Tres ballarines de Picasso, en crida i cerca

La Unitat de Patrimoni Cultural dels Mossos d'Esquadra t¨¦ des de fa uns dies a la seva base de dades d'obres desaparegudes una nova pe?a amb la finalitat de poder recuperar-la i, sobretot, que no pugui ser venuda enlloc del m¨®n. Es tracta de Tres ballarines de cancan, de Pablo Picasso, un dibuix de l'etapa parisenca (1900 i 1901) del pintor, que ha rom¨¤s ignot durant gaireb¨¦ vuitanta anys des que va desapar¨¨ixer, entre 1933 i 1942, fins que un investigador ha establert que aquest dibuix ¨¦s una de les sis obres que el pintor i creador Santiago Rusi?ol va llegar en morir el 1931 a la ciutat de Sitges i a tots els seus habitants. Es tracta, doncs, d'una obra p¨²blica que pertany al Consorci del Patrimoni de Sitges que ¨¦s l'organisme que ha comunicat oficialment a la policia catalana que aquesta obra est¨¤ a partir d'ara en crida i cerca.

El culpable ¨¦s Eduard Vall¨¨s, conservador del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) i gran especialista en Picasso que ha establert unes dates claus per determinar primer quina era la sisena obra de Picasso propietat de Rusi?ol i, segon, que l'obra estava entre les heretades pels sitgetans, i per tant era una obra p¨²blica, i que el 1942 ja havia desaparegut.

¡°El 2008 vaig publicar que el sis¨¨ picasso de Rusi?ol que era al Cau Ferrat era Tres ballarines de cancan. Fins a aquest moment ning¨² sabia quina era ni com era. Ho vaig afirmar despr¨¦s de localitzar una publicaci¨® de L¡¯Esquella de la Torratxa de gener de 1917, en la qual escrivia Rusi?ol amb el sobrenom de Xarau, que parlava de quatre dibuixos in¨¨dits de Picasso. Tres dels quatre eren al Cau Ferrat i, per tant, el quart era el que faltava. Per¨° no hi havia cap document que ho confirm¨¦s al cent per cent. Ara, despr¨¦s de localitzar a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic del Consorci del Patrimoni de Sitges, dues fotografies dels anys 1932 i 1933, no n¡¯hi ha cap dubte, ja que pot veure's l'obra penjada en una de les parets, juntament amb les altres cinc i la resta de les pintures¡±, explica Vall¨¨s.

Segons l'expert, l'abril de 1931 mor Rusi?ol i uns mesos despr¨¦s, la Junta de Museus es fa c¨¤rrec del Cau Ferrat i el converteix en museu p¨²blic l'abril de 1933. En una de les fotografies es veuen les obres penjades a la paret, entre les quals es veu la desapareguda, amb unes etiquetes que posava la Junta de Museus per inventariar cadascuna de les peces. La seg¨¹ent data remitent al primer inventari del Cau Ferrat es publica el 1942 i ja no hi consta aquesta obra. ¡°Ara s¨ª que no hi ha dubte que la pe?a hi era el 1932 i que el 1942 havia desaparegut¡±, puntualitza.

Vall¨¨s no s'aventura a llan?ar cap hip¨°tesi sobre de quina manera va poder extraviar-se. ¡°Jo m'he limitat a realitzar la tra?abilitat de l'obra a partir de quan es compra, el 1900 o 1901, fins a la seva desaparici¨®, per¨° de tesi de desaparici¨®, no n¡¯hi ha cap. Cal pensar que entremig hi ha la Guerra Civil¡±. El que s¨ª que t¨¦ clar ¨¦s que: ¡°Dels cinc dibuixos era el millor, era fant¨¤stic ja que reflecteix aquest moment del primer viatge a Par¨ªs i el primer impacte que produeix aquesta ciutat a Picasso¡±.

El dibuix desaparegut aporta una altra dada sobre el pintor. L'obra est¨¤ realitzada entre 1900 i 1901 ¡°en un moment en el qual Picasso est¨¤ en una cru?lla personal i conformant la seva personalitat art¨ªstica. El juliol de 1901 comen?a a signar amb el nom de ¡®Picasso¡¯ per¨° aquesta obra la signa amb el nom de ¡®Pablo Ruiz Picasso¡¯ entre guions i subratllat¡±. Aix¨° t¨¦ a veure amb la persona que compra el dibuix, segons Vall¨¨s. ¡°Tres ballarines de cancan i Dues dones ballant pertanyen, amb tota probabilitat, a un mateix ¨¤lbum, ja que tenen grand¨¤ria, t¨¨cnica i tem¨¤tica id¨¨ntica. Un ¨¤lbum ¨¦s per naturalesa una obra de car¨¤cter ¨ªntim que cont¨¦ obres que no es venen, per¨° probablement Picasso, en aquestes subhastes p¨²bliques improvisades que feia als Quatre Gats, va vendre els dibuixos a Rusi?ol. Els arrenquen de l'¨¤lbum i els signen emfatitzant davant qui els compra, Rusi?ol, que en aquells dies era una de les personalitats m¨¦s rellevants de l'¨¨poca, encara que ara ens sembli a l'inrev¨¦s¡±, rebla.