L¡¯equip de futbol del Vall¨¨s que juga a l¡¯?frica i no guanya mai (en gols)

El sol ¨¦s omnipresent al barri de Port Bou?t, a Abidjan. Al seu cor, un laberint de carrers estrets, flanquejats per paradetes amb tota mena de mercaderies, porta a un petit camp de futbol. Traspassada la tanca del recinte que el delimita, s'ent¨¦n que aquesta denominaci¨® ¨¦s un eufemisme: una pila de carcasses de furgonetes i camions entre herbes altes fa gu¨¤rdia a l'entrada. Entre e?s ferros oxidats, alguns nois ressagats es treuen la roba de carrer per posar-se la d'esport. Corren a incorporar-se als seus respectius grups que ja s'entrenen a la zona sense vegetaci¨®. Segueixen les indicacions dels entrenadors, que fan que uns zigzaguegin entre cons i altres donin voltes al camp. M¨¦s enll¨¤, un passad¨ªs format pels m¨¦s grans xuta pilotes, un parell d'equips juguen un partidet r¨¤pid sobre el terra ¨¤rid i en 15 minuts s¨®n substitu?ts per dos altres equips mentre ells comencen a trotar pel per¨ªmetre rectangular. Al fons, els porters dibuixen el¡¤l¨ªptiques quan intenten aturar pilotes.

A l'escola de futbol de l'Africa Sports D¡¯Abidjan, una formaci¨® amb el primer equip a la primera divisi¨® de la lliga de Costa d'Ivori, hi van joves de tota la ciutat. A m¨¦s de la passi¨® pel futbol, els uneix la pobresa; alguns fins i tot viuen al carrer. ¡°El futbol ¨¦s important, per¨° no ho ¨¦s tot. Aqu¨ª formem els joves com a esportistes i els escolaritzem. ?s essencial que tots estudi?n. Gaireb¨¦ no n'hi ha cap que tingui mitjans, per aix¨° nosaltres paguem les matr¨ªcules i altres despeses. A m¨¦s, tenim algunes habitacions per acollir els que viuen al carrer¡±, explica Serge Dogba, director de comunicaci¨® del club. ¡°?s veritat que les instal¡¤lacions no ens permeten allotjar m¨¦s nois. Les hem d'ampliar i per fer-ho necessitem ajuda¡±, assenyala.

Els desitjos de Dogba han estat escoltats perqu¨¨ avui els visita l'A. E. Ramass¨¤, un equip de les Franqueses del Vall¨¨s (Vall¨¨s Oriental) que juga a la quarta categoria regional catalana. Els jugadors i entrenadors, amb membres de la directiva i familiars que els acompanyen, comparteixen l'entrenament amb ells, escolten els seus problemes, visiten les instal¡¤lacions i donen material esportiu que han recollit durant tot l'any. ?s l'inici d'una alian?a entre les dues formacions. ¡°Hi ha molts clubs que quan els pregunten quants equips tenen diuen: en tenim tants d'infantils, tants de juvenils, tant d'aix¨°¡­ Nosaltres nom¨¦s tenim un equip mascul¨ª, un equip femen¨ª i, despr¨¦s, tenim equips a l'?frica¡±, comenta Pere Bufi i Rof, president del Ramass¨¤. Es refereix a les formacions a les quals donen suport en diversos pa?sos africans i, a trav¨¦s seu, a centenars de joves que si no fos per aix¨° no tindrien mitjans per estudiar.

El t¨¤ndem futbol i ?frica ¨¦s una tautologia. Per¨° gr¨¤cies a la gran afici¨® a aquest esport que existeix al continent, s'ha convertit en una eina essencial per a desenes de projectes que lluiten contra la pobresa i la falta d'oportunitats dels joves africans. El 20% de la poblaci¨® africana t¨¦ entre 15 i 24 anys, segons Nacions Unides. Malgrat el gran esfor? que s'ha fet en els ¨²ltims anys, que ha aconseguit un augment molt lloable de les xifres d'escolaritzaci¨®, un de cada cinc nens i joves africans no estudia, afirma l'Unesco. A mesura que s'avan?a en el curr¨ªculum escolar disminueix el nombre d'alumnes. Una de les principals causes d'aquest absentisme ¨¦s la falta de mitjans per poder afrontar les despeses educatives. A m¨¦s, situacions particulars, com el fet de viure al carrer, tamb¨¦ hi incideixen.

