L¡¯encant irresistible dels ous

Que una xerrada sobre ous pogu¨¦s ser tan apassionant i divertida ¨¦s una cosa que a pocs se'ls hauria acudit abans d'escoltar la que va fer dissabte al Delta Birding Festival, la ja popular cita internacional d'ornitologia que s celebra fins diumenge al recinte de M¨®n Natura al costat de Poble Nou del Delta. ?s clar que si coneixies qui la va impartir, l'ornit¨°leg brit¨¤nic Tim Birkhead (Leeds, 1950), i havies llegit algun dels seus llibres, com Los sentidos de las aves (Capit¨¢n Swing) o Promiscuidad (Laetoli), ja et podies imaginar que la sessi¨® a banda d'un cant a l'ou seria ben entretinguda. Birkhead, autor de la notable frase ¡°hi ha un component sensual en els ous¡±, ¨¦s el savi que ens ha explicat com veu el m¨®n un ¨¤nec, o que nom¨¦s hi ha un ocell al qual li acreditin tenir orgasmes, el mascle del teixidor b¨²fal o bufaler capnegre ¨Cuna de les poques esp¨¨cies d'au, amb els estru?os, els kiwis i els ¨¤necs, que t¨¦ penis, per cert, b¨¦ un pseudofal¡¤lus; la majoria duen a terme la c¨°pula per pet¨® cloacal (que no explicarem)¨C.

M¨¢s informaci¨®n

El pa¨® del Congo canta al delta de l¡¯Ebre

La reivindicaci¨® de les Lechuzas arriba a la gran cita de les aus

¡°Mirar ocells et d¨®na ales¡±

El cient¨ªfic, la pres¨¨ncia del qual ¨¦s un dels principals atractius d'aquesta edici¨® del festival, la sisena, va omplir fins a la bandera l'envelat en qu¨¨ parlava de La cosa m¨¦s perfecta: l'interior (i l'exterior) d'un ou d'au, un tema intens fins i tot en un esdeveniment que compta amb confer¨¨ncies com La reproducci¨® i migraci¨® de la t¨®rtora, m¨¦s enll¨¤ del que cr¨¨iem saber o La conservaci¨® dels lloros altoandins a Col¨°mbia a trav¨¦s d'aviturisme (que no ¨¦s anar a visitar els avis sin¨® els viatges per veure ocells). Birkhead, un home de qui hem esbrinat que la seva au favorita ¨¦s el silf, un colibr¨ª bonic, que ¨¦s capa? d'imitar l'actitud de sol¡¤licitud de c¨°pula de la bugadera cascadenya i que en la seva col¡¤lecci¨® d'objectes naturals t¨¦ un bast¨® (os de refor? del penis) de foca grisa, va explicar coses tan fascinants dels ous com ara per qu¨¨ t¨¦ formes i colors diferents segons l¡¯esp¨¨cie. El zo¨°leg va mostrar imatges de somorgollaires ¨Cals quals ha dedicat la major part de la seva vida¨C posant ous: ho fan drets, drets i amb un gran esfor? (els seus ous s¨®n enormes, el 12% del pes de l'au) que recorda el del part hum¨¤; va explicar que la femella del reiet¨® mou amb les potes l¡¯ou per escalfar-lo, que els casos rar¨ªssims de bessons en un ou mai no sobreviuen i que L¨ªvia, la dona d'August va covar un ou al pit per con¨¨ixer el sexe del seu fill (tindria, li van dir, el mateix que el de l'ocellet).

Entre el m¨¦s interessant del festival, la pres¨¨ncia del reivindicatiu i simp¨¤tic grup feminista d'amants de les aus Lechuzas Pajareras. Uca D¨ªaz, la seva portaveu i fundadora, va assenyalar que han nascut per donar visibilitat a les dones del sector. Va recordar el paper de les dones pioneres en l'ornitologia i va explicar que algunes esp¨¨cies d'aus no existirien ¡°si no fos perqu¨¨ un grup de senyoretes de Boston van dir prou i van aturar el comer? massiu de plomes per a barrets¡± (un tema que recordaran els fans de Nicholas Ray per Wind across the Everglades). Una altra ¡®lechuza¡¯, Mar¨ªa S¨¢nchez, amb samarreta del col¡¤lectiu i minifaldilla, apunta a aquest diari la dificultat de vestir de manera femenina amb la roba actual que es ven per als aficionats a les aus i que semblen dissenyades per a membres de grups d'operacions especials. En donava fe algun visitant de la fira que anava vestit com si an¨¦s a capturar Bin Laden que no pas per observar flamencs. De flamencs, per cert, n'hi ha molts aquest any. Ahir mateix en va passar una bandada cap al tard, tota rosa, i era una meravella veure¡¯ls mentre volaven. Les nits no s¨®n menys excitants des que sabem que l'especialista Magnus Robb col¡¤loca els seus dispositius per gravar les veus de les aus migrants que volen en la foscor mentre dormim, omplint els nostres somnis d'estranyes converses.

