¡°Estem creant una nova edat mitjana a les aules¡±

El m¨®n educatiu debat sobre les hores de classe, l'avaluaci¨® del professor i els mals resultats d'Espanya a?les proves PISA, per¨° tot aix¨° ¨¦s bastant secundari en l'univers d'Andreu Navarra, un professor de llengua i literatura de secund¨¤ria que retrata des de les entranyes de l'ensenyament, a peu d'aula, una realitat d'urg¨¨ncies m¨¦s apressants: des de la desnutrici¨® d'un bon percentatge d'alumnes fins a la incapacitat de concentrar-se de la nova generaci¨® de ¡°ciberproletariat¡± o l'abs¨¨ncia de debat sobre el futur al qual aquesta societat vol conduir els seus joves. Navarra no ¨¦s un te¨°ric, per¨° s¨ª un riu de veritats que acaba de publicar Devaluaci¨®n cont¨ªnua (Tusquets), una fuetada contra la ceguesa, una trucada d'emerg¨¨ncia davant la degradaci¨® del model educatiu.

¡°Els professors volem crear ciutadans aut¨°noms i cr¨ªtics, i en el seu lloc estem creant ciberproletariat, una generaci¨® sense dades, sense coneixement, sense l¨¨xic. Estem veient el triomf d'una religi¨® tecnocr¨¤tica que evoluciona cap a menys continguts i alumnes m¨¦s idiotes. Estem servint a la tecnologia i no la tecnologia a nosaltres¡±, afirma Navarra. ¡°El professor est¨¤ exhaust, devorat per una burocr¨¤cia per generar estad¨ªstiques que li treu energia mental per fer classe¡±.

El testimoni d'Andreu Navarra (Barcelona, 1981), historiador, t¨¦ el valor de qui ha impartit classe durant sis anys en escoles concertades i p¨²bliques, en zones riques i castigades, on troba per igual ¡°professors heroics¡± en un sistema educatiu estressat per la mateixa societat de la qual ¨¦s mirall: hi ha pares absents perqu¨¨ treballen massa; hi ha viol¨¨ncia; hi ha nois sense menjar o esmorzar; hi ha molts problemes mentals; i hi ha una generaci¨® absent per la seva concentraci¨® a les xarxes i la seva identitat virtual.

¡°L'audiovisual est¨¤ creant una nova edat mitjana de persones que depenen de satisfer el plaer aqu¨ª i ara, quan la vida ¨¦s molt diferent. A la vida cal saber llegir contractes, llogar pisos, cuidar els avis, educar fills. Per¨° el ciberproletariat s'enfonsa davant qualsevol problema. S¨®n persones que no seran capaces de treballar perqu¨¨ tenen la concentraci¨® segrestada per les xarxes¡±, diu. No ¨¦s que tots els joves encaixin en la seva mirada cr¨ªtica, per¨° s¨ª que veu el risc d'exclusi¨® d'una quarta part dels alumnes en una tempesta perfecta de precarietat i vida virtual.

Descriu Navarra, per exemple, una classe de desdoblament de 20 alumnes amb dificultats en qu¨¨, despr¨¦s de preguntar-los, va descobrir que cap havia esmorzat. ¡°Estan p¨¤l¡¤lids i es maregen. Hi ha alumnes que no mengen per trastorns alimentaris, d'altres per des¨ªdia de les seves fam¨ªlies, d'altres per pura mis¨¨ria¡±. Per¨°, per falta de professors de suport i d'especialistes, les patologies (ha tingut classes amb un 30% amb algun diagn¨°stic) concentren l'atenci¨® dels professors en les reunions d'avaluaci¨® i impedeixen pensar en els continguts. S'ha conf¨®s el pedagog amb el terapeuta, assegura. I en el debat de la inclusi¨® s'ha oblidat, diu, que ¡°el que de deb¨° cal incloure ¨¦s l'acad¨¨mia¡±. Navarra narra com ell o els seus companys s'alegren quan troben algun llibre de text de segona m¨¤ dels noranta i el compren ¡°com si fos or¡±. ¡°En els llibres de L¨¢zaro Carreter hi ha explicacions, ara en tenim retalls, flipped classroom [un m¨¨tode participatiu que considera inaplicable amb exc¨¦s d'alumnes]. Intenta explicar Quevedo amb una flipped classroom! El que no pot haver-hi ¨¦s una pedagogia indecent. Tenim persones intel¡¤ligents, volem una societat intel¡¤ligent, no la rebaixem. Hem de distingir el temps de l'acad¨¨mia del temps de fora, no rebaixar-lo. Ser alumne ¨¦s important. Ser professor ¨¦s important. Expliquem qui ¨¦s Quevedo! Eliminem la literatura del curr¨ªculum i despr¨¦s ens preguntem per qu¨¨ la naci¨® ¨¦s feble. ?s que la naci¨® ¨¦s aix¨°! Cal donar-los l'oportunitat d'un debat cr¨ªtic¡±.

