Una santa g¨°tica, culta i amb pedrig¨ª torna a casa

A falta d'altres atributs que la identifiquin: una roda, a Santa Catalina, un be, a Santa Agn¨¨s, fins i tot dos pits mutilats que porta Santa ?gueda i els dos ulls de Santa Ll¨²cia. Tampoc un palma que evidencia la vict¨°ria davant del martiri que van patir moltes d'elles. L'escultura que ha adquirit recentment la Generalitat per al Museu de la Noguera de Balaguer pot assegurar-se que representa? una santa culta, ja que mentre beneeix amb la m¨¤ dreta, sost¨¦ un llibre amb l'esquerra; cosa que per al gran historiador de l'art Joaqu¨ªn Yarza, ¨¦s, com a m¨ªnim, signe de canvi d'estatus cultural de la dona, tal com va publicar en el magn¨ªfic article La santa que lee.

Per¨° aquesta talla del segle XV, de fusta policromada de 90 cent¨ªmetres d'altura, s¨ª que t¨¦ una s¨¨rie d'elements que la vinculen amb un lloc, un moment i un personatge concret que ¨¦s darrere de la seva creaci¨® i que segur que la va utilitzar com a element de culte: sota el llarg mantell vermell rivetat amb una sanefa on hi ha uns escuts indeterminats, la santa an¨°nima porta un brial daurat cenyit a la cintura i al pit hi llueix l'escut de la casa d'Urgell amb dues barres d'Arag¨® i la sanefa blanca i negra t¨ªpica d'aquesta fam¨ªlia. Per¨° no s'acaba aqu¨ª. A la llarga faldilla s'hi distribueixen fins a nou petits escuts amb les armes de la baronia d'Enten?a. Aquesta iconografia parlant relaciona la santa de manera directa amb el comte Pere II d'Urgell (1347-1408), que, a m¨¦s, era bar¨® d'Enten?a, despr¨¦s d'heretar el t¨ªtol de la seva ¨¤via, dona del rei Alfons el Benigne.

¡°Quan vam veure que estava a la venda en una casa de subhastes vam demanar a la Generalitat que la compr¨¦s, perqu¨¨ ¨¦s fonamental per a nosaltres¡±, explica Carme Al¨°s, directora del Museu de la Noguera de Balaguer. I apunta que darrere de l'obra tamb¨¦ hi pot haver la culta dona de Pere II, Margarida de Montferrat. ¡°No podem obviar el paper de les dones en aquest moment. Ella pertanyia a una fam¨ªlia noble italiana i va ser educada a It¨¤lia, ja al Renaixement¡±. Pere i Margarida es van envoltar d'un ambient de luxe i fastuositat, en el qual no van faltar m¨²sics i joglars, a m¨¦s de disposar d'una important biblioteca. L'epicentre era el castell palau de Form¨®s, a Balaguer, que va ser arrasat el 1413 per Ferran de Trast¨¤mara en ser triat rei i enfrontar-se als seus opositors.

¡°Pere II era un dels homes m¨¦s rics despr¨¦s del rei. Quan el Trast¨¤mara va entrar al palau va fer un inventari i ¨¦s al¡¤lucinant el luxe i la riquesa que hi va trobar¡±, prossegueix Al¨°s, que explica com el rei Mart¨ª i Pere II, cosins, s'intercanviaven artistes, segons la correspond¨¨ncia.

No ¨¦s estrany que un dels seus enc¨¤rrecs fos aquesta talla de la santa per alguna de les depend¨¨ncies comtals: el castell de Form¨®s o altres propietats com l'esgl¨¦sia de Sant Miquel-Santa Maria de Balaguer, el palau i l'esgl¨¦sia de Santa Maria de Castell¨® de Farfanya, el claustre de la col¡¤legiata d'?ger i el castell d'Agramunt. ¡°La destrucci¨® del Trast¨¤mara va suposar la dispersi¨® de totes les obres d'art i la biblioteca. Qualsevol obra relacionada amb ells t¨¦ molt de valor, per aix¨° vam demanar a la Generalitat que la compr¨¦s¡±, prossegueix Al¨®s.

Lamas Bola?o, que la va vendre, no feia refer¨¨ncia aquesta relaci¨® entre la santa i Pere II. Va marcar un preu de sortida d'entre 5.000 i 6.000 euros. Al final, despr¨¦s d'exercir la Generalitat el dret de tempteig es va rematar per 4.200 euros. ¡°Si s'hagu¨¦s vinculat amb Pere II hauria costat el triple¡±, diuen des de la Generalitat.

La santa ¨¦s ara al centre de restauraci¨® de la Generalitat. ¡°Al final de la tardor ens l'entregaran i l'exposarem a la col¡¤lecci¨® permanent i l'estudiarem. Ja hem fet un buidatge de les fotos antigues del comtat per veure si podem saber-ne la proced¨¨ncia. Si va sortir durant la Guerra Civil ¨¦s probable saber-ho. Si va ser en la desamortitzaci¨® de 1835 ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil¡±. La santa s'exposar¨¤ juntament amb una altra obra de Pere II que es va comprar fa un parell d'anys tamb¨¦ a Lamas Bola?o. ¡°?s un fragment de casulla del segle XIV amb l'escut de Pere II sobre Sant Miquel, patr¨® del comtat d'Urgell. Tot quadra¡±.

Hi ha dues peces excepcionals m¨¦s vinculades amb Pere II que han estat not¨ªcia: el?portapau de Sixena, que Isabel, una filla de Pere II, va portar com a dot en el seu ingr¨¦s en aquest monestir femen¨ª d'Osca, que va desapar¨¨ixer de la caixa forta del MNAC el 1991 en circumst¨¤ncies mai aclarides i el cop¨® de l'Hermitage localitzat el 2016, que, a m¨¦s, apareix en els inventaris que es van fer el 1413. ¡°A poc a poc anem recomponent el tresor que va sortir de Balaguer al segle XV¡±, conclou Al¨°s.