El festival, ja amb un p¨²blic fidel i abundant, t¨¦ l'encant afegit que a finals de setembre el Delta esdev¨¦ una feli? reuni¨® d'aus. Hi veus de tot. Aix¨° no vol dir que les reconeguis. ¡°Ai, que no en tenim ni folla¡±, admetia desolat un aficionat poc destre davant un picarot (o el que fos). Els que en saben un ou, i valgui l'expressi¨®, a banda de Birkhead i cracs com Jos¨¦ Luis Copete, s¨®n el t¨¤ndem de birders Eugeni Capella i Miquel Bonet, que han fet la ¡®machada¡¯ (amb perd¨® de les Lechuzas pel sexisme) de veure 1.050 esp¨¨cies diferents d'aus en un esfor?at viatge de 75 dies a l'Equador. A l'inter¨¨s de la seva xerrada hi va contribuir el fet que Bonet, per crear ambient, pass¨¦s part de l'estona sota l'envelat amb una calor de mil dimonis, vestit com anava a la selva, amb botes altes de goma, impermeable i gorra. Part de la gr¨¤cia va ser calcular quant tardaria a desmaiar-se. Van explicar curiositats com que a les maratons avi¨¤ries m¨¦s breus el temps ¨¦s or i alguns ocellaires prenen Fortasec per no perdre ni un minut havent d'anar al lavabo. Van descriure intensament sortides a les quatre del mat¨ª en paratges plens dels letals escur?ons Bothrops i van mostrar tantes esp¨¨cies fabuloses d'aus (la reineta dorsiverda!) que van causar consternaci¨® fins i tot en els veterans m¨¦s avesats. Es va poder escoltar un sentit ¡°oh, punyeta¡± quan van apar¨¨ixer un agr¨® zebra o autigre nana (Zebrilus undulatus). L¡¯¨²nic retret (a banda de la camisa de flors de Capella): en la xerrada en catal¨¤ van dir tots els noms de les aus en angl¨¨s, a l'Equador deuen tenir nom en castell¨¤, diria...

L'activa emissora ocellaire La Radio del Somormujo, de Jos¨¦ David Mu?oz, va emetre el seu programa en directe des del festival. Cal assenyalar que en un estand que oferia viatges per veure aus a Madagascar el reclam era un ou de l'extinta gegant moa. Birkhead s'haur¨¤ extasiat davant aquest tros d'ou. El festival s'ha anat salvant de la pluja. Va caure torrencialment dissabte de matinada, deixant zones del Delta que semblaven m¨¦s l'Okavango que l'Ebre ¨Cde fet va apar¨¨ixer sobtadament el fot¨°graf Fernando Moleres, sempre a la recerca del seu lleopard¨C. Per¨° el temps est¨¤ sent bo i permet rec¨®rrer la zona caminant o amb bicicleta i arribar fins a la llargu¨ªssima i fabulosament salvatge platja i fins i tot banyar-se. Fer amb bici el trajecte entre la urbanitzaci¨® Eucaliptus ¨Con gaireb¨¦ se'ns fica a casa per la terrassa un brillant blauet¨C i el recinte del festival era una passada, una aventura de llibertat plena de promeses amb ales; al Cam¨ª de Baladres ens va sobrevolar molt avall un aguil¨® de llacuna, de manera que vam passar amb una gran emoci¨® sota la seva ombra majestuosa suspesa pel vent. Igual d'emocionant tot i que m¨¦s comprom¨¨s va ser trobar-nos una vaqueta solta a la cru?lla del Riet Vell.

El festival, que hauria de renovar l'oferta de les casetes ¨Ctot comen?a a ser massa predictible¨C, ofereix com novetats sortejos i poder votar el projecte de conservaci¨® d'aus a qu¨¨ es destinar¨¤ part del que s¡¯ha recaptat amb la venda d'entrades. Avui diumenge estan programades les xerrades de les Lechuzas, la de Nina O'Hanlon sobre el perill¨®s impacte dels pl¨¤stics en els ocells i el tradicional alliberament d'aus recuperades que tanca el festival al migdia amb un adeu simb¨°lic de les ¨²ltimes plomes pujant cap al cel com una ofrena i un comiat.