Fort Pienc, el veritable ¡®barri xin¨¨s¡¯ de Barcelona

El periodista Francisco Madrid va publicar el 1925 una col¡¤lecci¨® sobre els baixos fons del Districte V de Barcelona. Carrerons entre la Rambla i el Paral¡¤lel amb bordells, tavernes, cabarets, pobresa i mala vida. Una zona que el periodista va batejar liter¨¤riament com a Barri Xin¨¨s, en comparar-lo amb el Chinatown de Manhattan. El nom, malgrat que en aquells carrers mai hi havia passejat un asi¨¤tic, va fer fortuna i la zona no es va desfer del sobrenom fins que va ser rebatejada com el Raval.

Els xinesos encara van trigar uns anys a arribar a la capital. Va ser poc abans dels Jocs del 1992. I a un lloc del barri barcelon¨ª de Sant Pere: el carrer Trafalgar, on es concentraven els grans magatzems de venda a l'engr¨°s. Aviat els va quedar petit i els xinesos van seguir obrint negocis a la Ronda Sant Pere.

La col¨°nia va cr¨¦ixer. Necessitava vestir-se, menjar i tallar-se els cabells. I aix¨ª va n¨¦ixer el veritable barri xin¨¨s de Barcelona. ¡°Els nostres ve?ns xinesos no viuen a Chinatown, aix¨° ¨¦s un estereotip injust, viuen al barri del Fort Pienc¡±, corregeix Bego?a Ruiz, mediadora cultural del projecte Xeix, un pla municipal per incorporar la poblaci¨® xinesa a la vida associativa del barri. Set anys despr¨¦s, els ve?ns xinesos s¨®n els veritables impulsors del teixit associatiu de la zona.

Al Fort Pienc amb prou feines hi ha locals amb les persianes baixades. Sorprenen els textos en mandar¨ª. Hi ha supermercats exclusius de menjar xin¨¨s, perruqueries, parafarm¨¤cies. ¡°Una de les necessitats dels nostres primers ve?ns xinesos va ser que els seus fills no perdessin la llengua i cultura origin¨¤ria. Per aix¨° van rec¨®rrer a l'Heritage School¡±, diu Ruiz. Els menors van els caps de setmana, mentre els seus pares treballen, a un col¡¤legi paral¡¤lel on els ensenyen l'idioma i els costums familiars. Shufen Chen ¨¦s la directora de quatre d'aquestes escoles a Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi. ¡°A m¨¦s de mandar¨ª, busquem que coneguin tradicions catalanes com els castellers o els gegants¡±.

La perruqueria Xinfa Xian, a la cantonada del passeig Sant Joan amb Ali Bei, va ser la primera que va obrir a Barcelona per cobrir les necessitats dels comerciants de Trafalgar i Ronda Sant Pere. Des de llavors, els comer?os d'est¨¨tica hi han proliferat. A la Xina, la prostituci¨® est¨¤ prohibida i en ocasions s'utilitzen aquest tipus de negocis per amagar el que s'ha batejat com a ¡°final feli?¡±.

Una manera de camuflar la prostituci¨® que, segons els experts, ¨¦s minorit¨¤ria per¨° ha exportat l'estigma. Xinfa Xian no t¨¦ res a veure amb aquestes pr¨¤ctiques. ¡°El problema ¨¦s que hi ha clients que entren amb una expectativa que violenta les empleades¡±, diu Eva, mediadora del projecte Xeix.

La Comissionada d'Immigraci¨® de l'Ajuntament, Lola L¨®pez, mant¨¦ que un dels principals objectius de la seva ¨¤rea, juntament amb la de feminismes, ¨¦s la lluita contra aquests i altres estereotips.

¡°Els nostres ve?ns xinesos s¨®n grans desconeguts. Hi ha un problema idiom¨¤tic per¨° nom¨¦s ¨¦s una frontera de codis. Ells creuen exactament el mateix que nosaltres creiem d'ells: Que ¨¦s dif¨ªcil relacionar-se amb nosaltres¡±. De la lluita contra els estereotips sorgeix el grup Catarsia, un col¡¤lectiu de joves ¡°asiaticdescendentes¡± que lluiten a les xarxes socials contra l'estigma.

Al Fort Pienc hi ha una gran quantitat de parafarm¨¤cies on els ve?ns xinesos compren cosm¨¨tics europeus i els envien, com a regal, als seus familiars. Tamb¨¦ bars com el Lleida, que abans pertanyia a catalans i els xinesos no li han canviat el nom, ni el diari al qual estan subscrits, ni el men¨². ¡°De vegades, entre diversos empresaris xinesos contracten un xef perqu¨¨ els ensenyi a fer truita de patates o croquetes¡±, apunta Eva.

En ple passeig de Sant Joan, una fam¨ªlia xinesa ha creat un petit imperi amb la venda de productes per a la construcci¨®: Factotum, un Ikea oriental. A prop, Hsieh va fundar fa quatre anys la seva escola de cant, dansa, m¨²sica i llengua espanyola Moz-Art. ¡°Tinc 30 professors i nom¨¦s sis s¨®n xinesos. La resta s¨®n espanyols i alguns ja parlen xin¨¨s¡±, somriu Hsieh. En el n¨²mero 67 del carrer Ausi¨¤s Marc, desenes de vestits de n¨²via pengen de la botiga Romantic N¨²via. La comunitat xinesa de Barcelona es casa entre setmana, que ¨¦s quan menys clients van als seus negocis. En les celebracions, la n¨²via llueix tres vestits i Romantic N¨²via els els lloga. El propietari de la botiga grava el v¨ªdeo i fa les fotos als nuvis junts als llocs m¨¦s emblem¨¤tics de la capital.

A Roger de Flor, l'empresa LinkChina fa les traduccions jurades per a la comunitat. En aquests carrers hi ha immobili¨¤ries que ofereixen pisos de m¨¦s de mig mili¨® d'euros. Unes vendes que van aparellades a l'obtenci¨® de la Golden Visa. Els xinesos saben com d'important ¨¦s no tenir problemes amb la resid¨¨ncia al pa¨ªs. Entre ells es presten diners per crear negocis dels quals s¨®n responsables. Aix¨ª eviten posar en perill els seus permisos de treball i resid¨¨ncia.