Barcelona, el repte de fer habitable un aparador

Fa quatre anys, i quatre manifestacions, que protesten perqu¨¨, diuen, ¡°Barcelona no est¨¤ en venda¡±. Aquest ¨¦s, a m¨¦s, el nom de la coordinadora d'unes 50 entitats de tota la ciutat que denuncia l'encariment del preu de l'habitatge que est¨¤ expulsant els ve?ns dels seus barris; la pressi¨® tur¨ªstica que ja ha saltat del centre cap a altres zones; la invasi¨® de l'espai p¨²blic; les conseq¨¹¨¨ncies de l'economia de plataforma (Airbnb, Uber, Glovo...) i el capital inversor; o la precaritzaci¨® de l'ocupaci¨® a la ciutat. Dissabte van celebrar la quarta protesta pel centre. En acabar la marxa, un grup de manifestants va posar llits i matalassos a la Gran Via, que va quedar tallada unes hores.

No ha canviat res en quatre anys perqu¨¨ continu?n sortint al carrer pel mateix? ¡°No entrem a valorar la gesti¨® de l'alcaldessa Ada Colau, el que queda clar ¨¦s que les accions des de l'¨¤mbit municipal no han pogut capgirar l'ofensiva del sector privat sobre la ciutat, que impacta negativament sobre la vida dels barcelonins¡±, valora Joaquim Delgado des de la plataforma d'entitats.

Amb uns comptes p¨²blics sanejats i bons indicadors econ¨°mics (el PIB creix un 3%), Barcelona afronta, de cara a les eleccions municipals del 26 de maig, el repte de fer habitable una ciutat aparador. La capital catalana, que t¨¦ 1,6 milions d'habitants, rep cada any 30 milions de turistes, entre els que es queden a dormir en hotels o altres allotjaments, i els que passen el dia per¨° no dormen a la ciutat.

L'habitatge (35% d'augment dels lloguers des del 2014, hi ha 47 desnonaments a la setmana i un parc p¨²blic minso, del 2% del total), la gesti¨® de l'espai p¨²blic i la inseguretat estan centrant una campanya electoral en qu¨¨ sis partits pol¨ªtics (Junts per Catalunya, ERC, Ciutadans, el PSC, el PP i la CUP, en l'ordre de la seva representaci¨® actual) comparteixen el mateix repte: fer fora Colau.

La ciutat decidir¨¤ si continua confiant en l'activista i fundadora de la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH), que fa quatre anys va decidir fer el salt a la pol¨ªtica amb Barcelona en Com¨², una coalici¨® d'esquerres de la qual forma part Podem; o dona la vict¨°ria a ERC, que va guanyar les passades eleccions generals. Precisament la lluita per un habitatge digne, per reduir les desigualtats i contra els efectes nocius del turisme massiu van ser les principals promeses que van portar Colau a l'alcaldia.

Despr¨¦s de la patacada del 28-A, els comuns es juguen l'¨²nica gran administraci¨® que governen i tamb¨¦ el seu futur, perqu¨¨ Colau ¨¦s, de facto, la l¨ªder de les diferents marques del partit. El CIS pronosticava dijous una lleuger¨ªssima vict¨°ria de Colau sobre el seu principal rival, Ernest Maragall (ERC).

Les enquestes publicades per La Vanguardia i El Peri¨®dico auguren un triomf dels republicans, per un o dos regidors. Guanyi qui guanyi, i despr¨¦s de les dificultats de Colau governant amb nom¨¦s 11 regidors de 41, tots dos assumeixen que per governar hauran de pactar. Per¨° si Colau prioritzar¨¤ ERC i el PSC, Maragall mira per igual les formacions ¡°progressistes¡± i les ¡°republicanes¡±. L'oposici¨®, tota, acusa l'alcaldessa de no haver complert les seves promeses en mat¨¨ria d'habitatge i de no tenir model de ciutat. Els republicans es veuen impulsats per la vict¨°ria del 28-A i es veuen ocupant el despatx de l'alcaldessa.

