Cicatrius de la Guerra Freda

L¡¯est¨¤tua de la Llibertat encara s¡¯aixeca a la platja de Pals. Entre parets que cauen a trossos sobreviu el mural de la icona americana per excel¡¤l¨¨ncia, el mural que donava la benvinguda a la sala de control de Radio Liberty. L¡¯est¨¤tua duu un bigoti llampant que li ha dibuixat algun grafiter; alg¨² altre ha escrit ¡°fuck USA¡± dalt del cap de l¡¯est¨¤tua. A set quil¨°metres d¡¯all¨¤ tamb¨¦ es consumeix, devorat pels v¨¤ndals i per la natura, un altre vestigi nord-americ¨¤ de la Guerra Freda, l¡¯estaci¨® Loran de l¡¯Estartit. Les d¨¨cades passen, per¨° les cicatrius que el conflicte amb la Uni¨® Sovi¨¨tica va deixar al territori catal¨¤ continuen obertes.

Els 330.000 metres quadrats que ocupava Radio Liberty (RL) s¨®n un gran verger arran de costa. La r¨¤dio, que va inaugurar les retransmissions el 1959, va salvar l¡¯indret d¡¯una urbanitzaci¨® segura. L¡¯espai forma part del Parc Natural del Montgr¨ª, creat el 2010. La petjada de la r¨¤dio passa desapercebuda des que el 2006 es van enderrocar les torres de les antenes, tretze estructures amb altures que arribaven als 165 metres. L¡¯Ajuntament de Pals conserva un fragment de les torres; el consistori va anunciar el 2017 que el plantarien en una rotonda de la platja de Pals, com a s¨ªmbol de la hist¨°ria. A dia d¡¯avui no s¡¯ha materialitzat l¡¯homenatge. El paratge ha guanyat en bellesa paisatg¨ªstica gr¨¤cies a l¡¯abs¨¨ncia d¡¯urbanisme i a la demolici¨® de les antenes. Pel cam¨ª que recorre el per¨ªmetre de Radio Liberty, delimitat per recuperar les dunes de la platja, hi passegen residents jubilats. Jaume Casals i Agustina Blasco, un matrimoni resident a la ve?na Begur des de fa mig segle, expliquen que el 22 de mar? del 2006, el dia que van caure les torres, van pujar a un tur¨® on hi havia desenes de persones presenciant l¡¯espectacle i fins i tot brindant amb cava. L¡¯alemanya Inga Caspers pren el sol amb dues amigues al cam¨ª perimetral de Radio Liberty. Caspers fa vint anys que t¨¦ casa a la platja de Pals i recorda les torres de la r¨¤dio. ¡°A banda de l¡¯impacte que tenien en el paisatge, jo tamb¨¦ patia per si emetien radiaci¨®¡±, comenta Caspers.

Antoni Bernab¨¦ va treballar com a t¨¨cnic de transmissors de Radio Liberty entre el 1989 i el 2001, ¨¦s a dir, des del col¡¤lapse del bloc comunista fins al tancament de l¡¯emissora. Bernab¨¦ gestiona la principal p¨¤gina d¡¯internet sobre la hist¨°ria de Radio Liberty i organitza visites guiades a les despulles de la r¨¤dio. N¡¯ha sentit de tots colors, i li agrada repetir, per fer broma, la brama que corria que en veritat l¡¯emissora era una base de submarins amagada sota la platja.

Els edificis de Radio Liberty continuen dempeus, per¨° saquejats. Se sorpr¨¨n Bernab¨¦ quan troba un transformador de coure a la sala que servia de menjador dels empleats: ¡°Aix¨°, com a m¨ªnim, s¨®n 15 euros¡±. Al menjador hi ha un apartat, encara amb la moqueta, on dinaven els executius. Dels 130 empleats que hi havia al final de l¡¯exist¨¨ncia de la seu de Radio Liberty a Pals, Bernab¨¦ apunta que potser tres eren nord-americans, els membres de la direcci¨®; la resta de la plantilla eren de nacionalitat espanyola.

