¡°Els orgasmes, com la terra, s¨®n de qui els treballa¡±

Mireia Sallar¨¨s va n¨¦ixer a Barcelona fa 46 anys, per¨° es va sentir atreta per M¨¨xic des de la seva infantesa. L'artista va guanyar una estada en aquest pa¨ªs i va emigrar amb una idea al cap: parlar sobre l'orgasme femen¨ª. La catalana projecta divendres i dissabte, en dues parts, el seu documental Las muertes chiquitas?al Centre de Cultura Contempor¨¤nia (CCCB), un film que aborda la relaci¨® de les dones amb el plaer. L'obra presenta les hist¨°ries d'una trentena de mexicanes, amb perfils variats, que vinculen l'estimulaci¨® sexual amb temes com el poder, la viol¨¨ncia o els feminicidis.

¡°Els orgasmes, com la terra, s¨®n de qui els treballa¡±. La curiosa frase que diu la directora ¨¦s una variaci¨® d'una expressi¨® del revolucionari mexic¨¤ Emiliano Zapata. Moltes de les hist¨°ries del projecte van sorgir per la seva tasca d'investigaci¨®, per¨° la majoria dels contactes els va obtenir gr¨¤cies a les entrevistades, ja que ¡°una la va anar portant a una altra¡±, reflexiona Sallar¨¨s, en una trobada al seu domicili a Badalona. Prostitutes, portadores del virus de la sida o ind¨ªgenes van ser alguns dels perfils.

¡°Jo no volia que es vei¨¦s com una cosa feta per una dona des del privilegi per donar veu a les mexicanes. Com vaig aconseguir que aix¨° no fos aix¨ª? Sent jo una de les entrevistades, explicant tamb¨¦ la meva hist¨°ria, i compartint amb elles el meu testimoni¡±, assegura l'artista, que va dedicar quatre anys de la seva vida ¡ªdel 2006 al 2009¡ª a l'elaboraci¨® del seu documental, que tamb¨¦ es va presentar en format de llibre.

El film, de cinc hores de durada, ¨¦s el resultat de desenes d'entrevistes amb mig centenar de dones de diverses edats, professions i estrats socials que relaten les seves viv¨¨ncies. Les protagonistes vinculen el plaer amb temes com el poder, les lluites armades, el feminicidi, la prostituci¨® i les malalties sexuals, entre altres problemes. La catalana comenta que moltes no es creien que estigu¨¦s fent una obra audiovisual i que pensaven, en realitat, que era una periodista. La directora detalla, amb un somriure discret, que la seva soluci¨® va ser traginar un r¨¨tol de ne¨®, per tot el pa¨ªs, amb el nom del projecte per fotografiar-les.

De nord a sud, d'est a oest. El treball la va portar a molts racons del pa¨ªs nord-americ¨¤. No obstant aix¨°, hi va haver una hist¨°ria que se li va quedar clavada com una espina. A Chiapas va intentar parlar amb alg¨² de l'Ex¨¨rcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN). ¡°Recordo que em va rebre una dona que reia sota el passamuntanyes¡±, afirma. L'artista va presentar el seu projecte a la junta d'autogovern local i li van respondre que si alguna acceptava havia de ser una integrant del mateix comit¨¨. El vocal li va respondre que les persones que la van escoltar ¡°eren grans¡± i que ¡°els feia vergonya¡±, per la qual cosa no hi van accedir.

Sallar¨¨s descriu el seu documental ¡°com una metodologia de treball del chisme¡±. La creadora exposa que ella no anava amb una ¡°hip¨°tesi que volia corroborar¡± i que investigava perqu¨¨ ¡°necessitava saber si les altres tamb¨¦ sentien que la dificultat de tenir un orgasme t¨¦ a veure amb factors socioculturals¡±. La projecci¨® d'alguns fragments del film ¨¦s part de l'exposici¨® Coreografies del g¨¨nere, comissariada per Marta Segarra, que estar¨¤ oberta al p¨²blic fins al 6 de gener al CCCB. L'obra es va presentar fa una d¨¨cada a Ciutat de M¨¨xic. No obstant aix¨°, aquesta ocasi¨® ¨¦s una de les poques oportunitats que hi ha de visionar-lo sencer, ja que la directora assegura que ¨¦s dif¨ªcil trobar un museu que s'interessi a projectar-lo sencer per la seva durada.

La relaci¨® amb la mort

Sallar¨¨s explica que ella t¨¦ una relaci¨® dif¨ªcil amb la mort i fa una analogia amb els orgasmes. No nom¨¦s com una manera f¨ªsica d'abandonar un cos, sin¨® com una manera de ser, d'anar-te'n a un altre lloc. ¡°Quan vaig descobrir que a Fran?a l'anomenen?la petite morte?em vaig adonar que per aix¨° em costava tenir-los, perqu¨¨ li tinc p¨¤nic a la mort¡±, assenyala. Una por que, segons comenta, es va atenuar amb el seu viatge a M¨¨xic per la relaci¨® que tenen en aquest pa¨ªs amb el dol, lligat a tradicions i festes populars com el Dia dels Morts.

L'elecci¨® del nom del documental, a banda de l'enc¨ªs que t¨¦ el terme franc¨¨s per a l'artista, prov¨¦ de la lletra d'una can?¨® del grup de rock mexic¨¤ Caf¨¨ Tacvba, anomenada de la mateixa manera que el film. La realitzadora diu que el text vincula el plaer amb ¡°un lloc que no nom¨¦s ¨¦s llumin¨®s¡±, sin¨® tamb¨¦ amb un espai de ¡°viol¨¨ncia i agressi¨®¡±. Tamb¨¦ es refereix a la idea de ser amo d'alg¨², per¨° nom¨¦s per un segon, per haver aconseguit que tingu¨¦s un orgasme¡±. Enrique Rangel, autor de moltes can?ons de la banda, va autoritzar l'¨²s d'aquestes composicions per al documental.

Entre les frases que la directora ha escoltat durant els seus quatre anys d'intens treball i que no es pot treure del cap destaca: ¡°L'¨²nic pecat de la meva vida ha estat la meva ignor¨¤ncia¡¯, que em va dir una prostituta. La segona me la va comentar una mare despr¨¦s de preguntar-li per qu¨¨ havia educat les seves filles igual que a ella i no d'una manera m¨¦s oberta en relaci¨® amb el sexe. ¡®?s que si no ens les maten¡±, conclou.