Molt lluny del centre, on s'han fet les protestes de "Barcelona no est¨¤ en venda", hi ha el barri de Vallbona, el tercer m¨¦s pobre dels 73 de la ciutat i en el qual Colau va obtenir un suport m¨¦s alt el 2015: el 40,3% dels ve?ns la van votar. Vallbona ¨¦s la perif¨¨ria de la perif¨¨ria: 1.400 ve?ns que viuen entre la muntanya, autopistes i el riu Bes¨°s. Despr¨¦s de passar-hi un mat¨ª, costa predir si mantindran el suport a Colau.

Alguns, com Carme Llagostera, valoren la gesti¨® de l'alcaldessa en mat¨¨ria de pol¨ªtiques socials, multant empreses per tenir pisos buits o gestos com reduir el pes de la simbologia mon¨¤rquica; per¨° d¡¯altres citen, encara que els queden molt lluny, els problemes d'habitatge, espai p¨²blic o seguretat. Antonio Sosa ¨¦s un d'ells. Parla de ¡°la inseguretat, el top manta i el preu de la zona blava¡± com a arguments per rebutjar la gesti¨® municipal, tot i que admet que no afecten el barri, al qual s'arriba despr¨¦s de creuar 15 carrils d'autopistes.

Vallbona ¨¦s tamb¨¦ una de les zones on han arribat les inversions del Pla de Barris de Colau, 150 milions d'euros per reduir la desigualtat dels 16 barris m¨¦s pobres respecte a la resta de la ciutat. Perqu¨¨ encara que la bretxa social s'ha frenat, la renda familiar del barri m¨¦s ric de la ciutat encara multiplica per sis la del m¨¦s pobre. Les fam¨ªlies amb nens escolaritzats en aquest barri perif¨¨ric s¨ª que aplaudeixen el pla, que ha capgirat l'escola Ciutat Comtal.

¡°Dics de contenci¨®¡±

D'una banda, ha sumat treballadors socials a l'equip docent, de manera que ¡°els mestres poden tornar a fer de mestres¡±, assenyala el coordinador del pla, Suso L¨®pez. De l¡¯altra, un projecte art¨ªstic, en qu¨¨ docents i professionals de l'art treballen junts a l'aula, t¨¦ l'alumnat motivat i orgull¨®s d'una escola que fa uns anys tenia mala fama. ¡°Educart fa de l'escola un oasi amable en un entorn complex i dona peu a treballar altres q¨¹estions m¨¦s de fons¡±, relata L¨®pez, que afegeix: ¡°Encara no podem quantificar-ho, per¨° ens diuen els equips de salut mental que els arriben menys casos i els que tracten requereixen tractaments m¨¦s curts¡±.

El coordinador del pla a tot el districte de Nou Barris, al qual pertany Vallbona, admet que aquests projectes no tenen un reconeixement massiu, per¨° en destaca el valor: ¡°S¨®n dics de contenci¨®, camins de llarg recorregut que van deixant un p¨°sit¡±. I adverteix de les conseq¨¹¨¨ncies de no treballar la cohesi¨®: ¡°Un precipici¡±.

El treball diari del pla de barris al carrer i els equipaments queda lluny dels despatxos de l¡¯Ajuntament. Pol¨ªticament, el mandat que acaba ha estat fren¨¨tic. No se'n recorda cap d'igual. En quatre anys s'han fet cinc eleccions, m¨¦s el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, amb la crisi pol¨ªtica i social que va desencadenar.

El proc¨¦s ha estat el tel¨® de fons durant tot el mandat. No nom¨¦s va eliminar l'acord de govern que Colau i el PSC van mantenir durant un any i mig, despr¨¦s del suport dels socialistes a l'aplicaci¨® de l'article 155 a Catalunya, sin¨® que els constitucionalistes acusen l'alcaldessa d'haver abra?at l'independentisme, i els sobiranistes, de mantenir una posici¨® ambigua. Nom¨¦s va haver-hi un moment de comuni¨® entre tots els partits i administracions. Exemplar. Va ser despr¨¦s de l'atemptat gihadista de la Rambla.