El futbol ¨¦s una excusa per apropar-se a la realitat del pa¨ªs visitat, coneixe¡¯l de prop i compartir experi¨¨ncies amb altres joves. Una oportunitat ¨²nica

A Costa d'Ivori les dades s¨®n molt similars. El 46,3% de la poblaci¨® viu sota el llindar de la pobresa. La taxa d'escolaritzaci¨® prim¨¤ria ¨¦s del 91,6%, per¨° baixa dram¨¤ticament en arribar a la secund¨¤ria, apunta el Programa de l'ONU per al Desenvolupament (PNUD). Per aquest motiu l'esfor? que fa l'Africa Sports ¨¦s tan lloable. Per a l'equip ¨¦s fonamental que tots els jugadors estiguin escolaritzats ¡°perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nic cam¨ª per sortir de la pobresa¡±, afirma Dogba. Ara, amb l'alian?a amb el Ramass¨¤ aquesta tasca ser¨¤ una mica m¨¦s f¨¤cil.

Ambaixadors de Nacions Unides

El viatge a Costa d'Ivori ¨¦s el sis¨¨ que fa el Ramass¨¤. Tot va comen?ar a Eti¨°pia, on el seu coordinador, Jordi Griv¨¦, va viatjar per participar en una marat¨® amb?Rift-Valley Expeditions. Dos anys m¨¦s tard aquest viatge es convertiria en la iniciativa Runners for Ethiopia. A Griv¨¦ se li va acudir organitzar un partit contra la selecci¨® de futbol et¨ªop. Va haver de baixar una mica les expectatives i el 2014 el Ramass¨¤ va jugar contra un equip de la primera divisi¨®, el St. George Sports Club. Des de llavors cada any visita un pa¨ªs: Ben¨ªn, Uganda, el Camerun, Madagascar... i juga contra un equip de la primera divisi¨®. En totes les ocasions ha perdut, de vegades per golejada. Per¨°, per primera vegada, a l'estadi Robert Champroux d'Abidjan ha empatat: 2-2.

El futbol ¨¦s una excusa per apropar-se a la realitat del pa¨ªs visitat, coneixe'l de prop i compartir experi¨¨ncies amb altres joves. Una oportunitat ¨²nica. De fet, el que realment fa que, malgrat les derrotes, el club viatgi any rere any ¨¦s la part solid¨¤ria de l'aventura. Albert Vi?olas, el capit¨¤, emfatitza aquest aspecte. Ell, que no s'ha perdut cap de les convocat¨°ries, reconeix l'evoluci¨® que han mostrat fins al punt que avui el Ramass¨¤ ¨¦s molt m¨¦s que un club de futbol. Abans del viatge hi ha tot un any de feina per recaptar fons i materials per ajudar els equips africans als quals donen suport i algunes ONG, i sobretot per sensibilitzar la poblaci¨® que els ajuda.

El punt d'inflexi¨® va arribar a Uganda el 2016, quan van con¨¨ixer Victor Ochen, candidat al Premi Nobel de la Pau i assessor del secretari general de les Nacions Unides. Ell va ser clau perqu¨¨ aquesta organitzaci¨® nomen¨¦s el Ramass¨¤ ambaixador de l'ONU. Des de llavors, el logo de l'ONU apareix a la m¨¤niga de l'equipament. ¡°Per a nosaltres aix¨° ¨¦s una responsabilitat molt gran¡±, afirma el president. ¡°El Madrid o el Bar?a, i molts altres equips, tenen fundacions i treballen per tot el m¨®n. Per¨° nosaltres, amb la nostra humilitat, anem al pa¨ªs, treballem el projecte nosaltres, el vivim nosaltres. L'¨²nic intermediari ¨¦s una pilota de futbol¡±.

No nom¨¦s futbol

La part solid¨¤ria d'aquesta iniciativa no es queda en el futbol i el suport que el Ramass¨¤ ofereix als equips que troba en les seves visites. Tamb¨¦ t¨¦ un altre vessant que es materialitza en la col¡¤laboraci¨® amb una ONG local que treballa amb nens menys privilegiats i, especialment, amb discapacitats. ¡°Aquesta ¨¦s l'ess¨¨ncia del nostre club¡±, assegura Joana Tejeo Gavil¨¢n, vicepresidenta del Ramass¨¤. Ho han fet a tots els pa?sos que han visitat i tamb¨¦ a Costa d'Ivori, on la discapacitat ¨¦s considerada un tab¨² i els nens s¨®n amagats perqu¨¨ la fam¨ªlia se n'avergonyeix. Aix¨° ajuda a entendre el grau de discriminaci¨® al qual estan sotmesos aquests menors. Encara avui, ¨¦s dif¨ªcil veure'ls al carrer.

