El viatge secret dels micropl¨¤stics al delta de l¡¯Ebre

El 2013, una goleta de casc d'alumini anomenada Tara, tripulada per exploradors i cient¨ªfics, va completar un viatge hom¨¨ric de tres anys pels oceans del m¨®n. Tancava el cens m¨¦s important que existeix sobre el pl¨¤ncton mar¨ª, un conjunt d'organismes diminuts que generen la meitat de l'oxigen de l'atmosfera. Per¨° durant aquella expedici¨®, els investigadors van pescar altres coses a banda de pl¨¤ncton amb les seves xarxes: en tots els oceans hi van trobar tamb¨¦ micropl¨¤stics, part¨ªcules m?es petites de cinc mil¡¤l¨ªmetres de di¨¤metre que poden transportar microbis a llargues dist¨¤ncies i fins i tot entrar en la cadena aliment¨¤ria.

¡°Sabem que a certes regions del Mediterrani hi ha tants micropl¨¤stics com pl¨¤ncton¡±, explica a bord del veler la f¨ªsica Lisa Weiss, una dels 40 cient¨ªfics que participen ara en la nova missi¨® de Tara. Els investigadors fan rotacions peri¨°diques, i aix¨ª a cada moment nom¨¦s hi ha unes 14 persones a bord. Aquest any, el vaixell d'investigaci¨® franc¨¨s recorre les costes d'Europa per prendre mostres de la contaminaci¨® a les desembocadures de deu rius principals: l'Elba, el Rin, el T¨¤mesi, el Sena, el Loira, el Garona, el Tajo, l'Ebre, el Roine i el T¨ªber. Europa, diuen els cient¨ªfics, ¨¦s un dels tres continents que m¨¦s embruta els seus mars.?EL PA?S ha estat convidat a pujar a bord durant la investigaci¨® que s'ha fet a l'Ebre.

Els micropl¨¤stics s'acumulen, com totes les escombraries, als cinc grans remolins oce¨¤nics on convergeixen els corrents: dos al Pac¨ªfic, dos a l'Atl¨¤ntic i un a l'?ndic. Per¨° aquestes part¨ªcules s¨®n tan diminutes que realment arriben a tot el planeta. S'han trobat micropl¨¤stics a la fossa de les Mariannes, a 11 quil¨°metres de profunditat, a l'Everest, a vuit quil¨°metres d'altitud, i ara se sospita que tamb¨¦ n'hi ha a l'aire que respirem i en alguns aliments que ingerim.

Weiss ¨¦s doctoranda a al centre de recerca franc¨¨s CEFREM ¨Cdedicat a la investigaci¨® del Mediterrani¨C on el seu equip intenta quantificar el flux de micropl¨¤stics des de la terra fins al mar. Actualment, es creu que el 80% dels micropl¨¤stics presents a l'oce¨¤ venen directament dels rius, per¨° aix¨° ¨¦s ¡°una estimaci¨® molt ¨¤mplia¡±, assegura. Falten dades concretes, per aix¨° ella i els seus companys fa setmanes que estan a bord del Tara, prenent mostres que els ajudin a determinar les dimensions i conseq¨¹¨¨ncies del problema.?La missi¨®, batejada amb el nom de?Tara Microplastics, ¨¦s un projecte conjunt de la Fundaci¨® Tara, el CNRS (Centre national de la recherche scientifique) i el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL, per les seves sigles en angl¨¨s). Hi participen desenes de centres d'investigaci¨® i patrocinadors d'institucions franceses i internacionals.

A les set del mat¨ª, els cient¨ªfics i la tripulaci¨® esmorzen plegats mentre les ones del Mediterrani els gronxen. Weiss, acostumada al balanceig, fa els seus exercicis de ioga matinals a la proa. Les veles estan recollides; la goleta de 36 metres d'eslora i 120 tones es troba ancorada davant del port de l'Ampolla, a escassos quil¨°metres del Delta de l'Ebre. A les vuit, diversos investigadors pugen a una llanxa semirr¨ªgida armats amb ampolles, pots, mesuradors de salinitat i sofisticades xarxes de filtratge, necess¨¤ries per prendre mostres a l'estuari.

