanisme es caracteritza per una novetat contempor¨¤nia, com ¨¦s la seva nul¡¤la comprensi¨® del significat del projecte europeista, que no tan sols tracta d¡¯unir els ciutadans i els pobles d¡¯Europa, a partir de la legalitat dels estats de dret realment existents, sin¨® que ho fa partint del principi de la reconciliaci¨® entre els antics adversaris i enemics. La f¨®rmula maragalliana ¡°Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa¡±, inspirada en el principi federatiu i en la subsidiarietat, no entra en el cap del nacionalisme secessionista, interessat a viure de les animadversions en lloc de treballar per superar-les. Tampoc ¨¦s europeista en el m¨¨tode pol¨ªtic escollit, l¡¯unilateralisme en les decisions i el bilateralisme en una negociaci¨® entesa com de suma zero: jo guanyo el que tu perds. El m¨¨tode europeista significa cooperaci¨® multilateral, reformisme gradualista i incrementalisme, exactament el contrari del cam¨ª escollit pel nacionalisme independentista des del 2012.

Aquesta no es una q¨¹esti¨® merament conceptual. El pitjor del nou anticatalanisme no ¨¦s ni que sigui nou ni que trenqui amb la fruct¨ªfera traject¨°ria del catalanisme possibilista de sempre. El pitjor s¨®n els seus resultats, que no tan sols s¨®n nuls quan ocupa les institucions sense governar, sin¨® que perjudiquen els catalans concrets, tots els ciutadans de Catalunya, inclosos els qui els voten, i els perjudiquen en els seus interessos i fins i tot en els seus valors catalanistes.

Ara mateix ja tenim menys autogovern, menys pes en el Govern d¡¯Espanya i menys prestigi a Europa i al m¨®n, a m¨¦s a m¨¦s d¡¯haver perjudicat l¡¯economia, espantat els inversors i les empreses i dividit i desmoralitzat el conjunt del pa¨ªs. Les institucions catalanes es troben en el moment m¨¦s baix de la seva hist¨°ria i les compet¨¨ncies d¡¯autogovern m¨¦s preuades ¡ªescola, ordre p¨²blic, mitjans de comunicaci¨®¡ª en necessitat urgent de grans pactes transversals per defensar-les del mal ¨²s que n¡¯estan fent els governants independentistes i dels afanys de control i de recentralitzaci¨® per part de l¡¯anticatalanisme tradicional, constantment atiat i provocat per aquest anticatalanisme nou que posa en perill tot all¨° de bo que ha estat i que representa Catalunya en la seva hist¨°ria.