El Cosmocaixa s¡¯expandeix amb l¡¯Univers
El museu inaugura una nova exposici¨® permanent, plena de meravelles i sorpreses
Al?Cosmocaixa ara pots ficar el cap al big bang per tafanejar en els or¨ªgens del cosmos. Tamb¨¦ et pots introduir en un enorme cervell hum¨¤ i veure com funciona. I tamb¨¦ et pots endinsar en alguns dels secrets de com la vida apareix i prospera. El gran centre de ci¨¨ncia barcelon¨ª ha presentat aquest dimarts la renovaci¨® i ampliaci¨® de la seva exposici¨® permanent, el seu cor, que, sota el t¨ªtol gen¨¨ric d'Univers, es converteix en un viatge apassionant per la ci¨¨ncia, des del principi de tot fins a les fronteres del coneixement, una cosa que sembla una frase de Star Trek o de Buzz Lightyear, per¨° que defineix perfectament el que ¨¦s la visita.
Una visita per un espai de 3.500 metres quadrats en qu¨¨ pots assistir al primer segon de l'Univers (i uns quants milions d'anys m¨¦s), observar fantasmag¨°riques ones estacion¨¤ries, veure funcionar (i descobrir el que ¨¦s) un bioreactor, contemplar el tr¨¤nsit aeri, els huracans, la contaminaci¨® o l'extensi¨® del dengue sobre una enorme reproducci¨® de la Terra, sentir un terratr¨¨mol, mirar un neandertal als ulls, comparar el teu cervell amb el d'un llobarro o experimentar amb un ferrofluid.
Amb aquesta expansi¨®, amb disseny audiovisual de Mediapro, que s'obre al p¨²blic dijous, el Cosmocaixa es posa al dia dels imparables avan?os cient¨ªfics, sense perdre per aix¨° la seva ess¨¨ncia i la connexi¨® amb la seva hist¨°ria i amb la mem¨°ria dels seus visitants, i es col¡¤loca en disposici¨® d'afrontar els reptes de futur per a un museu del seu g¨¨nere.
La directora adjunta de la Fundaci¨® banc¨¤ria La Caixa, Elisa Dur¨¢n, ha presentat la remodelaci¨® de la sala permanent del centre explicant que ara fa 15 anys de l'ampliaci¨® de l'antic Museu de la Ci¨¨ncia (que va obrir el 1981), que es va convertir en CosmoCaixa. Ha assenyalat que han passat 11,7 milions de persones pel museu (un mili¨® l'any passat), el primer del seu tipus a Espanya i un referent a Europa, i ha dit que el centre respon amb la remodelaci¨® de la seva exposici¨® permanent al repte d'¡°estar al dia de continguts i museografia, amb tot el potencial de les noves tecnologies¡± per fer millor la seva tasca de divulgar la ci¨¨ncia i estimular la curiositat.
El Cosmocaixa, ha recalcat Dur¨¢n, ¨¦s conscient de la seva responsabilitat envers els visitants, tant els m¨¦s habituals com els ocasionals, i molt especialment amb el p¨²blic escolar, en el qual t¨¦ com un dels seus objectius principals despertar vocacions cient¨ªfiques. El museu, ha recordat, ha fet 45 exposicions, algunes d'elles tan populars com la de dinosaures del Gobi, Tecnorrevoluci¨®n o la de la tiranos¨¤uria Trix, i ha tingut com a convidats personalitats de la ci¨¨ncia, com Peter Higgs, Jane Goodall, Frank Drake o Donald Johanson.
Dur¨¢n ha reflexionat que el museu ha de tenir flexibilitat per adaptar-se a tot tipus de p¨²blic, anticipaci¨® per plantejar-se com ha de ser el 2030 i capacitat d'innovaci¨®. La renovaci¨® de l'exposici¨® permanent, basada en la interactivitat i l'emoci¨®, ha de servir, ha afegit, ¡°per irradiar nova energia a la resta d'activitats del Cosmocaixa¡±.
La nova exposici¨® permanent se centra en tres seccions: el Cosmos (origen de l'univers), l'Evoluci¨® (origen de la vida, hominitzaci¨®) i les Fronteres (la ment humana i la seva capacitat d'explorar el coneixement), que inclouen cadascuna m¨²ltiples ¨¤mbits, m¨°duls i experi¨¨ncies. Es representen per un color (vermell, verd i blau, respectivament) i tenen com a porta d'entrada un gran element (la campana en qu¨¨ experimentes el big bang, el bioreactor i el dom del cervell hum¨¤). L'enorme globus terrestre al mig de la sala enfila les tres seccions i recalca la idea que tot est¨¤ interconnectat i que els ¨¦ssers humans formem part del mateix planeta.