Durant aquesta etapa de la missi¨®, la qu¨ªmica Soline Alligant, doctoranda al Laboratori d'aigua, medi ambient i sistemes urbans (Leesu, per les seves sigles en franc¨¨s), a Par¨ªs, ¨¦s l'encarregada de coordinar el treball de camp. ¡°Estem prenent mostres de la superf¨ªcie per capturar els microorganismes que viuen en aquestes aig¨¹es¡±, explica la cient¨ªfica mentre treu el cap a la vora de la llanxa per submergir a l'Ebre un cilindre de vuit litres. Tot seguit, llen?a al riu una de les xarxes de malla fina amb forma d'embut, que remolca durant diversos minuts, amb l'objectiu de filtrar volums molt superiors d'aigua i atrapar, aquest cop, tant els organismes com els pl¨¤stics que no es veuen a simple vista.

¡°Els micropl¨¤stics actuen com una bassa per als microorganismes. Despr¨¦s del tsunami del 2011 al Jap¨®, es van trobar microorganismes end¨¨mics de l'illa a la costa oest dels Estats Units, que havien arribat juntament amb els micropl¨¤stics¡±

Totes les mostres acaben en una nevera de platja, fresca per descoratjar l'activitat biol¨°gica a les aig¨¹es atrapades. Es processaran al veler per enviar-les a un laboratori de Fran?a, que determinar¨¤ els organismes que viuen suspesos a l'aigua i els que venen adherits a part¨ªcules de micropl¨¤stics. Amb aquesta informaci¨®, els cient¨ªfics sabran si els pl¨¤stics venen des de lluny, perqu¨¨ poden portar bestioles que no es troben de manera natural al Delta.

¡°Els microplp¨¤stics actuen com una bassa per a microorganismes. Despr¨¦s del tsunami del 2011 al Jap¨®, es van trobar microorganismes end¨¨mics de l'illa a la costa oest dels Estats Units, que havien arribat juntament amb els micropl¨¤stics¡±, explica Alligant. ¡°Aix¨° pot tenir conseq¨¹¨¨ncies ecol¨°giques, perqu¨¨ els pl¨¤stics de vegades transporten esp¨¨cies invasores o pat¨°gens¡±. Durant una expedici¨® pr¨¨via al Mediterrani, Tara va trobar el bacteri causant del c¨°lera, Vibrio cholerae, als micropl¨¤stics de la costa francesa.

Aix¨° preocupa especialment la toxic¨°loga Leila Meistertzheim, fundadora de l'empresa de desenvolupament sostenible Plastic@sea, l'¨²nica del sector privat que col¡¤labora amb la missi¨® de Tara. Despr¨¦s d'un r¨¤pid ¨¤pat a bord de la goleta, amenitzat amb la guitarra del m¨²sic resident, ella torna a terra per passar la tarda d'agost recorrent la costa del Delta. A la platja, pren mostres de les escombraries acumulades: taps, embalatges, fibres, bosses amb excrement de gos encara dins i una gran quantitat de gr¨¤nuls de pl¨¤stic. ¡°Est¨¤ bastant net en comparaci¨® amb el Sena¡±, comenta. Despr¨¦s es posa el banyador i entra al mar, i amb els peus va trepitjant i palpant fins que troba una cosa?que hi va amarrar, fa un mes. ?s una petita g¨¤bia amb cinc tipus de pol¨ªmers pl¨¤stics, com el polietil¨¨ o el nylon. Meistertzheim fa temps que diposita g¨¤bies id¨¨ntiques a tots els estuaris pels quals passar¨¤ la goleta Tara, sempre amb un mes d'antelaci¨®. Quan arriba el vaixell a les destinacions, les recull, per analitzar quins microorganismes han colonitzat la superf¨ªcie de cada mostra. Amb aquest m¨¨tode pret¨¦n respondre, almenys de forma preliminar, a una bateria de preguntes: Creixen microbis capa?os de degradar els pl¨¤stics? Augmenta la concentraci¨® de pat¨°gens a les mostres? S¨®n espec¨ªfics els colons de cada pol¨ªmer?

