Ens calen nous consensos ling¨¹¨ªstics

"El catal¨¤, cosa de tots", deia encertadament el primer esl¨°gan ling¨¹¨ªstic de la democr¨¤cia i l'autogovern. Aquest era el cam¨ª adequat.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯¨²s del catal¨¤ creix: l¡¯ent¨¦n el 94,4% i el parla el 81,2%

Brou de llengua | Catalunya vota immersi¨®

No obstant aix¨°, ha plogut molt des de llavors i actualment ens trobem molt lluny d'aquell lema i el seu esperit inclusiu que apel¡¤lava a tota la ciutadania a fer seu el catal¨¤, cadasc¨² a la seva manera. Uns el parlarien m¨¦s, d'altres menys; uns el farien servir en uns determinats contextos, uns altres gaireb¨¦ sempre, d'altres nom¨¦s una mica. Llavors era f¨¤cil estimar el catal¨¤ i fer-se'l propi.

Actualment, les coses s¨®n molt diferents. Els ¨²ltims episodis protagonitzats per dirigents independentistes ens mostren una aut¨¨ntica deriva ling¨¹¨ªstica. S'exigeix p¨²blicament la pres¨¨ncia i ¨²s exclusiu del catal¨¤ des de l'autoritarisme i l'extravag¨¤ncia. S'acusa obertament l'espanyol d'obstaculitzar el progr¨¦s del catal¨¤, ignorant el fet que l'espanyol ¨¦s la llengua materna del 55% de la poblaci¨® catalana. Actuacions aix¨ª s¨®n una bufetada als castellanoparlants i un dard a la conviv¨¨ncia.

Aquests ¨²ltims incidents no suposen cap novetat. Recordem el clarament xen¨°fob Manifest Koin¨¦ o un llibre tristament c¨¨lebre titulat El biling¨¹isme mata. Malgrat totes aquestes evid¨¨ncies, una part de l'esquerra no independentista a Catalunya prefereix tancar els ulls i pensar que tots aquests episodis s¨®n simples excessos puntuals i no el que realment s¨®n: estructurals al model ling¨¹¨ªstic independentista.

?s un error tancar els ulls. El que la realitat ens mostra clarament ¨¦s una apropiaci¨® indeguda i desestabilitzadora de les lleng¨¹es de Catalunya per part de dirigents i activistes independentistes.

Ens hem d'oposar fermament a aquesta deriva ling¨¹¨ªstica i explicar-ne les raons. Aquestes s¨®n algunes d'elles: perqu¨¨ no volem que s'utilitzi el catal¨¤ com a arma pol¨ªtica. Perqu¨¨, per a molts, la nostra p¨¤tria ¨¦s el catal¨¤ i l'espanyol, com deia fa poc Rosa Cullell en aquestes p¨¤gines. Perqu¨¨ les lleng¨¹es no tenen propietari, i els independentistes han de parar d'actuar com si el catal¨¤ fos propietat seva. Perqu¨¨, per fer que els parlants d'altres lleng¨¹es vulguin fer servir el catal¨¤, ¨¦s imprescindible respectar la llengua materna d'aquestes persones, tant si aquesta llengua ¨¦s l'urdu o el xin¨¨s com, l¨°gicament, si ¨¦s l'espanyol.

Indubtablement, l'actual ¨²s del catal¨¤ com a arma pol¨ªtica, estretament vinculat al projecte independentista, ¨¦s el principal risc que afronta la llengua en aquests moments. S¨®n molts els ciutadans i ciutadanes que perceben ara el catal¨¤ com una llengua antip¨¤tica i polititzada que els exclou sense remei. Tots aquells que parlem i estimem el catal¨¤ ens hem de sentir concernits i dir no a aquesta deriva.

Cal obrir un debat constructiu sobre la nostra conviv¨¨ncia ling¨¹¨ªstica per plantejar i forjar nous consensos ling¨¹¨ªstics. Els que existien s'han trencat irremeiablement.

Merc¨¨ Vilarrubias ¨¦s ling¨¹ista i escriptora; i autora del llibre?Por una Ley de Lenguas?(Ed. Deusto, 2019).