Qui va ser soci de Colau, el socialista Jaume Collboni, repeteix com a candidat del PSC. El partit, encara dolgut pel divorci, tamb¨¦ s'aferra als bons resultats de les generals a la ciutat i les enquestes els donen el tercer lloc. El candidat de Junts per Catalunya ¨¦s Joaquim Forn, exconseller empresonat per la seva participaci¨® en l'1 d'octubre. Despr¨¦s que Colau els arrabass¨¦s l'alcaldia el 2015 considera una anomalia que una activista sense experi¨¨ncia governi la ciutat. Amb el suport de Ciutadans, es presenta l'ex-primer ministre franc¨¨s Manuel Valls. I l'empresari Josep Bou encap?ala com a independent la llista del PP. Anna Saliente, candidata de la CUP, tanca la llista d'alcaldables de les formacions que han tingut representaci¨® en el mandat que ara s'acaba.

Els pros i contres del balan? de la gesti¨® de l'alcaldessa s¨®n r¨¤pids de resumir. Va aterrar en una ciutat trencada per la desigualtat i aix¨° s'ha frenat, gr¨¤cies en part a una inversi¨® social r¨¨cord als ajuntaments espanyols. Per¨° Colau no ha pogut complir les seves promeses en mat¨¨ria d'habitatge. Barcelona en Com¨² presumeix d'haver fet m¨¦s que ning¨² per augmentar el parc de pisos p¨²blics: n'ha constru?t 850, n'ha comprat 700 i n'ha aconseguit 350 de cessions de bancs i en deixa 4.600 en marxa, invertint quatre vegades m¨¦s del que ha invertit la Generalitat, que en t¨¦ les compet¨¨ncies. Per¨° s'ha quedat molt lluny dels 8.000 pisos que va prometre, mentre tots els intents per limitar les pujades de preu (una compet¨¨ncia del Govern central) han fracassat. Tot aix¨° ¨¦s artilleria pesant per a l'oposici¨®, que l'hi retreu en cada ple, en cada m¨ªting, en cada debat.

Colau tamb¨¦ ha imposat als promotors que destinin el 30% dels pisos d'obra nova a habitatge assequible, ha centrifugat els nous hotels a la perif¨¨ria de la ciutat, ha tancat 4.900 pisos tur¨ªstics despr¨¦s de declarar la guerra a Airbnb (multes incloses), ha doblat la xarxa de carril bici, ha creat una el¨¨ctrica municipal que li ha perm¨¨s desendollar-se de les grans empreses i un dentista p¨²blic a preus raonables. En canvi, en quatre anys no ha restringit la circulaci¨® per lluitar contra la contaminaci¨®, ni ha aconseguit recuperar la gesti¨® p¨²blica de l'aigua. A m¨¦s, no pot vendre cap gran obra. No va obtenir suport per unir les dues xarxes de tramvia per la Diagonal.

El govern municipal tamb¨¦ ha heretat patates calentes que li han esclatat, com haver d'aplicar l'ordenan?a de terrasses de l'anterior govern (pactada entre CiU i el PP). La pressi¨® dels restauradors, un col¡¤lectiu molt combatiu i martell del top manta, juntament amb els comerciants, ha estat permanent.

Queda per assenyalar la satisfacci¨®, en general, dels sectors empresarials. Van rebre Colau com si arrib¨¦s l'apocalipsi i augurant la marxa del Mobile. Per¨° han rebaixat el to del seu nerviosisme, sobretot despr¨¦s de constatar que si el congr¨¦s de m¨°bils m¨¦s gran del m¨®n va estar a punt de marxar de Barcelona va ser per l'1-O.

Colau acaba el mandat havent retirat del sal¨® de plens el bust del rei Joan Carles I i d'haver rebatejat una pla?a com a pla?a de la Rep¨²blica, per¨° segueixen pendents assumptes que passen d'alcalde a alcalde, com la reforma d'art¨¨ries vitals per a la ciutat com la Rambla, la Via Laietana i la Meridiana. L'alcaldessa apel¡¤la en campanya als que volen pol¨ªtiques progressistes per ¡°defensar la gent¡±. Als seus els repeteix: ¡°No oblidem qui som i d'on venim¡±. Als barcelonins, el dia de la seva investidura el 2015 els va dir: ¡°Feu-nos fora si no fem el que hem dit que far¨ªem¡±.