L¡¯alcaldessa de la llengua comuna

Quedo fascinat pels v¨ªdeos de YouTube que ha fet Ada Colau, aquesta s¨¨rie dita Diez Semanas en la qual, a ra¨® d¡¯enregistrament per setmana, fa un resum de com va la campanya fins al dia de les eleccions. I quedo fascinat perqu¨¨, jo que volia parlar sobre el fet que els v¨ªdeos siguin en castell¨¤ ¡ªara hi anem¡ª, hom hi troba, a m¨¦s de l¡¯al¡¤locuci¨® aparentment espont¨¤nia de Colau, un clip amb les dosis necess¨¤ries de postproducci¨® per acostar-se al g¨¨nere dels youtubers. Aix¨ª, per exemple, quan Colau diu ¡°happyflower¡±, tot de flors cobreixen moment¨¤niament la pantalla, o quan diu ¡°Manuel Valls¡±, apareix durant un segon la testa del candidat de Ciutadans com a recurs c¨°mic. Aix¨° dona com a resultat un muntatge viu, din¨¤mic, divertit (si l¡¯hi trobes, esclar), per¨° et genera dubtes sobre el destinatari de la campanya, que rarament seran majors d¡¯edat. O potser Colau ja est¨¤ fent campanya de cara al futur?

Dit aix¨°, ja n¡¯hi ha prou de disculpar el menyspreu a l¡¯¨²s de la llengua en campanya, tal com demostra l¡¯exclusi¨® del catal¨¤ en els v¨ªdeos sota el pretext d¡¯¡°arribar a un p¨²blic m¨¦s ampli¡±. L¡¯alcaldessa de Barcelona pertany a la colla de pol¨ªtics que, merc¨¨s a l¡¯enunciat que Barcelona ¨¦s biling¨¹e, no dubten a fer servir el castell¨¤ de manera mec¨¤nica si intueixen que alg¨² entre l¡¯auditori podria malveure l¡¯¨²s del catal¨¤, una pr¨¤ctica que no seria tan estranya entre candidats de Ciutadans o del PP. Si fa dues setmanes d¨¨iem que el PP ha innovat amb una candidata al Congr¨¦s que no parla catal¨¤, ara l¡¯esquerra innova amb una alcaldable que aparca el catal¨¤ a les primeres de canvi.

De moments per aparcar el catal¨¤ en tindr¨¤ molts, i d¡¯¨ªndole diversa. Calen poques coartades per saltar a la llengua comuna. Quan visiti el C¨ªrculo Ecuestre far¨¤ servir el castell¨¤ perqu¨¨ ja se sap, all¨° ¨¦s ple de gent de casa bona i el catal¨¤ no hi deu haver entrat mai. Quan faci els seus m¨ªtings al Carmel o a Nou Barris far¨¤ servir el castell¨¤ en defer¨¨ncia a la molta gent que va venir de la resta d¡¯Espanya durant el franquisme. Quan parli amb els manters far¨¤ servir el castell¨¤ perqu¨¨ veur¨¤ que s¨®n de fora i que ¨¦s possible que no l¡¯entenguin en catal¨¤. I quan vagi a la Barceloneta a parlar dels pisos tur¨ªstics veur¨¤ que al barri hi ha ve?ns castellanoparlants i ja l¡¯haurem vessada. Els v¨ªdeos de YouTube s¨®n un exemple m¨¦s de la ren¨²ncia a l¡¯¨²s de la llengua pr¨°pia i de la claudicaci¨® de l¡¯esquerra actual al liberalisme ling¨¹¨ªstic.

Tristament l¡¯esquerra dels colaumuns ha desistit de jugar un paper rellevant en la defensa de la llengua catalana

Tristament l¡¯esquerra dels colaumuns ha desistit de jugar un paper rellevant en la defensa de la llengua catalana, en contra de la posici¨® que al seu moment van mantenir primer el PSUC i despr¨¦s Iniciativa. Va ser el sector comunista de l¡¯Assemblea de Catalunya qui per primer cop va promoure l¡¯oficialitat del catal¨¤ quan mor¨ªs Franco, i va ser Rafael Rib¨® un dels principals impulsors de la Llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica l¡¯any 1983. Per no parlar del paper de l¡¯esquerra en la posada en marxa de la immersi¨®. Si b¨¦ ¨¦s cert que el nacionalisme ha monopolitzat el relat de la defensa de la llengua sota el romanticisme de la defensa de la identitat d¡¯un poble, l¡¯esquerra ha renunciat del tot a contrarestar aquest relat i a situar la llengua de l¡¯individu com un tret diversificador que mereix el mateix respecte que poden suscitar el color de pell, l¡¯origen de cadasc¨² o l¡¯orientaci¨® sexual.

Sentirem l¡¯esquerra m¨¦s oberta i cosmopolita pronunciar-se a favor dels drets de la dona, dels immigrants, dels refugiats, dels menors no acompanyats, dels treballadors, dels aut¨°noms, dels ecologistes, de totes les orientacions sexuals imaginables, de la pagesia, dels vegetarians, dels animalistes, de la diversitat racial i religiosa, dels malalts per l¡¯amiant, de les persones dependents, dels que van amb bicicleta, dels que fan coeducaci¨®, dels de l¡¯escola per projectes, dels usuaris de les superilles i dels ve?ns dels pisos tur¨ªstics. Per¨° no sentirem que diguin res dels catalanoparlants. No cal, ja els parlen en castell¨¤.