A la nova sala, ha apuntat Dur¨¢n, ci¨¨ncia i art van de la m¨¤ i a diverses instal¡¤lacions han col¡¤laborat artistes com Luke Jerram (escultures que representen virus), Daniel Palacio (instal¡¤laci¨® sobre les ones estacion¨¤ries) o Fabio Fogliazza, autor d'una atrevida reconstrucci¨® d'un neandertal (amb un aire de Magua, la fura de L'¨²ltim mohic¨¤). L'exposici¨® permanent ha crescut i canviat (el 80% ¨¦s nou) sense descartar el millor i m¨¦s recordat del que ja es podia veure. El visitant nost¨¤lgic es retroba aix¨ª feli?ment amb el paisatge d'incertesa, la bola de plasma o alguns altres vells experiments i objectes del museu. El Mur geol¨°gic i el Bosc inundat continuen flanquejant l'exposici¨® permanent.
Tamb¨¦ s'ha inaugurat un espai per a les matem¨¤tiques, el Lab Math (s¨ª, sembla una secci¨® del S¨®nar), on pots entrar ¨Cde fet, hi has d'entrar¨C?encara que siguis de lletres o suspenguessis les mates del batxillerat, i una ¨¤gora, un espai amb forma de graderies de teatre grec. Per la seva banda, Tatxo Benet, soci gestor de Mediapro, que t¨¦ una divisi¨® dedicada a la creaci¨® i el disseny de continguts culturals i museogr¨¤fics, ha explicat que la seva empresa va guanyar el concurs internacional per a l'exposici¨® i que aporten la seva capacitat de creaci¨® audiovisual.
Del ¡®big bang¡¯ als ferrofluids, passant pels hominoides
Si aconsegueixes treure el cap de la campana del cosmos, on en tot just uns segons vius un vertigin¨®s viatge pels or¨ªgens de l'univers (nom¨¦s hi falta la veu de Carl Sagan perqu¨¨ el tripi?sigui complet), t'espera per davant un llarg recorregut que no t¨¦ res a envejar al d'Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles. Jocs que permeten entendre les lleis que regeixen la mat¨¨ria, imatges sorprenents com l'espectacle de les ones estacion¨¤ries, l'artefacte digne del laboratori de Bruce B¨¤ner (pel verd) on creixen les algues exemplificant la fotos¨ªntesi i les possibilitats d'utilitzar-les per alimentar la humanitat, el globus terrestre i els seus controls que semblen trets del quarter general de Spectra (en uns auriculars pots escoltar el terratr¨¨mol de Honshu del 2011) o una erupci¨® submarina, les restes del prehist¨°ric dinoteri ("b¨¨stia terrible"), la representaci¨® trencadora d'un neandertal amb plomes i pintura facial, el cervell gegant en el qual pots entrar i trobar-te un enc¨¨fal vascularitzat que sembla una obra d'art, les pir¨¤mides m¨°bils de ferrofluids... El passeig ¨¦s una apoteosi de la ci¨¨ncia i la sorpresa. Fins i tot el que sembla una font per beure aigua (no ho faci!) es revela un mecanisme per explicar l'efecte de Coriolis. Entre els detalls preciosos, les nanoestructures de les ales de les glorioses papallones morpho i la influ¨¨ncia de la biomim¨¨tica en la nova tecnologia lenticular (utilizada, per exemple, en els nous permisos de conduir), la comparaci¨® dels mosaics de Gaud¨ª amb un vesper o els ulls d'un insecte, l'ou d'au elefant (Aepyornis maximus), la figuera amb els hominoides de 18 milions d'anys al damunt, la pell de taur¨® comparada amb els banyadors d'alta competici¨® i la quilla de taula de surf en relaci¨® amb l'aleta tamb¨¦ rugosa d'una balena geperuda... Per queixar-se d'alguna cosa, el dispositiu per informar-se a la reproducci¨® sexual pot resultar decebedor: mostra nom¨¦s uns ous embrionaris de diptoquiron¨°mid...
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
