Lazis i nyordos

L¡¯estiu ¨¦s llarg i la falta de not¨ªcies interessants fa que proliferin les informacions est¨²pides, com tamb¨¦ proliferen les discussions banals a les xarxes socials, per tal com estem m¨¦s ociosos, recorrem m¨¦s al m¨°bil per matar les estones mortes entre la sorra i el mojito i ens embranquem en pol¨¨miques in¨²tils sensibles a l¡¯estirabot. Per¨° ves, de vegades aquestes discussions revelen q¨¹estions ling¨¹¨ªstiques interessants i acaben infantant paraules noves que, tal vegada, superaran la can¨ªcula estival i arribaran al concurs pel neologisme de l¡¯any. Perqu¨¨ tenim dos mots nous trucant a la porta del diccionari: lazi i nyordo.

Per a qui caigui de la figuera i no s¨¤piga de qu¨¨ parlem, es tracta d¡¯una nova divisi¨® bin¨¤ria de la societat catalana, tota una tradici¨® verificable al llarg del temps, com una constant implacable. Al segle XV tenim els bigaires i els buscaires, els seguidors de la Biga i la Busca, les dues faccions en qu¨¨ es va dividir la societat barcelonina i que es van enfrontar en la guerra civil catalana. M¨¦s endavant, als segles XVI i XVII, tenim els nyerros i els cadells, b¨¤ndols nobiliaris d¡¯origen medieval que es fan enfrontar aix¨ª mateix pel control del Principat; mentre que del segle XVIII, arran de la Guerra de Successi¨®, tenim not¨ªcia dels maulets, partidaris de l¡¯arxiduc Carles, i dels botiflers, seguidors del Borb¨®. I aix¨ª podr¨ªem trobar antagonismes semblants si visit¨¦ssim altres ¨¤mbits de la cultura catalana, per exemple amb l¡¯enfrontament entre els seguidors de Pitarra i els dels Jocs Florals, entre el modernisme i el noucentisme, el catal¨¤ heavy i el catal¨¤ light, els d¡¯en Llach i els d¡¯en Serrat, Manel i Els Amics de les Arts. Aix¨ª no acabar¨ªem.

Amb aquests antecedents, no ¨¦s estrany que els catalans, amb el recer i l¡¯anonimat que ens han procurat les xarxes socials, h¨¤gim etiquetat amb dos termes despectius uns determinats partidaris de la independ¨¨ncia i de la unitat d¡¯Espanya, respectivament, en un joc de miralls que no faria ni Javier Cercas. Primer van comen?ar els partidaris de la unitat d¡¯Espanya amb l¡¯invent imaginatiu (no ¨¦s sarcasme, cal recon¨¨ixer la inventiva lexicog¨¨nica) de lazi, un mot de factura infreq¨¹ent ¡ªmolt a l¡¯anglesa, on hi tenen la m¨¤ trencada¡ª a partir de la fusi¨® d¡¯altres dos mots coneguts: lazo i nazi. Vet aqu¨ª, doncs, una manera de dir nazis a tots aquells que porten el lla? groc pels presos i, per extensi¨®, a tot l¡¯independentisme. Hi ha fins i tot qui teoritza sobre aquesta equival¨¨ncia, com ara el columnista i tuitstar unionista Carles Enric, que a Twitter publica tot un ¡°Decalogo (sic) del paralelismo entre ¡°el lazo amarillo y la esv¨¢stica¡±¡± (les cometes de dins s¨®n seves, no s¨¦ per qu¨¨).

Si b¨¦ fa uns mesos que ja sabem qui s¨®n els lazis, no fa pas tant de la irrupci¨® de nyordo, a partir de la catalanitzaci¨® de l¡¯espanyol ?ordo. Caldria trobar qui va ser el primer a rebuscar en les fonts populars (en el diccionari de la RAE no apareix) alguna cosa prou sonora, significant i contundent per denigrar l¡¯adversari espanyolista, i tamb¨¦ felicitar-lo per l¡¯invent (no ¨¦s sarcasme tampoc, el terme ¨¦s collonut). En castell¨¤ un ?ordo ¨¦s un fragment s¨°lid d¡¯excrement, i s¡¯oposaria a un loncho, que ¨¦s el fragment un cop l¡¯has trepitjat. Sigui per la sonoritat, pel significat o per la enya inicial, el terme serveix aqu¨ª per referir-se a l¡¯espanyolista contuma?, a l¡¯unionista ultrancer, i s¡¯ha est¨¨s tant que ha motivat la intervenci¨® d¡¯una altra tuitstar, en aquest cas independentista, que va condemnar l¡¯¨²s del terme per referir-se a tot aquell que sigui espanyol. Deia Gabriel Rufi¨¢n: ¡°Si a ti no te ha gustado que durante d¨¦cadas te llamen polaco por ser catal¨¢n, ?por qu¨¦ llamas t¨² ahora ?ordo a alguien por ser espa?ol?¡±. Amb un tuit tal, no se sap encara si Rufi¨¢n volia censurar el terme o ajudar a difondre¡¯l encara m¨¦s.

Al capdavall ens hem inserit en un corrent hist¨°ric que a cada facci¨® contraposa el seu antagonista i d¡¯aquesta manera s¡¯equilibra la balan?a. I aix¨ª, uns enfadats perqu¨¨ els diuen nazis i els altres perqu¨¨ els diuen que s¨®n un tros de merda. Tot en ordre al pa¨ªs.