Adolescents vegans, adolescents vegetarians

Primera escena. L¡¯adolescent mira la seva mare amb cara de menyspreu. ¡°Deixa el Google¡±, li etziba. ¡°Ara es fa servir Ecosia, que per cada 45 recerques planten un arbre. Mama, de deb¨° no saps qu¨¨ ¨¦s?¡±. Ho busco per internet. Efectivament: Ecosia, motor de cerca amb seu a Berl¨ªn, vol tenir mil milions d¡¯arbres plantats el 2025.

Segona escena. Toca demanar dinar. L¡¯adolescent es nega a trucar al servei de repartiment, ¡°¨¦s explotaci¨®¡±, diu indignada, ¡°i a m¨¦s mengem massa carn a casa. Ja n¡¯hi ha prou, no ¨¦s sa¡±.

Tercera escena. L¡¯¨²ltim post a Instagram de Carlota Bruna, influencer i vegana, explica aix¨°: ¡°Aquest ¨¦s Savi, un vedell. Un beb¨¨ com els que trobem a tots els supermercats, tallats a trossos o fets hamburguesa¡±. Una dol?a imatge de Savi acompanya el text.

Quarta escena. Hora de sopar. L¡¯?lvaro se serveix un tros de carn. Mentrestant, la seva filla mitjana, de 16 anys, treu el port¨¤til. Mentre ell menja, ella li ensenya v¨ªdeos de vaques que malviuen, de vaques que moren, del sofriment animal en definitiva. L¡¯?lvaro, advocat i pare de tres nenes, continua menjant carn. La seva segona filla ha fet el pas en ferm: la M¨°nica s¡¯ha fet vegetariana.

Cada vegada s¨®n m¨¦s els adolescents que decideixen canviar d¡¯h¨¤bits. D¡¯acord amb la consultora Lantern, que va enquestar 2.000 persones telef¨°nicament, el 6,3% de la poblaci¨® espanyola es va declarar el 2017 ¡°flexitariana¡±: tres milions de persones donarien prefer¨¨ncia a una alimentaci¨® basada en plantes, per¨° sense haver de renunciar als productes animals. M¨¦s cap a l¡¯extrem, un 0,2% es declara veg¨¤, ¨¦s a dir, que eviten el consum que tingui origen o que suposi explotaci¨® animal (no nom¨¦s carn i l¨¤ctics, sin¨® tamb¨¦ roba, cosm¨¨tics¡­); i un 1,3% diu que ¨¦s vegetari¨¤ (s¨ª que prenen l¨¤ctics, ous, mel). Sumant tots els graus, un 7,8% de la poblaci¨® de m¨¦s de 18 anys (m¨¦s de 3,6 milions de persones) s¡¯encasella en la categoria dels veggies.

L¡¯?lvaro sabia que no seria f¨¤cil: ¡°Requereix canvis importants en la gesti¨® del menjar, assessorar-se per un nutricionista, estar pendent que es compleix la diversitat en la dieta que aix¨° requereix... Al principi vaig pensar que era una moda passatgera i que, com a tal, passaria aviat, per¨° parlant amb la meva filla vaig poder veure que hi havia un rerefons mediambiental i de visi¨® del m¨®n en la seva postura que, tot i que no opinava igual, comen?o a acceptar¡±. La realitat ¨¦s que la seva filla ha afluixat, ja no li posa les imatges d'animals morts. Ell pot menjar tranquil, ella ha apr¨¨s a deixar viure els altres. Una moda? ¡°Tinc la sensaci¨® que aix¨° es quedar¨¤. Avui, la joventut rep molta informaci¨® sobre greus canvis mediambientals, i sent la necessitat d¡¯implicar-s¡¯hi perqu¨¨ heretaran un planeta que els generar¨¤ escassetat i problemes. Potser la seva visi¨® ¨¦s una mica alarmista, per¨° tenen m¨¦s ra¨® del que ens pensem¡±, explica l¡¯?lvaro.

