Van ser els millors a la Selectivitat fa uns anys, qu¨¨ se n¡¯ha fet?

Anabel Moreno est¨¤ tan orgullosa del 9,7 que va treure a la Selectivitat del 2012 i de la seva matr¨ªcula d'honor de Batxillerat que ho ha incorporat al seu perfil de LinkedIn. ¡°La veritat ¨¦s que m'ho vaig currar, aix¨ª que crec que podria valorar-se com a positiu a l'hora de buscar feina, que alg¨² faci tant esfor? per aconseguir una nota diu molt d'aquesta persona¡±, diu la jove, que avui t¨¦ 24 anys i ¨¦s graduada en Traducci¨® i Interpretaci¨® per a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Uns 300.000 alumnes de tot Espanya s'enfronten aquests dies a les PAU (Proves per a l¡¯Acc¨¦s a la Universitat), coneguda comunament com la Selectivitat, que a Catalunya se celebra entre el 12 i el 14 de juny. Aviat es coneixeran els resultats i aquells alumnes amb les notes m¨¦s bones rebran l'atenci¨® dels mitjans de comunicaci¨®. A Verne hem volgut saber qu¨¨ se¡¯n va fer d'alguns dels millors en la prova fa uns anys. Com Moreno, que recorda que ¡°tampoc ¨¦s una cosa determinant per a la resta de la teva vida¡±.

Alejandro Fuentes, un arquitecte que va topar amb la realitat despr¨¦s de la Selectivitat

¡°La carrera va ser un cop de realitat, vens de l'examen de Selectivitat pensant que tot ¨¦s bufar i fer ampolles i no ¨¦s aix¨ª. Recordo aquell Nadal, tres mesos despr¨¦s de comen?ar, no estava segur de si continuar o no¡±, explica Alejandro Fuentes, de 26 anys.

Gaireb¨¦ no recorda l'examen de Selectivitat, han passat ja nou anys des de llavors. Aquest jove de Ja¨¦n va obtenir un 9,39 el 2010, que li va valer per entrar a Arquitectura, a la Universitat de Granada. ¡°Sempre ho vaig tenir clar, sabia que necessitava una nota alta i que l¡¯havia de buscar. Quan em vaig matricular, a secretaria em van dir que pel meu expedient havia entrat el primer¡±. Per davant li quedaven quatre anys de grau i un altre del m¨¤ster obligatori per habilitar-se com a arquitecte professional.

Amb esfor? i alguns sacrificis, va acabar la carrera i el m¨¤ster. ¡°Vaig decidir prendre-m'ho amb calma i permetre'm unes vacances mentre preparava el meu dossier. En arquitectura no passa com en altres professions que potser et val nom¨¦s amb el curr¨ªculum, aqu¨ª has d'ensenyar els treballs que has anat fent al llarg de la carrera¡±.

Fuentes es considera afortunat perqu¨¨ sis mesos m¨¦s tard, a mitjans del 2017, va aconseguir una feina com a arquitecte junior a l'estudi Arquitectural Matter, tamb¨¦ a Granada, on encara avui exerceix. ¡°He pensat moltes vegades sobre la meva elecci¨® despr¨¦s de la Selectivitat. Tot i que m'agrada molt la meva professi¨®, la veritat ¨¦s que la remuneraci¨® i les oportunitats de feina no s¨®n tan altes com en d¡¯altres¡±.

Anabel Moreno, una traductora i int¨¨rpret que ja s'ha enfrontat a la precarietat laboral

Anabel Moreno, de 24 anys, va acabar la carrera de Traducci¨® i Interpretaci¨® fa tres anys i, al contrari que la majoria dels seus companys que van comen?ar un m¨¤ster, va decidir veure ¡°qu¨¨ es co?a al m¨®n laboral¡±. ¡°Vaig comen?ar en una feina a l'aeroport que m'apassionava, per¨° amb unes condicions laborals que fregaven la il¡¤legalitat. Despr¨¦s vaig estar en un bufet d'advocats traduint documents i tractant amb clients internacionals".

¡°Vivia en un pis compartit, per¨° amb el que em pagaven no n¡¯hi havia prou, aix¨ª que els meus pares m'ajudaven¡±, diu la jove, que actualment treballa per a la productora d'espectacles de terror del seu germ¨¤ i de la seva cunyada, a Barcelona. ¡°Aqu¨ª faig una mica de tot i ara s¨ª que puc mantenir-me tota sola¡±.

Si pogu¨¦s tornar a aquell mes de juny del 2012, creu que acabaria escollint el mateix, encara que tindria en compte altres aspectes. ¡°S¨ª que ho miraria amb altres ulls perqu¨¨ crec que hi ha una certa obsessi¨® per accedir a la universitat, mentre que les formacions superiors estan molt mal vistes. Jo cada vegada estic m¨¦s a favor d'aquest tipus d¡¯ensenyaments que, encara que no siguin universitaris, ensenyen moltes coses que no s'ensenyen en una facultat¡±.

Ella encara recorda la revolada que hi va haver en els mitjans de comunicaci¨®. ¡°De la nit al dia, em vaig trobar amb que tothom tenia inter¨¨s per mi i em va sorprendre molt perqu¨¨ l'¨²nica cosa que havia fet jo havia estat estudiar, com sempre¡±, explica.

