El cient¨ªfic poeta que busca la cura per a la malaltia de la seva fam¨ªlia

Andr¨¦s Par¨ªs ha ballat tota la vida entre f¨®rmules i versos. Escriu poemes des dels 13 anys i les seves primeres lectures van ser de Carl Sagan i Isaac Asimov. Bioqu¨ªmic de formaci¨® i poeta per devoci¨®, avui combina les estones de caf¨¨ i recitals al seu club de poetes ¨CLos Bardos¨C?amb el seu projecte cient¨ªfic per trobar una cura per a l'esclerosi m¨²ltiple, una malaltia que pateixen els seus pares i la seva germana. Com en una quadratura del cercle, el jove madrileny de 23 anys acaba de rebre una beca de La Caixa per desenvolupar la seva recerca i compaginar¨¤ el doctorat amb l'ingr¨¦s el curs vinent a la Residencia de Estudiantes de Madrid, un ic¨°nic viver d'artistes i cient¨ªfics de principis del segle XX.?

M¨¢s informaci¨®n

Malalts de ning¨²

Investigadors del Trueta identifiquen noves variants gen¨¨tiques de l¡¯esclerosi m¨²ltiple

L'Andr¨¦s diu que l'¨¤nima humana ¨¦s el cervell. ¡°L'¨¤nima ¨¦s una combinaci¨® irrepetible de neurones i quan es degrada l'¨¤nima, el cervell, ¨¦s el primer que tu perceps¡±, apunta. Ho sap prou b¨¦. Per formaci¨® i per experi¨¨ncia personal. Un dia, el seu pare, corredor de maratons, va comen?ar a veure-hi doble. ¡°Li van diagnosticar una mena de malaltia de l'ull per¨°, de fet, el problema era que el cervell era incapa? de controlar els m¨²sculs de la mobilitat de l'ull¡±, recorda. L'Andr¨¦s tot just era un adolescent quan els seus pares li van explicar que tots dos tenien esclerosi m¨²ltiple, una malaltia que despr¨¦s tamb¨¦ va afectar la seva germana. L'¨¤nima comen?ava a fallar.

El jove bioqu¨ªmic ¨¦s incapa? de separar la ci¨¨ncia de la filosofia i les arts. ¡°Si la sanitat ¨¦s una obra de teatre, els metges s¨®n els actors; i els investigadors, els guionistes¡±, exemplifica. L'Andr¨¦s mira l'arbre del coneixement a l'inrev¨¦s, com els fil¨°sofs Gilles Deleuze i F¨¦lix Guattari: en comptes de branques que se separen per disciplines, va a les arrels, on totes convergeixen i es barregen. ¡°No s¨¦ en quin moment la ci¨¨ncia va decidir independitzar-se i deixar la filosofia natural de banda. Ens millora com a societat tra?ar un vincle entre les coses m¨¦s diferents que entenguem perqu¨¨ aix¨° ens fa ser m¨¦s tolerants¡±, assenyala.

Tot i que la seva vocaci¨® ja estava decantada ¡ª¡°volia anar als fonament moleculars de la vida i amb la Medicina no n'hi havia prou¡±¡ª, la malaltia dels seus pares va ser un punt d'inflexi¨®. La seva relaci¨® amb aquesta malaltia neuroimmunol¨°gica que afecta el sistema nervi¨®s central ja era un tema personal. ¡°Per¨° la decisi¨® no va ser irracional¡±, matisa el jove. ¡°Va ser la consecuci¨® d'un llarg proc¨¦s de maduraci¨® pensar que per perdre-li la por a la realitat, cal aportar-hi llum, cal con¨¨ixer-la¡±, afegeix. L'Andr¨¦s ha estudiat Bioqu¨ªmica a la Universitat Aut¨°noma de Madrid i un m¨¤ster en Biomedicina. Tot per il¡¤luminar una malaltia cr¨°nica, fins ara, sense cap cura a la vista.

L'esclerosi m¨²ltiple ¨¦s una malaltia neurodegenerativa que afecta el cervell i la medul¡¤la espinal. El sistema immune s'ataca a si mateix i causa danys a les beines de mielina, que s¨®n les capes que recobreixen les neurones. La conductivitat el¨¨ctrica falla i es produeixen problemes neurol¨°gics, com el de la visi¨® doble del pare de l'Andr¨¦s.

¡°?s una malaltia complexa¡±, admet el jove bioqu¨ªmic. Per¨° no defalleix. T¨¦ un pla. Una idea: a trav¨¦s de c¨¨l¡¤lules terap¨¨utiques reprogramades in vitro, revertir el desajustament immunol¨°gic perqu¨¨ l'ex¨¨rcit defensiu de l'organisme deixi d'atacar les neurones. ¡°La idea ¨¦s fer c¨¨l¡¤lules dendr¨ªtiques tolerog¨¨niques al laboratori que protegeixin el que ¨¦s propi. Que deixin d'atacar el que estaven atacant i que comencin a protegir el que no estaven protegint¡±, apunta.

Per aconseguir-ho, el jove encara anir¨¤ un pas m¨¦s enll¨¤. La beca de doctorat de La Caixa, que va recollir divendres a Barcelona, li permetr¨¤ desenvolupar una nova estrat¨¨gia durant tres anys al laboratori de Domingo Barbero, al Centre Nacional de Biotecnologia. La clau seran unes nanopart¨ªcules de ferro. ¡°Aquestes nanopart¨ªcules s¨®n molt petites, per¨° s¨®n magn¨¨tiques i biocompatibles. El ferro mant¨¦ propietats magn¨¨tiques quan s'associa amb les c¨¨l¡¤lules immunol¨°giques i aquestes c¨¨l¡¤lules es tornen magn¨¨tiques. Llavors, amb l'aplicaci¨® d'un camp magn¨¨tic, aquestes c¨¨l¡¤lules senten coses, es mobilitzen¡±, explica.

Sobre aquesta base, la proposta de Par¨ªs ¨¦s ¡°retenir¡± aquestes c¨¨l¡¤lules amb un imant als n¨°duls limf¨¤tics, que s¨®n com el quarter general del sistema immune, on s'organitza la resposta immunol¨°gica. ¡°El concepte ¨¦s agafar c¨¨l¡¤lules terap¨¨utiques, associar-les a nanopart¨ªcules i retenir-les on han de ser, en aquesta zona on es prenen les decisions d'atacar-nos a nosaltres mateixos. Aix¨ª estarem resolent una mica la inflamaci¨®¡±, afegeix.

El jove sembla que ho t¨¦ clar, per¨° ¨¦s prudent. ¡°Aix¨° ¨¦s una proposta en ratolins. Fins que es pot dur a terme, si ¨¦s que ho aconsegueixo, passaran molts anys. Segur¡±, admet. I ¨¦s conscient que si funciona, dif¨ªcilment servir¨¤ als seus pares. Per¨° ell mira m¨¦s enll¨¤ i mant¨¦ la ¡°fe¡± que l'esclerosi m¨²ltiple s'acabar¨¤ curant. ¡°Necessitem dues fases per a la ter¨¤pia efectiva contra l'esclerosi m¨²ltiple. Primer, una fase per apagar la resposta inflamat¨°ria, que ¨¦s b¨¤sicament els tractaments que tenim ara. I la segona fase ¨¦s la de regenerar el que s'ha destru?t¡±, assenyala.

Malgrat tot, afegeix, si la seva recerca fracassa, haur¨¤ valgut la pena. ¡°En ci¨¨ncia, descartar ¨¦s tan important com encertar-la. No encertar-la tamb¨¦ ¨¦s positiu¡±, apunta.