Radio Liberty i Radio Free Europe (RFE) van ser fundades pel Congr¨¦s dels Estats Units amb finan?ament de la CIA. ¡°El 1971 va finalitzar la implicaci¨® de la CIA, i va passar a dependre del Congr¨¦s¡±, explica el web de RFE/RL. Les dues emissores es van fusionar el 1976. Radio Liberty va ser la gran empremta de l¡¯alian?a anticomunista entre el r¨¨gim franquista i els EUA. La Instituci¨® Hoover, de la Universitat de Stanford, conserva mitja dotzena d¡¯imatges d¡¯una visita a Radio Liberty per part del Govern espanyol, l¡¯abril del 1964, encap?alada per Manuel Fraga, aleshores ministre d¡¯Informaci¨® i Turisme. Fraga va ser rebut pel president de l¡¯emissora, Howland H. Sargeant. Algunes de les imatges conserven al revers el segell del seu autor, Carlos P¨¦rez de Rozas. Encara avui es mant¨¦ penjada en una paret de les instal¡¤lacions abandonades la carcassa del mapa llumin¨®s que il¡¤lustrava en aquells anys la cobertura geogr¨¤fica de la r¨¤dio amb m¨¦s pot¨¨ncia d¡¯emissi¨® que hi havia al m¨®n: l¡¯Europa de l¡¯Est i la Uni¨® Sovi¨¨tica.

Els continguts informatius de Radio Liberty eren majorit¨¤riament elaborats a la seu central de Munic i enviats a Pals per a la seva retransmissi¨®. La informaci¨® que s¡¯emetia sobre Espanya havia de passar primer per la censura franquista ¡ªla resta d¡¯informaci¨® tamb¨¦ passava per departaments de censura pol¨ªtica, a Nova York i a la seu europea de Munic. A partir del 1995, els continguts arribaven des de Washington per sat¨¨l¡¤lit. Malgrat la caiguda del tel¨® d¡¯acer, l¡¯administraci¨® Clinton va considerar que calia mantenir la influ¨¨ncia dels Estats Units a l¡¯Europa de l¡¯Est. Una de les antenes parab¨°liques d¡¯aquella ¨¨poca continua dempeus a les velles instal¡¤lacions de Pals. L¡¯artista Marina Capdevila va pintar l¡¯estiu del 2018 un mural gegant que cobreix el sostre de l¡¯edifici principal de Radio Liberty, una creaci¨® de 2.180 metres quadrats que reprodueix els rostres de cinc decr¨¨pits locutors de l¡¯emissora.

Miquel Ventura treballa des de fa deu anys perqu¨¨ l¡¯edifici principal de Radio Liberty sigui la seu d¡¯un centre d¡¯informaci¨® sobre el medi ambient. Malgrat l¡¯estat ru?n¨®s de la construcci¨®, Ventura assegura que ¡°l¡¯estructura est¨¤ en bon estat. ?s una estructura militar feta perqu¨¨ si li caigu¨¦s una bomba, pogu¨¦s continuar funcionant¡±. Ventura ¨¦s director de la Fundaci¨® Mar, una entitat ecologista creada el 2005 per empresaris de la Costa Brava. El 2015 van presentar el Projecte Aqvam, un pla per convertir l¡¯antiga Radio Liberty en un espai d¡¯interpretaci¨® de l¡¯ecosistema mediterrani. Aqvam suposaria una inversi¨® de 9 milions d¡¯euros, segons la fundaci¨®, dels quals, diu Ventura, el 60% estaria finan?at pel Banc Europeu d¡¯Inversions. Aqvam tamb¨¦ tindria la concession¨¤ria d¡¯autopistes Abertis com a s¨°cia. Ventura explica que va ser el mateix Ajuntament de Pals qui els va contactar per donar un ¨²s a l¡¯espai de Radio Liberty. Els terrenys s¨®n propietat del Govern central, per¨° qui ha d¡¯autoritzar la concessi¨® d¡¯explotaci¨® ¨¦s la Generalitat. Ventura explica que fa anys que esperen la concessi¨®, per¨° no arriba, i especula que ¨¦s perqu¨¨ l¡¯administraci¨® catalana t¨¦ dubtes sobre la legalitat d¡¯un projecte en terrenys costaners i en un parc natural. El Departament de Territori i Sostenibilitat no ha respost la sol¡¤licitud d¡¯informaci¨® d¡¯aquest suplement.

