Tres nous ofegats agreugen un estiu negre a les platges

Les platges catalanes van viure ahir el seu dia m¨¦s negre. Un pare i el seu fill de 4 anys es van ofegar a la platja de Riells de l'Escala (Alt Empord¨¤). Els serveis de socorrisme van treure de l'aigua el menor en estat inconscient, per¨° no li van poder salvar la vida. Despr¨¦s de l'alerta de la mare, que s¡¯estava a la sorra, l'helic¨°pter dels Mossos va trobar a trav¨¦s de la c¨¤mera t¨¨rmica el cos de l'home, de 29 anys, a tres metres de profunditat. A m¨¦s, un home de 70 anys tamb¨¦ va morir ahir al migdia ofegat a la platja Garb¨ª de Calella (Maresme). Catalunya suma 21 ofegaments mortals aquest estiu, que es comptabilitza des del 15 de juny fins al 15 de setembre. La xifra ja supera els 18 de tot el per¨ªode estival de l'any passat.

¡°L'augment dels ofecs no t¨¦ una sola explicaci¨®¡±, analitza Montse Font, cap de gu¨¤rdia de Protecci¨® Civil. ¡°Cal tenir en compte les caracter¨ªstiques dels usuaris, la pres¨¨ncia de vigilants a la platja i l'estat del mar.¡± Segons Font, molts banyistes d'avan?ada edat actuen amb el mateix ¨ªmpetu que quan eren m¨¦s joves. ¡°I el cos no ¨¦s el mateix¡±, alerta. De les 21 v¨ªctimes mortals, 7 superaven els 70 anys, segons dades de Protecci¨® Civil. Les indisposicions en alta mar s¨®n molt m¨¦s perilloses que en terra ferma. ¡°L'actuaci¨® r¨¤pida dels socorristes i del Sistema d'Emerg¨¨ncies M¨¨diques (SEM) ¨¦s essencial¡±, afegeix Font. A la sala del SEM hi ha un equip pendent ¨²nicament de tot all¨° que passa a les platges a trav¨¦s de les c¨¤meres, i en comunicaci¨® amb els socorristes. ¡°Aix¨ª es garanteix un trasllat r¨¤pid¡±, explica Font.

El problema ¨¦s que sovint els socorristes no tenen l'autoritat necess¨¤ria per dissuadir comportaments inadequats a les platges. ¡°Ens veuen com els chulopiscinas, com els que no fan res¡±, lamenta Ramiro Berrocal, socorrista amb tres d¨¨cades d'experi¨¨ncia. ¡°De vegades intentem explicar el perqu¨¨ de les nostres alertes i la gent es posa a discutir amb nosaltres¡±, afegeix. ¡°I conec casos d'agressions i amenaces. Una vegada vaig haver de trucar a la policia perqu¨¨ tragu¨¦s tres persones de l'aigua perqu¨¨ passaven de mi¡±. Font planteja l'opci¨® augmentar les quotes de poder dels vigilants: ¡°Si fossin agents de l'autoritat, se'ls tindria m¨¦s en compte. S¡¯haurien de recon¨¨ixer les seves den¨²ncies com si fossin les d'un funcionari¡±.

Tot i que les platges acostumen a marcar l'¨¤rea d'actuaci¨® del servei d'emerg¨¨ncies, ¨¦s habitual que els banyistes entrin a l'aigua fora de l'horari d'atenci¨® o en platges sense socorristes. El 43% de les v¨ªctimes mortals es van trobar en espais sense vigil¨¤ncia o en jornades com a m¨ªnim amb bandera groga, pel 27% del 2018. ¡°La gent fa m¨¦s cas a una bandera que avisa de la pres¨¨ncia de meduses que a una bandera vermella¡±, assegura Berrocal.

El socorrista va actuar el passat 1 d'agost en un rescat amb mala mar a la platja de cala Fonda (Tarragon¨¨s), quan quatre banyistes es van quedar atrapats en una roca despr¨¦s de perdre el control del matal¨¤s inflable, que es dirigia mar endins pels corrents. ¡°En aquest tram no hi ha vigil¨¤ncia i no podien saber que hi havia bandera vermella a les platges adjacents, per¨° la prevenci¨® ¨¦s clau¡±, assenyala.

En aquell cas, dues llanxes motores van haver d'apropar-se per rescatar el grup, i Berrocal va realitzar les tasques d'estabilitzaci¨® a un dels nois, ferit pel xoc amb les roques i en estat d'hipot¨¨rmia. ¡°Quan hi ha bandera vermella, els socorristes no tenim l'obligaci¨® d'entrar a l'aigua per rescatar, per¨° si veus alg¨² que necessita ajuda, sempre pot m¨¦s el teu esperit de salvament¡±, reflexiona.

Els corrents mar¨ªtims i la complexitat del mar s¨®n una de les preocupacions de Protecci¨® Civil: ¡°Els corrents s¨®n unes grans desconegudes. Tendim a entrar precisament per on n¡¯hi ha m¨¦s: en els espais on l'aigua precisament sembla m¨¦s calmada. Els espais m¨¦s segurs s¨®n on es veu l'escuma de l'aigua¡±, apunta Font.

Campanyes informatives

Les imprud¨¨ncies dels banyistes porten a una reflexi¨®. ¡°Es necessiten campanyes informatives¡±, reclama la cap de gu¨¤rdia de Protecci¨® Civil. ¡°Ho sabem tot de la protecci¨® solar, per¨° no del mar. Amb un pam d'aigua pots ofegar-te¡±. Berrocal tamb¨¦ demana pedagogia per saber com actuar en la temporada d'estiu. ¡°Oi que hi ha campanyes de tr¨¤nsit i de sensibilitzaci¨® per conduir amb prud¨¨ncia? Doncs les institucions han d'explicar com comportar-se a l'aigua¡±. I aix¨ª evitar que l'estiu del 2019 sigui encara m¨¦s negre.