Estela Bayarri ¨¦s mare i vegana, a m¨¦s de l¡¯autora del llibre Mi hijo se ha hecho vegano. Com va aix¨° de ser una mare vegana?, li pregunto. ¡°El fet de ser una mare/fam¨ªlia vegana porta impl¨ªcit que hi ha coses que no fem, com per exemple, no mengem animals ni n¡¯abusem de cap altra manera (no anem a espectacles amb animals, ni zoos, aquaris, ni anem en poni, etc., tampoc fem servir productes, cosm¨¨tica o roba que continguin ingredients o parts d¡¯animals com el cuir, pell, plomes...). Aix¨ª que parlem obertament amb el nostre fill dels perqu¨¨s de les nostres eleccions di¨¤ries¡±. Bayarri considera que el fet que un menor vulgui ser veg¨¤ indica ¡°una gran capacitat de raonament, cr¨ªtica i empatia¡±.

L¡¯Adriana t¨¦ 22 anys i ¨¦s vegana. Parla dels avantatges i desavantatges. Els avantatges, per l¡¯Adriana, s¨®n sobretot una q¨¹esti¨® de salut: ¡°hi ha aspectes que a la gent li costa de creure, ja que de vegades en canviar d¡¯una dieta a una altra el cos et pot donar problemes abans no s¡¯hi acostuma, i molta gent ho deixa c¨®rrer abans de veure¡¯n els beneficis. Per¨° un cop ho tens ¡®calibrat¡¯ tens probabilitat d¡¯agafar menys malalties. Tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil baixar de pes i mantenir-lo¡±. Entre els desavantatges, la jove en marca dos: ¡°si vols comprar substituts de la carn, et veus obligat a pagar un extra pr¨¨mium pels productes i no sol ser barat¡± i ¡°tindr¨¤s constantment gent que et veur¨¤ com una aberraci¨®; per m¨¦s que li expliquis els teus motius no ho entendran o no ho voldran entendre. Finalment, sempre haur¨¤s d¡¯anar comprovant que els productes que compris o consumeixis no continguin llet o ou, que sempre ho acaben colant de manera innecess¨¤ria¡±.

La realitat ¨¦s que la tend¨¨ncia es va imposant. Mikel L¨®pez Iturriaga, director d¡¯El Comidista, contesta a les meves preguntes mentre prepara sopa i alberg¨ªnies veganes. ¡°No crec que sigui una moda passatgera, ni molt¨ªssim menys. No ¨¦s una altra dieta friqui, sin¨® que t¨¦ fonaments s¨°lids¡±. I afegeix: ¡°Fer-te veg¨¤ suposa desconnectar de tot un llegat gastron¨°mic que, ens agradi o no, passa per cuinar amb productes d¡¯origen animal, i que ¨¦s part de la nostra cultura i la nostra mem¨°ria. D¡¯altra banda, tamb¨¦ detecto en alguns vegans ?no en tots? certa tend¨¨ncia a convertir la seva opci¨® aliment¨¤ria en una religi¨®, amb la conseg¨¹ent caiguda en el proselitisme o en el fanatisme. Per¨° el balan? total em sembla positiu, perqu¨¨ al final el veganisme ens empeny a tots a pensar en les conseq¨¹¨¨ncies del que mengem i el que deixem de menjar, tant en els nostres propis cossos com en el m¨®n en qu¨¨ vivim. I pot ser que a la llarga serveixi perqu¨¨ els omn¨ªvors mengem menys productes d¡¯origen animal i siguem m¨¦s exigents respecte a les condicions en qu¨¨ es produeixen¡±.

P. D.: Per il¡¤lustrar aquesta cr¨°nica, l¡¯Aina i la Laura obren les portes del seu nou negoci, on a m¨¦s de verdures ecol¨°giques, venen articles per ajudar a reduir el pl¨¤stic d¡¯un sol ¨²s.