Ning¨² vol la base Loran

El Govern central tampoc sap qu¨¨ fer amb els 351.800 metres quadrats de l¡¯estaci¨® Loran de l¡¯Estartit. El Ministeri de Defensa no aconsegueix vendre aquesta antiga base militar del Servei de Guardacostes dels Estats Units. Quatre vegades ha estat subhastada i quatre vegades s¡¯ha quedat sense comprador. El diari La Vanguardia informava el febrer passat que es preparava un nou intent per vendre-la al millor postor, per¨° un portaveu del Ministeri assegura que no apareix en les previsions d¡¯actius en venda. L¡¯Ajuntament de Torroella de Montgr¨ª i l¡¯Estartit ha demanat que se li cedeixin els terrenys perqu¨¨, pel fet de trobar-se dins del Parc Natural del Montgr¨ª, tenen poques opcions d¡¯explotaci¨® per a un inversor privat.

La base del Montgr¨ª formava part d¡¯una xarxa de set estacions nord-americanes al Mediterrani que funcionaven com a punts de transmissi¨® del sistema de navegaci¨® Loran C, per als vaixells de la marina dels Estats Units. L¡¯estaci¨® es va inaugurar el 1961 i va deixar de funcionar el 1995, quan la localitzaci¨® per sat¨¨l¡¤lit va passar a ser hegem¨°nica en els sistemes de navegaci¨®. L¡¯antena de l¡¯estaci¨® Loran feia 190 metres d¡¯altura i coronava l¡¯Estartit. Hi havia destinats 20 militars i quatre civils en torns de dos anys. Les instal¡¤lacions, al cor del mass¨ªs del Montgr¨ª, es troben actualment envoltades d¡¯una natura exuberant, amb una vasta panor¨¤mica de la costa. Les construccions han patit un vandalisme que les fa irrecuperables, apunta l¡¯Ajuntament; en un any s¡¯hi han declarat incendis, com proven les parets ennegrides. Els garatges i la caseta del porter s¨ª que es mantenen en bon estat; de l¡¯antena nom¨¦s en queda la base de formig¨® ¡ªfins fa pocs anys encara s¡¯hi podia veure l¡¯antena tombada. L¡¯edifici de les dutxes i els banys s¨®n un dels espais preferits dels grafiters, les mateixes dutxes on l¡¯oficial Bob Nahikian va dormir la mona despr¨¦s del casori d¡¯un dels seus companys, Robin Orr, amb una noia del poble, segons explica Nahikian en unes mem¨°ries autoeditades.

Orr es va casar l¡¯11 d¡¯octubre del 1974 amb Mariana S¨¢nchez, una noia de Ja¨¦n que va con¨¨ixer a l¡¯Estartit. L¡¯estaci¨® del Montgr¨ª era un dest¨ª tranquil, per fer carrera i cobejat per la qualitat de vida. Orr hi va tornar, ja com a comandant de la base, per dos anys, entre el 1984 i el 1986. Nahikian explica en les seves mem¨°ries que la Gu¨¤rdia Civil feia els ulls grossos quan algun soldat tenia problemes fora de la base ¡ªmolts llogaven apartaments als pobles ve?ns, per a la fam¨ªlia o per passar-hi el cap de setma]¡ª. El cap de la caserna del cos, recorda Nahikian, apareixia sovint a l¡¯estaci¨® Loran per veure pel¡¤l¨ªcules ¡ªla base tenia una sala de cinema¡ª o comprar productes dels Estats Units ¡ªperi¨°dicament hi arribaven subministraments des de la base a¨¨ria de Torrej¨®n de Ardoz¡ª. Una de les peces m¨¦s preuades dels agents de la Gu¨¤rdia Civil eren exemplars de les revistes er¨°tiques Playboy i Penthouse.