A m¨¦s, les g¨¤bies tamb¨¦ tanquen musclos, que els hi han col¡¤locat els cient¨ªfics. Aquests filtradors naturals de l'aigua atrapen micropl¨¤stics involunt¨¤riament al seu aparell digestiu, i per tant es poden disseccionar per obtenir un fidel inventari dels contaminants a cada riu. Per les seves investigacions, Meistertzheim sap que els invertebrats que ingereixen micropl¨¤stics sense voler, com els seus musclos captius, tenen trastorns immunol¨°gics, de creixement i reproductius. ¡°No sabem si els micropl¨¤stics tenen un efecte directe sobre la salut humana¡±, confessa, ¡°per¨° s¨ª que sabem que s¨®n un problema per als ecosistemes marins¡±. Per saber les conseq¨¹¨¨ncies ecol¨°giques amb m¨¦s precisi¨®, primer s'ha d'esbrinar on acaben els micropl¨¤stics que arrosseguen els rius al mar.

El vaixell d'investigaci¨® franc¨¨s recorre les costes d'Europa per prendre mostres de la contaminaci¨® a les desembocadures de deu rius principals

Part d'aquest treball el duu a terme Alligant, un projecte amb una tesi que consisteix justament a predir la distribuci¨® final dels contaminants. Al mar, normalment nom¨¦s s'hi recull el pl¨¤stic flotant, per¨° amb prou feines representa un 1% del total. Al riu, els cient¨ªfics poden observar quines part¨ªcules s'enfonsen i quines estan en suspensi¨®, en funci¨® de la seva pr¨°pia densitat i de la salinitat de l'aigua ¨Cregistrada pels cient¨ªfics cada vegada que en prenen una mostra¨C. Una altra pregunta crucial, que lamentablement ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de respondre, ¨¦s d'on venen els pl¨¤stics; al cap i a la fi, l'objectiu ideal seria acabar amb la contaminaci¨® des de l'origen.

¡°Abans pens¨¤vem que els rius nom¨¦s transporten pl¨¤stics grans, i que nom¨¦s es degraden quan arriben al mar, i aix¨ª es produeixen els micropl¨¤stics¡±, explica Meistertzheim despr¨¦s de la jornada de treball, quan els residents de la goleta ja es relaxen a la coberta i a les cabines. ¡°Ara sabem que aix¨° no ¨¦s veritat: el riu ja porta part¨ªcules de micropl¨¤stics que no provenen de la degradaci¨®. Al T¨¤mesi hi trobem un 66% de pol¨ªmers que nom¨¦s estaven presents en forma de micropl¨¤stic¡±, relata la cient¨ªfica. Aquesta troballa indica que els anomenats micropl¨¤stics primaris ¨Cels que no provenen de la fracturaci¨® d'objectes m¨¦s grans¨C, com fibres t¨¨xtils, part¨ªcules exfoliants, o gr¨¤nuls que serveixen de mat¨¨ria primera per fabricar objectes en motlles, s¨®n per si sols una font important de contaminaci¨®.

Encara que els resultats de la missi¨® no estaran disponibles fins a finals del 2019, els cient¨ªfics ja tenen una conclusi¨® provisional: les solucions al problema de la contaminaci¨® del mar s¨®n a?terra. Els abocaments urbans, la pluja que arrossega part¨ªcules per les carreteres i embornals fins als llacs i rius¡­ tot acaba als oceans. Netejar el mar ¨¦s una tasca inabastable, i gens eficient comparada amb el fet d'aturar el flux d'escombraries dels continents.