L¡¯arbitratge com a sortida vital

La difer¨¨ncia d'edat no impedeix que Leticia Carmona, de 32 anys, i Maite Cano, de 17, comparteixin la seva gran passi¨® pel futbol i per desafiar els rols de g¨¨nere. Aix¨° les va portar a con¨¨ixer-se en el curs preparatori per a ¨¤rbitres de futbol sala en modalitat masculina i femenina, impartit per InserSport i la Federaci¨® Catalana de Futbol (FCF). Van ser les ¨²niques dones en un grup de nou alumnes. ¡°Jo ¨¦s que sempre he estat diferent. Des de petita he trencat amb aquesta divisi¨® entre nenes i nens¡±, explica Maite Cano. Leticia Carmona afirma: ¡°A moltes noies els fa por participar en aquestes activitats considerades per a nois¡±. Per¨° aquesta passi¨® no ¨¦s l'¨²nica cosa que tenen en com¨², tamb¨¦ comparteixen la resili¨¨ncia amb qu¨¨ han portat les seves vides.

¡°El meu pare era alcoh¨°lic i per aix¨° me¡¯n vaig anar de casa amb 16 anys¡±, explica Carmona. Ara viu amb la seva mare, la parella de la seva mare i el seu nebot Kevin, que t¨¦ autisme i retard mental. ¡°Jo m'he endut moltes h¨°sties a la vida¡±, etziba Carmona, ¡°aix¨ª que no tinc por d'arbitrar, ni un partit de nois ni un de noies, gens¡±. Quan la Leticia se¡¯n va anar de casa relata que no va ser una experi¨¨ncia agradable. ¡°Em tenien esclavitzada, em pegaven, vaig patir molt¡±, recorda. Va trigar quatre anys a sortir d'aquesta situaci¨® i reconciliar-se amb la seva mare. ¡°A principi no va ser f¨¤cil, vam trigar tres anys a perdonar-nos¡±, per¨° la Leticia assegura que va passar al moment just. ¡°Al cap d'uns mesos va arribar la meva germana que t¨¦ retard, embarassada del Kevin¡±. A partir d'aqu¨ª, la Leticia s'ha fet c¨¤rrec de la seva mare i del seu nebot. ¡°?s dif¨ªcil perqu¨¨ no tots els seus dies [els del Kevin] s¨®n bons i costa una mica m¨¦s¡±.

Ser ¨¤rbitre requereix ¡°paci¨¨ncia i carisma¡±, dues qualitats que Maite Cano ha desenvolupat cuidant les seves sis germanes petites. ¡°Jo durant molt de temps vaig estar a c¨¤rrec de les meves sis germanes i, com que s¨®n moltes, he apr¨¨s moltes coses amb aix¨°¡±, i afegeix amb somriures, ¡°¨¦s clar que tot dep¨¨n del dia¡±. No va poder acabar els seus estudis a l'institut. D'una banda, va rebre un cop molt fort al cap que la va obligar a anar diverses vegades a l'hospital. I al mateix temps, va n¨¦ixer una altra de les seves germanes, que tamb¨¦ va haver de cuidar. ¡°Estudiar ¨¦s important, t'ajuda a tenir m¨¦s idees. Per aix¨° vaig voler aprofitar aquesta oportunitat amb l'arbitratge¡±. L'experi¨¨ncia de Cano com a ¨¤rbitra va motivar les seves germanes. ¡°Ara que ja no jugo, elles han comen?at a dir que els agradaria ser jugadores de futbol¡±, explica. No obstant aix¨°, admet que elles s¨ª que se senten intimidades perqu¨¨ a les escoles de futbol s¨®n majorit¨¤riament nens.

Tant la Leticia com la Maite van arribar al curs d'arbitratge per recomanaci¨® d'un conegut. Totes dues tenien un passat al futbol, per¨° diferents circumst¨¤ncies els van impedir continuar. ¡°De petita estava a l'equip del Bar?a¡±, diu amb entusiasme Carmona, ¡°per¨° despr¨¦s la meva mare no m'ho va poder pagar m¨¦s i aqu¨ª va quedar tot¡±. En canvi, Cano ja portava el futbol a la sang: ¡°La meva mare era portera i davantera. Jo vaig cr¨¦ixer veient partits i aix¨ª vaig aprendre a jugar¡±. Malgrat que sentia una gran afinitat cap al futbol, la seva sortida de l'institut i la responsabilitat de tenir cura de les seves germanes va truncar la situaci¨®.

¡°L'arbitratge no ¨¦s un tema f¨¤cil¡±, comenta Jos¨¦ Manuel Vieitez, formador en el curs d'arbitratge i director adjunt del col¡¤lectiu d'¨¤rbitres. A m¨¦s, explica: ¡°Quan vas a arbitrar est¨¤s tu sol i cal aguantar la pressi¨®¡±. Vieitez ha estat formador del curs des de fa tres anys i ha vist passar molts nois i noies per les seves aules. ¡°Sempre m'impressiona molt l'entusiasme i la capacitat que tenen. Per¨°, ¨¦s clar, a aquests nois i noies cal tractar-los d'una manera especial, no venen de situacions f¨¤cils¡±, comenta. Teresa Osorio, psic¨°loga t¨¨cnica del programa InserSport, explica els objectius del programa: ¡°Es tracta que els joves que venen del frac¨¤s escolar s'empoderin, reprenguin els estudis i tinguin un recurs econ¨°mic m¨¦s¡±. Per Vieitez, la Leticia i la Maite poden arribar lluny en l'arbitratge, per¨° matisa: ¡°No ser¨¤ f¨¤cil perqu¨¨ al final cadasc¨² porta tots els seus problemes personals al camp i cal saber gestionar-los molt b¨¦¡±. A Catalunya dels 1.950 ¨¤rbitres de futbol i futbol sala, nom¨¦s 108 s¨®n noies. Des de la FCF incentiven les noies perqu¨¨ optin pels cursos de preparaci¨® tant d'arbitratge com d'entrenadores de futbol. En el Mundial Fran?a 2019, no hi havia cap espanyola entre les 27 ¨¤rbitres i 48 assistents.

Leticia Carmona t¨¦ molt clar que vol veure's en un camp de joc. ¡°T'imagines amb el meu metre cinquanta envoltada de jugadors molt alts. Aix¨° a mi no m'intimida, em faria riure¡±, comenta. Per¨° ¨¦s conscient que li queden molts graons per pujar. ¡°Primer haig de ser jutge de taula. I quan estigui preparada, em deixaran estar al camp. I aqu¨ª s¨ª que no parar¨¦¡±, assegura. Reconeix que un dels seus somnis ¨¦s con¨¨ixer Guadalupe Porras, la primera dona jutge de l¨ªnia a la Primera Divisi¨® masculina. Maite Cano, per la seva banda, prefereix anar una mica m¨¦s a poc a poc. ¡°D'aqu¨ª a dos anys no s¨¦ qu¨¨ pot passar¡±. I estableix: ¡°S¨ª em vei¨¦s arbitrant en un Mundial de futbol, em sentiria molt b¨¦¡±. Al setembre les noies s'enfrontaran al curs final que els atorgar¨¤ l'acreditaci¨® per ser jutges de taula, l'inici del seu ascens en el m¨®n de l'arbitratge.