No tot ¨¦s negatiu, ¨¦s clar. El seu llibre t¨¦ tants embornals de problemes com signes d'esperan?a en experi¨¨ncies possibles, diu, quan l'autonomia del professor ¨¦s respectada: tallers de poesia, microrrelats, l'esbarjo dedicat a temps de lectura com al seu institut actual, a Collbat¨®, on els alumnes llegeixen i despr¨¦s expliquen el que han llegit amb ¨¨xit. ¡°La clau ¨¦s l'autonomia del centre enfront del pensament ¨²nic, enfront de les teories panacea. Quan Portugal ha donat el 25% d'autonomia als centres, ha millorat¡±.

El llibre de Navarra recorre a Ortega y Gasset per apel¡¤lar a un debat necessari previ i prioritari: on anem. ¡°Si saps on vas, si obrim un debat sobre el model de futur al qual volem avan?ar, despr¨¦s regular¨¤s la tecnologia, els horaris o el que sigui, per¨° abans d'augmentar o disminuir les hores has de pensar qu¨¨ vols fer-ne¡±, sost¨¦. I el model de societat que converteix en herois carism¨¤tics Pablo Escobar o Jes¨²s Gil a les s¨¨ries; la falta d'exemplaritat d'uns pol¨ªtics ¡°murris, d'ara no et parlo, de qui la t¨¦ m¨¦s llarga¡±; la mentalitat Fraga de ¡°turisme i populisme que prossegueix a Salou, a Magaluf, que destrossa Barcelona¡± no hi ajuda. ¡°Falta reflexi¨® sobre la societat que volem, per qu¨¨ no apostem per un MIT espanyol, per exportar literatura, enginyeria patentada aqu¨ª i no exportar enginyers¡±.

Per¨° ¡°el paper d'ascensor social de l'educaci¨® est¨¤ fracassant i estem creant bosses de guetos, de persones sense futur¡±. Tamb¨¦ parla del maquillatge de la ignor¨¤ncia que practiquen les escoles per millorar l'estad¨ªstica. I insisteix una i altra vegada en la incapacitat de centrar l'atenci¨®, gran mancan?a d'una nova generaci¨® amb fotos a les xarxes, per¨° sense mem¨°ria. ¡°Hem conegut diversos capitalismes i ara mateix estem en el capitalisme de l'atenci¨®, en una economia de plataformes que et mercantilitzen l'atenci¨®. Si est¨¤s veient uns missatges, alg¨² hi est¨¤ guanyant diners i si veus uns altres, en guanya alg¨² altre. No podem repensar l'educaci¨® si no pensem com retornar l'atenci¨® a les aules, el retorn del m¨®n virtual. Ara no podem abstreure'ns, com defensava Ortega, perqu¨¨ tot ¨¦s soroll, la pol¨ªtica s¨®n crits, esl¨°gans, ning¨² pensa, ning¨² escriu, tot ¨¦s ximpleria i esl¨°gan i aix¨° ha arribat a les aules: l'estil simplista, binari, el b¨¦ i el mal¡±. Els Steve Jobs o Zuckerberg, recorda, van rebre educaci¨® anal¨°gica. I els gur¨²s tecnol¨°gics envien els fills a col¡¤legis anal¨°gics. ?s per aix¨° pel que, conclou, ¡°quan arreglem la societat, podrem arreglar el sistema educatiu¡±.