Amb una nota tan alta, podia entrar a la carrera que volgu¨¦s, per¨° Moreno, a la qual sempre li havien agradat les Lletres, va decidir estudiar el grau de Traducci¨® i Interpretaci¨® a la Universitat Pompeu Fabra. ¡°Comences la carrera i ets un m¨¦s¡±. Per¨° afegeix: ¡°La veritat ¨¦s que m'ho vaig currar, de manera que crec que podria valorar-se com a positiu a l'hora de buscar feina, que alg¨² faci tant d¡¯esfor? per aconseguir una nota diu molt d'aquesta persona¡±.

Alicia Jurado, una biotecn¨°loga a la recerca de la seva primera feina

Un any despr¨¦s, el 2013, Alicia Jurado, 23 anys, es va examinar de la Selectivitat, i es va quedar a una desena d'aconseguir la perfecci¨®. Aquell 9,9 li va valer per entrar a la carrera de Biotecnologia, a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), per¨° ¡°per a poc m¨¦s¡±. ¡°Quan entres a la carrera t'adones que tot ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil, el que has estudiat els ¨²ltims anys no et serveix de gaire, t'has de posar les piles si vols aprovar i mantenir unes notes mitjanament altes¡±.

Jurado va acabar la carrera amb una nota mitjana de 8 malgrat haver dedicat tot el temps als seus estudis. ¡°No vaig poder ni tan sols compaginar-ho amb una feina, exigia molt esfor?, si no entenies alguna cosa, si una assignatura o un tema era molt dif¨ªcil, t'havies de buscar la vida en una altra banda. Ja no era com l'institut, on jo ho entenia tot, m¡¯ho estudiava i ja est¨¤¡±, explica la jove sevillana que fa un any va decidir comen?ar un m¨¤ster en An¨¤lisi Biol¨°gica i Diagnosi de Laboratori a la Universitat de Granada.

¡°Quan acabes la carrera, t'adones que hi ha un munt de camps d'aplicaci¨® i que necessites especialitzar-te, jo estava una mica perduda, per¨° vaig escollir aquest m¨¤ster que al final m'ha encantat i ja s¨¦ per on vull anar¡±, recorda. Ara comen?a el per¨ªode de pr¨¤ctiques del m¨¤ster i despr¨¦s comen?ar¨¤ a buscar feina. ¡°Encara no m'he enfrontat a la recerca, per¨° pinta una mica complicat¡±, afegeix.

Com la resta d'entrevistats, ha dubtat de l'elecci¨® que va prendre despr¨¦s de fer la Selectivitat. ¡°?s molt dif¨ªcil, ets molt jove i amb prou feines tens dues setmanes per fer la matr¨ªcula i prendre una decisi¨® tan important per a la teva vida¡±.

Juan Ram¨®n G¨®mez, un f¨ªsic-matem¨¤tic que ara coqueteja amb la Filosofia

Amb un 13,9, els professors de Juan Ram¨®n G¨®mez, 24 anys, el van animar a rec¨®rrer. Finalment li van apujar la nota i va aconseguir la perfecci¨®: 14 sobre 14, o el que ¨¦s el mateix, un 10. El 2013, despr¨¦s d'aquest assoliment, el jove extremeny, de Quintana de la Serena, es va traslladar a Madrid per cursar el doble grau de Matem¨¤tiques i F¨ªsica a la Universitat Complutense.

Enrere quedava la nota de Selectivitat i comen?ava una carrera en la qual ¡°tot era diferent¡±. ¡°La gent continua esperant aquest nivell de tu, com si aquesta nota t¡¯hagi de marcar per sempre, per¨° no ¨¦s aix¨ª ni de bon tros. El nivell de dificultat ¨¦s m¨¦s alt i et requereix m¨¦s temps d'estudi, si vols mantenir aquesta excel¡¤l¨¨ncia, has de fer un sacrifici bastant gran¡±, explica, ¡°encara que jo vaig intentar compaginar-ho, sense obsessionar-me, i no renunciar a la meva vida social¡±.

L'¨²ltim any de la carrera va comen?ar a treballar com a professor en una acad¨¨mia de preparaci¨® per a estudis d'enginyeria, una ocupaci¨® que encara avui mant¨¦ mentre estudia el Grau en Filosofia a l¡¯UNED. ¡°Vaig acabar l'any passat la carrera, per¨° em semblava molt precipitat comen?ar un m¨¤ster, que se suposa que ¨¦s el seg¨¹ent pas¡±, explica. ¡°Vaig escollir Filosofia perqu¨¨ m'agrada i em venia de gust estudiar alguna cosa aix¨ª, sortir de les ci¨¨ncies pures i donar un altre enfocament al que estic fent¡±.

Al setembre comen?ar¨¤ un m¨¤ster en Matem¨¤tiques Avan?ades, tamb¨¦ a la Universitat Complutense de Madrid. ¡°I despr¨¦s la meva intenci¨® ¨¦s seguir per la via de la recerca, suposo que far¨¦ un doctorat. Per¨° vaig pas a pas i veient una mica com est¨¤ la situaci¨®, on hi pot haver m¨¦soportunitats, encara que tot sembla bastant complicat tal i com est¨¤ la recerca ara a Espanya¡±.