Sempre hi ha un peix m¨¦s gros

Els que som d¡¯una llengua hist¨°ricament castigada, a voltes perseguits, d¡¯altres obligats a compartir l¡¯espai vital amb una llengua m¨¦s poderosa, ens haur¨ªem de solidaritzar amb totes aquelles lleng¨¹es que travessen situacions semblants, que s¨®n amena?ades, minoritzades, convertides en lleng¨¹es de segona. Qualsevol empatia hauria de ser poca perqu¨¨ quan una llengua es mor, es mor tamb¨¦ una manera de veure el m¨®n, i encara que aquesta llengua tingui altres territoris on encara es faci servir, i per tant la seva extinci¨® no sigui absoluta, la substituci¨® ling¨¹¨ªstica en un espai determinat ¨¦s sempre un crim que comporta l¡¯erradicaci¨® de tota una her¨¨ncia cultural i patrimonial. Tant ¨¦s doncs que el castell¨¤ sigui parlat per 500 milions de persones, ens referim ara a l¡¯extinci¨® de l¡¯espanyol a Gibraltar.

La hist¨°ria de l¡¯espanyol de Gibraltar no deixa de ser paral¡¤lela a d¡¯altres hist¨°ries d¡¯altres lleng¨¹es. Arran del Tractat d¡¯Utrecht, que ratificava la sortida d¡¯Anglaterra de la Guerra de Successi¨® i el lliurament del penyal a la corona brit¨¤nica, el castell¨¤ com a llengua oficial es va veure substitu?t per una llengua m¨¦s poderosa, tot i que els seus habitants van seguir parlant el que havien parlat sempre, com d¡¯altra banda succe?a arreu de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica all¨¤ on el castell¨¤ s¡¯imposava amb la mateixa implacabilitat. Els gibraltarenys, majorit¨¤riament andalusos amb l¡¯aportaci¨® de genovesos, ¨¤rabs, maltesos i jueus fruit de la conversi¨® del penyal en terra de pas, es van mantenir fidels a la seva llengua m¨¦s que res perqu¨¨ no parlaven altra cosa.

El segle XX va portar les primeres generacions plenament biling¨¹es merc¨¨s a l¡¯extensi¨® de l¡¯alfabetitzaci¨® en angl¨¨s i a un sistema educatiu que inclo?a el castell¨¤ com a assignatura lectiva, i que assegurava a tothom el coneixement de la llengua pr¨°pia del territori. A m¨¦s, no cal dir-ho, la transmissi¨® generacional restava garantida perqu¨¨ el castell¨¤ continuava essent la llengua d¡¯intercanvi espontani, mentre que l¡¯acc¨¦s a mitjans de comunicaci¨® en castell¨¤ (canals de televisi¨® espanyols, per exemple) permetia arribar a ¨¤mbits no nom¨¦s familiars. La conviv¨¨ncia entre totes dues lleng¨¹es va donar lloc al llanito, una parla pr¨°pia producte d¡¯una mixtura que t¨¦ ressons de l¡¯spanglish i que genera coses de l¡¯estil ¡°hay un call pa ti¡± quan et truquen, o ¡°te llamo patr¨¢ enyway¡± quan dius que tornar¨¤s la trucada.

No hi ha cap llengua, per¨°, que sigui immune als canvis i a les noves maneres de relacionar-se i d¡¯accedir a la informaci¨®, ni tan sols les lleng¨¹es m¨¦s potents. Peri¨°dicament surten laments als mitjans espanyols sobre el retroc¨¦s del castell¨¤ al penyal, per exemple un article de la Fund¨¦u de 2006, ¡°El espa?ol retrocede en Gibraltar¡±; un altre d¡¯El Pa¨ªs de 2015, ¡°El espa?ol se bate en retirada en Gibraltar¡±; i el darrer, tamb¨¦ a El Pa¨ªs, del mes d¡¯agost passat, amb un titular que aplicat a la llengua catalana faria tremolar: ¡°El espa?ol se queda sin hablantes en Gibraltar¡±. Conscients de la debilitat, el Govern d¡¯Espanya hi va arribar a obrir una seu de l¡¯Instituto Cervantes l¡¯any 2011, posteriorment tancada el 2015 amb l¡¯ocurr¨¨ncia de Garc¨ªa-Margallo que ¡°todos hablan espa?ol, salvo los simios¡±, i ara l¡¯actual director de l¡¯institut, Luis Garc¨ªa Montero, ja ha prom¨¨s que reobriran.

Sembla per¨° que ja han fet tard, perqu¨¨ la batalla pels joves est¨¤ definitivament perduda. No tan sols parlen en castell¨¤ nom¨¦s amb els avis (en angl¨¨s amb els pares i amb els companys), sin¨® que han deixat de consumir productes audiovisuals en espanyol, en benefici dels canals de televisi¨® de pagament i les xarxes socials, on l¡¯angl¨¨s t¨¦ una pres¨¨ncia indiscutible. I ¨¦s ben possible que el Brexit generi un replegament econ¨°mic, cultural i identitari que faci que la poblaci¨® gibraltarenya sigui menys permeable encara al castell¨¤. A aquest pas, l¡¯extinci¨® de l¡¯espanyol al penyal promet de convertir-se en una segona p¨¨rdua de Gibraltar.

Potser far¨ªem b¨¦ de mirar m¨¦s qu¨¨ hi passa, all¨ª baix, perqu¨¨ avui dia no ¨¦s tan f¨¤cil de documentar en temps real la desaparici¨® d¡¯una comunitat ling¨¹¨ªstica. Per molt potent que sigui una llengua, els canvis en els modes de consum i comunicaci¨®, sobretot entre els joves, tenen un efecte accelerador que segurament les mesures institucionals no poden revertir. I als poders que sustenten el castell¨¤ a Espanya potser els servir¨¤ de cura d¡¯humilitat davant la resta de la diversitat ling¨¹¨ªstica peninsular: sempre hi ha un peix m¨¦s gros.