La Merc¨¨ arrenca celebrant les di¨°ptries de Pau Riba

Que Barcelona no ¨¦s un poble ¨¦s una obvietat, per¨° en dies com ahir la idea es fa evident. Era la primera nit de festa, i al carrer amb prou feines hi havia difer¨¨ncies amb un altre divendres normal. Uns t¨ªmids llums a la pla?a Catalunya recordaven una revetlla, per¨° cap altra llum no indicava que s¡¯estava de festa. Els vianants traginaven les seves penes caminant amb velocitat urbana, per¨° les festes de la capital arrencaven com un motor di¨¨sel. El primer indici de festa se situava a la Casa de la Caritat, on una exposici¨® de gegants i capgrossos despertava la imaginaci¨® d¡¯uns nens que rondaven pel pati, a les galeries del qual, imm¨°bils, els gegants miraven imp¨¤vids els visitants. Barcelona ja estava de festa.

El primer grup a celebrar-ho va venir de Lisboa, ciutat a qu¨¨ el BAM, el festival alternatiu, ret homenatge aquest any. I el BAM ¨¦s tan agra?t que fins i tot un grup tan desconegut com Reis Da Republica tenia bastants assistents davant el seu escenari, on es va iniciar el trag¨ª de la venda ambulant de cervesa i menjar. El sextet lisboeta va oferir una mostra del seu rock de perfils progressius, desenvolupaments instrumentals i eventual veu femenina al capdavant de la seva proposta. Estaven encantats i se¡¯ls notava.

M¨¦s tard l¡¯activitat es traslladava al Moll de la Fusta. A la Rambla, una manifestaci¨® feminista ens recordava els temps que vivim, el pas dels quals celebrava el primer artista de l¡¯escenari al costat del mar. Cinquanta anys s¨®n gaireb¨¦ una eternitat i el m¨®n ha canviat molt en aquest lapse de temps. Sense anar m¨¦s lluny, fa cinquanta anys els quioscos de la Rambla venien premsa i no les quincalles que han arraconat el paper en els seus expositors. Per¨° hi ha una cosa en com¨² entre el m¨®n de llavors i el d¡¯ara, i ¨¦s que en tots dos hi ha Pau Riba.

I ell celebrava precisament que fa cinquanta anys el m¨®n va veure la seva Dioptr¨ªa, un ¨¤lbum seminal reconegut com un dels m¨¦s importants del rock no nom¨¦s a Catalunya, sin¨® tamb¨¦ a Espanya. Va voler la casualitat que llavors, quan va sortir a l¡¯escenari, la festa esclat¨¦s amb un castell de focs artificials que inopinadament es va unir a la celebraci¨®. El Pau, amb el seu aspecte de celebrant hippy, camisa de flors, cabellera caient-li pels laterals del rostre, va tornar a sentir que all¨° que va fer fa temps encara t¨¦ sentit, i acompanyat per Los Mortimer va recordar el Taxista, va rememorar que ?Ja s¡¯ha mort la bes¨¤via? o que les noies poden ser de porcellana. I a sobre es va sumar a la festa un altre hist¨°ric, Kiko Veneno, per cantar ?L¡¯home est¨¤tic?. S¨ª, el m¨®n ha canviat i Barcelona ¨¦s menys poble, per¨° Pau Riba segueix aqu¨ª per recordar-nos que es pot viure d¡¯altres maneres.