El Departament de Guardacostes ¡ªuna divisi¨® de les forces armades dels Estats Units¡ª va publicar el 1976 un llibret informatiu intern sobre l¡¯estaci¨® Loran de l¡¯Estartit. El document tenia pinzellades de prospecte tur¨ªstic ¡ªsobretot en les descripcions de les amenitats de la Costa Brava¡ª, per¨° tamb¨¦ ordres elementals per als militars destinats: ¡°Els espanyols de l¡¯¨¤rea de l¡¯Estartit veuen molt pocs americans perqu¨¨ els nostres compatriotes sobretot estiuegen al sud d¡¯Espanya. Els habitants locals formen la seva opini¨® sobre Am¨¨rica i els americans per la imatge que en dona el personal guardacostes. Tenim l¡¯obligaci¨® de promoure una imatge positiva de les nostres accions¡±. El llibret tamb¨¦ descrivia la poblaci¨® local: ¡°La gran majoria de residents de l¡¯Estartit s¨®n catalans. Els catalans tenen la seva pr¨°pia llengua, que aprenen a casa, i els ensenyen el castell¨¤ a l¡¯escola. Els catalans poden semblar freds, persones reservades d¡¯entrada, per¨° despr¨¦s s¨®n gent agradable¡±.

El capit¨¤ Richard Wight no oblida el br¨ªfing pol¨ªtic que dos oficials de la marina espanyola li van fer a l¡¯ambaixada dels Estats Units a Madrid. Era l¡¯any 1961 i Wight, aleshores un tinent de 27 anys, era l¡¯encarregat de supervisar la construcci¨® i inauguraci¨® de l¡¯estaci¨® Loran de l¡¯Estartit. Wight va descriure en les seves mem¨°ries del 2013, disponibles al web del Departament de Defensa, la reuni¨® amb aquell capit¨¤ espanyol: ¡°Em van avisar que els catalans no havien donat suport a Franco durant la Guerra Civil, i que encara estaven ressentits 20 anys despr¨¦s¡±. L¡¯experi¨¨ncia de Wight va ser diferent: ¡°No ho vaig trobar del tot cert. Mentre que alguns catalans pensaven que la regi¨® hauria de ser independent, per raons econ¨°miques, en general veien Franco com un l¨ªder que volia el millor per als espanyols¡±. Tamb¨¦ van advertir Wight que an¨¦s amb compte perqu¨¨ a Catalunya hi havia una especial activitat comunista, per¨° ell informa que no va tenir mai cap problema.

Les obres de l¡¯estaci¨® Loran van donar feina a 200 treballadors de la zona i a deu italians que ja havien participat en el muntatge de l¡¯estaci¨® Loran central a Cal¨¤bria. La base Loran de l¡¯Estartit la va construir l¡¯empresa nord-americana Brown-Raymond-Walsh (BRW). Wight relata en les mem¨°ries que el pressupost que tenien superava amb escreix les despeses de construcci¨®, per¨° com que no podien declarar tants beneficis, bona part del sobrant se¡¯l van gastar els directius de BRW en sobresous i luxes de tota mena. Aix¨ª, per exemple, la festivitat del 4 de juliol del 1961 ¡ªel dia de commemoraci¨® de la independ¨¨ncia dels Estats Units¡ª, la festa que l¡¯empresa va organitzar a la platja de l¡¯Estartit, en principi nom¨¦s per als 27 soldats i els set funcionaris civils de l¡¯estaci¨®, va ser tan espectacular que va acabar reunint un miler de persones del poble.

L¡¯estaci¨® Loran d¡¯Estaca de Bares, a Gal¨ªcia, va ser adquirida el febrer passat pel municipi de Ma?¨®n per 76.624 euros. Defensa demana per a la base del Montgr¨ª prop de 500.000 euros, un preu que l¡¯Ajuntament de Torroella considera inassumible. En diversos f¨°rums de veterans del Servei de Guardacostes hi ha testimonis dels que han tornat a l¡¯Estartit i que expressen el seu malestar per l¡¯abandonament de les instal¡¤lacions. ¡°Vaig estimar cada minut que vaig passar all¨¤, excepte quan pujava caminant cap a la base i la tramuntana em colpejava la cara¡±, escrivia Ray Philyaw el 2007 al web Loran History. Joseph Hayden, advocat de San Francisco, rememora al seu blog els seus dos anys ¡ªdel 1975 al 1977¡ª de resid¨¨ncia a Torroella. Era un nen, fill d¡¯un oficial, i vivia amb els germans i la mare en un apartament del poble. Els estudis escolars eren a dist¨¤ncia, des de la base, sota la tutela d¡¯una esposa dels oficials. Hayden descriu els matins en qu¨¨ havia d¡¯anar a comprar els ous de l¡¯esmorzar a una dona de Torroella.

