La FP, l¡¯assignatura pendent

La FP ¨¦s una de les etapes educatives pendents d'una reforma profunda: un elevat abandonament i la baixa inserci¨® laboral en els primers anys o una oferta de t¨ªtols que no respon a la demanda del mercat laboral s¨®n alguns dels problemes del sistema que el Departament d'Educaci¨® vol solucionar en un futur no gaire lluny¨¤. Mentrestant, sindicats i patronals reclamen que la seva veu es tingui en compte en el proc¨¦s per aconseguir aix¨ª un model consensuat i estable.

La FP, sumant cicles mitjans i superiors, atreu actualment 146.000 alumnes, segons dades de l'¨²ltim curs. Fa temps que els experts alerten de la necessitat d'augmentar els professionals amb qualificaci¨® mitjana ?¨Cque seran els que es requeriran en un futur¨C i reduir els titulats universitaris. Actualment les xifres no s¨®n favorables a la FP: mentre les universitats acollien fa dos cursos 208.500 alumnes, els de la FP superior nom¨¦s eren 61.000.

I com pret¨¦n Educaci¨® revertir la situaci¨®? Resolent els nombrosos problemes del sistema. Un d'aquests problemes s¨®n els discrets resultats dels cicles formatius de grau mitj¨¤. Si pel que fa a la FP superior Educaci¨® considera les estad¨ªstiques for?a ¡°satisfact¨°ries¡±, el grau mitj¨¤, que ¨¦s els que estudien alumnes d¡¯entre 16 i 18 anys t¨¦ ¡°molt marge de millora¡±, admet Joan Llu¨ªs Espin¨®s, director general de la FP de la Generalitat. I ¨¦s que, segons dades del departament, el rendiment acad¨¨mic (alumnes que aproven totes les assignatures del curs) ¨¦s del 50% en el cicle mitj¨¤, mentre que en el superior puja al 75%. El nivell d'abandonament ¨¦s del 40% en el cicle mitj¨¤ i del 20% en el superior. I la inserci¨® laboral (els que troben feina abans de sis mesos) ¨¦s del 55% en el mitj¨¤ i del 65% en el superior.

Aquestes difer¨¨ncies entre tots dos cicles s'expliquen, segons Espin¨®s, pel perfil dels estudiants. ¡°Els alumnes que van al superior tenen 18 anys i saben on van i qu¨¨ volen estudiar. El cicle mitj¨¤ no ¨¦s obligatori, per¨° cada vegada ¨¦s m¨¦s universal, ja que cada vegada m¨¦s fam¨ªlies volen que els seus fills continu?n estudiant. El problema ¨¦s que a molts se'ls obliga i per a alguns alumnes continuar estudiant no encaixa en els seus plans¡±. En aquest sentit, la Generalitat ¨¦s conscient que amb aquest perfil d'alumnes les tradicionals classes magistrals no acostumen a funcionar, per aix¨° vol estendre l'educaci¨® per compet¨¨ncies i el treball per projectes a la FP.

Un altre front per atacar s¨®n els t¨ªtols que s'hi ofereixen. ¡°L'oferta formativa i les necessitats de l'empresa han d'anar coordinades, per¨° no sempre ho estan¡±, admet Espin¨®s, que incideix en alguns dels desajustaments detectats: ¡°Les empreses demanen industrials, per¨° no omplim les places d'aquests cicles. I en l'¨¤rea de serveis a les persones hi ha moltes sol¡¤licituds dels alumnes, per¨° poca demanda de les empreses¡±. Des de CCOO es queixen que hi ha t¨ªtols que estan desapareixent de tot un territori, com el de Sistemes de Telecomunicacions i Inform¨¤tics a Lleida. ¡°S¨®n t¨ªtols amb molta demanda i ens estem quedant sense professionals en algunes zones¡±, lamenta Rosa Villar¨®, delegada de FP de CCOO.

Les patronals, que tamb¨¦ es queixen d'aquest desajustament, apunten com una soluci¨® millorar l'assessorament i l'orientaci¨® dels alumnes. ¡°L'orientaci¨® no funciona. No tenim un sistema que derivi b¨¦ els alumnes, no se'ls informa de les sortides. El Sal¨® de l¡¯Ensenyament ¨¦s una acci¨® puntual, per¨° t'expliquen la FP dual en un estand, sense les empreses¡±, es queixa Iris Molina, responsable de l'¨¤rea de Coneixement i FP de Foment del Treball.

I per aconseguir atreure m¨¦s alumnes, tamb¨¦ cal treballar per prestigiar la FP. ¡°L'estigma encara existeix, les fam¨ªlies prefereixen que els seus fills vagin a la universitat. A m¨¦s a m¨¦s, tamb¨¦ es veu malament l'empresari, se¡¯l veu com alg¨² que fa les coses malament per naturalesa¡±, admet la representant de Foment. Per a Educaci¨® cal incidir en els cicles mitjans perqu¨¨ ¡°la superior t¨¦ molt prestigi i molta demanda¡±, assegura Espin¨®s.

Canalitzar les negociacions de la dual

El futur de la FP ha afegit una forta tensi¨® a les relacions entre la Generalitat, els sindicats i les patronals en els ¨²ltims mesos. Educaci¨® va aprovar a l'abril una resoluci¨® per modificar diferents aspectes de la FP dual (amb m¨¦s pes de les pr¨¤ctiques en empreses), com el curr¨ªculum formatiu, l'augment d'hores de pr¨¤ctiques o l'import del sou dels alumnes. Els sindicats es van al?ar en peu de guerra perqu¨¨ es queixaven que la reforma, que s'havia d'aplicar el proper curs, s'havia anunciat amb poc temps i sense consultar-los. A m¨¦s a m¨¦s, tamb¨¦ denunciaven que s'incomplia la normativa sobre les hores m¨ªnimes que s'han de destinar a cada m¨°dul i temien que un augment d'hores en l'empresa foment¨¦s l'¨²s de l'alumne com a m¨¤ d'obra barata. Des de Foment tamb¨¦ retreuen a Educaci¨® que decidissin l'augment de salari. ¡°S'eleva el cost i aix¨° ho paga l'empresari. La Generalitat ho ha decidit de manera unilateral, sense comptar amb nosaltres¡±, es queixa Iris Molina.

Amb aquest clima, a principis de juny Educaci¨® va decidir retirar la resoluci¨®. ¡°Som conscients que vam voler escriure la p¨¤gina tres abans que la p¨¤gina u. Ara estem centrats a fer el marc general de la FP i definir com ens coordinem¡±, admet Fabian Mohedano, president del Consell catal¨¤ de la FP. Mohedano assegura que les queixes de sindicats i patronals s¨®n ¡°raonables¡±, per¨° assegura que Educaci¨® ¡°ha assumit¡± el seu error i est¨¤ ¡°rectificant¡±.

El nou model de la FP dual es basar¨¤, apunta Mohedano, a garantir a les empreses que tindran els aprenents que necessiten i als centres que tindran les empreses on enviar els alumnes a fer pr¨¤ctiques i treballar. ¡°Ha d'haver-hi un canvi de cultura perqu¨¨ aquest ¨¦s un sistema molt compartit i cal casar la demanda de totes les parts¡±, incideix Mohedano. Amb aix¨°, es busca donar un impuls a la FP dual, amb 11.000 alumnes actualment, un 7% respecte al total de la FP. Un percentatge lluny¨¤ del 30% de la mitjana europea o del 60% a Alemanya.