No hi ha xifres exactes del nombre de persones amb discapacitat a Costa d'Ivori, per¨° el 2013, l'African Disability Rights Yearbook, amb dades de l'Institut Nacional d'Estad¨ªstiques (INS), va estimar que n'hi havia 85.517, i que el 29,40% tenia menys de 15 anys.

En aquesta ocasi¨®, s'ha seleccionat la Fundaci¨® G. A. Hommes de Demain, una organitzaci¨® que at¨¦n nenes i nens amb discapacitat a Abidjan. Una de les activitats principals ¨¦s l'educaci¨® de les fam¨ªlies, especialment de les mares. ¡°El primer ¨¦s el treball amb els pares i despr¨¦s amb els nens¡±. ?s clau aquesta tasca amb els progenitors ¡°perqu¨¨ deixin de veure els seus fills com a portadors de mala sort i entenguin que poden fer vida normal i anar a l'escola, per exemple¡±. explica Charlotte Chamarier, vicepresidenta de la fundaci¨®, abans d'afegir: ¡°Per a nosaltres, els nens amb discapacitat s¨®n els m¨¦s pobres de tots. La fam¨ªlia, que normalment no t¨¦ prou diners, acostuma a ocupar-se dels altres fills perqu¨¨ s¨®n m¨¦s ¨²tils i a la llarga els produiran beneficis. Aix¨ª, aquests menors s¨®n els ¨²ltims a menjar o a tenir acc¨¦s a la salut¡±.

La tasca amb els pares de menors amb discapacitat ¨¦s clau perqu¨¨ deixin de veure els fills com a portadors de mala sort i entenguin que poden fer vida normal

Des que la fundaci¨® va comen?ar a treballar amb aquests nens ha estat testimoni d'una gran evoluci¨® en la manera en qu¨¨ les fam¨ªlies i els ve?ns els tracten. ¡°Les mares ara saben que els seus fills poden anar a l'escola i fer una vida normal¡±. Per¨° aix¨° els ha implicat un altre problema. Els professors no estan preparats per rebre aquests menors. ¡°Moltes vegades els discriminen, no els veuen amb els mateixos drets que els altres nens¡±. Per aix¨°, els treballadors de la fundaci¨® van a les escoles i parlen amb directors i mestres per educar-los en l'acolliment i la no-discriminaci¨®.

La trobada entre la delegaci¨® del Ramass¨¤ i els beneficiaris dels projectes d'Hommes de Demain es produeix en una escola p¨²blica del barri de Koumassi, on cada dimecres i els caps de setmana l'organitzaci¨® ofereix ajuda per millorar la lectura i altres activitats als nens del barri. ?s l'endem¨¤ del partit i el grup de 43 catalans que han viatjat fins a Abidjan ha preparat diverses activitats per interactuar amb ells i coneixe'ls millor. Amb l'ajuda dels treballadors socials de la fundaci¨® es divideixen per tallers on practiquen esports, jocs tradicionals, pinten, ballen¡­ En pocs minuts el recinte ¨¦s enva?t per petits i grans que corren, ballen, criden, riuen, es taquen de colors o purpurina, persegueixen pilotes gegants o topen els uns amb els altres. Alguns amb crosses, d'altres en cadires de rodes, els que se serveixen de les mans per despla?ar-se¡­ Sorgeixen nous amics i moltes preguntes. L'experi¨¨ncia ajuda els visitants a apropar-se a una realitat que desconeixien.

Esgotat de tant jugar, Joan Gim¨¦nez descansa un moment darrere del gran mango que presideix el pati de l'escola. Tot el que ha viscut fa que li saltin ll¨¤grimes de r¨¤bia: ¡°Aix¨° ha estat una gran oportunitat per a mi. He pogut con¨¨ixer de primera m¨¤ tantes realitats i ara em plantejo com seguir endavant, com ho puc fer per trencar totes les injust¨ªcies, les desigualtats¡±, es pregunta. Tots els nens reben un conte en el qual en franc¨¨s i catal¨¤, i amb moltes il¡¤lustracions, s'explica el viatge del Ramass¨¤ i la seva tasca solid¨¤ria.

Pots seguir PLANETA FUTURO a Twitter i Facebook i Instagram, i subscriure't aqu¨ª a la nostra newsletter.