El portaveu de l¡¯Ajuntament de Torroella i l¡¯Estartit subratlla que l¡¯¨²nica sortida que veuen ara per ara per preservar la mem¨°ria de l¡¯estaci¨® Loran seria reconvertir el que queda de les casernes en punt d¡¯informaci¨® del parc natural, per¨° el temps avan?a r¨¤pid contra la possibilitat de preservar-hi res.

De Menorca al Pen¨ª, altres bases amb futur incert

C. S.

A s¡¯Enclusa, el segon cim m¨¦s alt de Menorca, es mant¨¦ ancorada en el temps una base de comunicacions dels Estats Units. Engegada el 1965 i tancada el 1993 amb la fi de la Guerra Freda, la base de s¡¯Enclusa pateix el mateix deteriorament que l¡¯estaci¨® Loran. El Govern balear t¨¦ projectat per a l¡¯espai, des de fa dotze anys, un centre d¡¯interpretaci¨® de la natura de l¡¯illa i un centre de recerca de l¡¯ecosistema. L¡¯endarreriment de les obres es deu a la manca d¡¯un pressupost que dependria del finan?ament de l¡¯Estat.

Els dos radars esf¨¨rics al cim del Pen¨ª han estat un s¨ªmbol de la badia de Roses. Actualment, nom¨¦s n¡¯hi ha un, i les instal¡¤lacions continuen sent una base de control de l¡¯Ex¨¨rcit de l¡¯Aire espanyol. El Pen¨ª va iniciar la seva vida el 1959 com un radar de les Forces A¨¨ries dels Estats Units. El 1964 el Pen¨ª va passar exclusivament a mans espanyoles, com a aliat extern de l¡¯OTAN, i les unitats nord-americanes eren traslladades a l¡¯aer¨°drom de Reus, base a¨¨ria de l¡¯Ex¨¨rcit espanyol fins al 1998, avui un aeroport comercial d¡¯Aena. La base del Pen¨ª ¨¦s motiu de reclamaci¨® per part de l¡¯Ajuntament de Roses: exigeix que el Ministeri de Defensa doni al municipi part dels terrenys i de les instal¡¤lacions en des¨²s. Aquesta cessi¨® s¡¯emmarca en dues proposicions no de llei aprovades pel Congr¨¦s del 2012 i el 2013.

La historiadora Rosa Cal explica al llibre Radio Liberty. La CIA en playa de Pals que la pres¨¨ncia dels radars del Pen¨ª, l'estaci¨® Loran de navegaci¨® i Radio Liberty va fer que, a principis de la d¨¨cada dels seixanta, hi hagu¨¦s a Roses 293 nord-americans empadronats, la meitat, militars. Cal recorda que els americans a Roses tenien el Peni Club i a Figueres, un bar privat.

Una altra base compartida per les forces militars espanyoles i nord-americanes era el centre de transmissions del Montseny. La base, al Puig Sesolles, formava part d¡¯una xarxa de transmissions dels comandaments de les forces armades espanyoles al Mediterrani. Es va construir el 1974 amb participaci¨® dels Estats Units, per¨° el control va ser assumit r¨¤pidament per l¡¯Ex¨¨rcit espanyol. Entre el 2001 i el 2010 es van enderrocar els edificis de la base. Actualment nom¨¦s queda en funcionament l¡¯antena de repetici¨®, per¨° els terrenys, dins del Parc Natural del Montseny, continuen tancats i s¨®n propietat de l¡¯Ex¨¨rcit.

Puig Sesolles formava part de la mateixa xarxa de comunicaci¨® de comandaments que la base a¨¨ria de Puig Major, al cim m¨¦s alt de Mallorca. La base de Puig Major va ser una de les primeres accions incloses en el conveni del 1953 de cooperaci¨® entre els Estats Units i el r¨¨gim franquista. Puig Major ¨¦s, des del 1977, com el Pen¨ª, un esquadr¨® de vigil¨¤ncia a¨¨ria. La pres¨¨ncia nord-americana a Puig Major va anar desapareixent a partir de la d¨¨cada dels noranta, per¨° continua sent la m¨¦s activa de totes les bases militars de radar i transmissi¨® al Mediterrani espanyol.