¡®Turandot¡¯ l¨¨sbica al regne de ¡®Star Wars¡¯

Abans que es pitg¨¦s el bot¨® d'inici d'aquesta?Turandot del Liceu?¨Cdir que es va aixecar el tel¨®, en aquest cas, resulta anacr¨°nic¨C?et podies trobar Juan Luis Arsuaga passejant pel sal¨® dels miralls. Segurament, el gran paleont¨°leg, una de les ¨¤nimes del jaciment d'Atapuerca, es va acostar a celebrar els 20 anys de reobertura del gran teatre barcelon¨ª per veure si hi detectava algun pas endavant en el seu estudi de l'evoluci¨®.

Probablement no el va trobar quan el president Quim Torra va entrar a la llotja, potser va notar llavors la implacable esgarrifan?a que poden causar les reculades pol¨ªtiques, per¨° s¨ª que devia sentir alguna cosa m¨¦s positiva gr¨¤cies al resultat d'aquesta proposta de Franc Aleu: aix¨° s¨ª que representa un pas m¨¦s enll¨¤. Almenys pel que fa a l'¨°pera del segle XXI.

Si algun t¨ªtol amb vocaci¨® d'obrir-se a nous p¨²blics val l'intent ¨¦s Turandot. L'¨°pera inacabada de Puccini cont¨¦ prou ambig¨¹itat en el plantejament per provar i provar diferents camins. Amb Turandot el mestre es va voler endinsar en un renovat concepte d'espectacularitat. Per¨° el des¨¤nim el va v¨¨ncer i no va poder concloure la partitura. Puccini va morir el 1924 conven?ut que la seva visi¨® de l'¨°pera s'evaporava amb ell i qui sap si tamb¨¦ conven?ut que les avantguardes ultres tamb¨¦ l'assassinarien sobre l'escenari.

Per¨° no va passar cap de les dues coses. Les propostes m¨¦s salvatges es van succeir, moltes van encaixar amb l'apocalipsi que va acompanyar el signe d'aquells temps i Puccini, contra el seu n¨²vol de pessimisme, a m¨¦s, ¨¦s immortal. No nom¨¦s aix¨°, sin¨® que ¨Callunyat del convencionalisme¨C resulta un bon partit pel que ser¨¤ la gran aliada d'aquest art al segle XXI: la tecnologia.

Franc Aleu, amb el seu bagatge amb la Fura dels Baus, ho sap. I la nova direcci¨® del Liceu, tamb¨¦. Per aix¨° han volgut celebrar aquests 20 anys amb una proposta revitalizadora, amb un experiment atractiu i seductor, conjugant l'¨¤nim d'espectacularitat de la partitura pucciniana amb el risc sobre l'escena.

Els ecos transgeneracionals es palpaven dilluns a la nit al Liceu com nom¨¦s passa en comptades ocasions. La puresa musical copulava amb la promiscu?tat dels nous llenguatges esc¨¨nics. Josep Pons es va encarregar de presentar la partitura d'una manera cristal¡¤lina, aprofundia en els detalls d'atmosfera oriental i desplegava genials transicions corals i individuals. La seva proposta de l'¨¤ria Nessun Dorma en safata de plata perqu¨¨ es llueixi un simplement correcte Jorge de Le¨®n en va ser un exemple. Tot flu?a amb claredat i matisos que guiaven la concentraci¨® i, alhora, proporcionaven una bona dosi de predisposici¨® per a un viatge al¡¤lucinogen.

Aleu buscava la poesia i s'ha negat a caure en l'artifici. Ho ha fet amb refer¨¨ncies al cinema de ci¨¨ncia-ficci¨® i rebolcades entre la realitat virtual. En escena reconeixies sovint el regne de Star Wars, les incursions b¨¤rbares en territori manga, l'homenatge a aquest paral¡¤lelisme que tra?a entre Spielberg i Puccini com a ¨¤nimes connectades jugant a situar els personatges en el cam¨ª dif¨²s de pel¡¤l¨ªcules com Ready Player One. Amb un respecte providencial al sentit mateix de l'¨°pera i a la seva l¨°gica esc¨¨nica quan uneix l'intimisme i la com¨¨dia ¨Cbrillant la transici¨® entre Ping, Pang i Pong amb l'arribada de l'emperador¨C a m¨¦s de l'espectacle de la seva ex¨°tica solemnitat.

Tot hi acompanyava. El paper de gla? distant ¨C¡°l¨ªvida amant dels morts¡±, la flama el seu poble¨C d'Irene Theorin en la carn congelada de la princesa Turandot funciona en el seu misteri que embolcalla amb contund¨¨ncia vocal. Per¨° el que s¨ª que ¨¦s un pas de gegant en l'evoluci¨® per al cant ¨¦s aquest miracle anomenat Ermonela Jaho. La soprano albanesa va impressionar el p¨²blic tan bon punt va desembeinar el seu primer pianissimo. Li confessava a Calaf com l'havia conegut i es va endur el teatre al m¨¦s profund. Amb nom¨¦s aix¨°, un pianissimo, en va tenir prou per demostrar la seva sorprenent classe. Per tant, no estranya que Aleu decid¨ªs per a l'¨²ltim acte fer un gir argumental que encara t¨¦ m¨¦s sentit amb Jaho. No ¨¦s Calaf, amb el seu ¨ªmpetu de milhomes, qui descobreix l'amor a Turandot. ?s el sacrifici de Liu en la seva immolaci¨® el que li conquereix el cor. Passa d'aquesta manera del rebuig radical a qualsevol home a la complicitat en cos i ¨¤nima al costat de la seva enamorada.

Encaixa. Per qu¨¨ no? D'una manera m¨¦s coherent, fins i tot. Al cap i a la fi, Puccini tamb¨¦ va escriure el paper de Liu per retre homenatge a Doria Manfredi. Aquella serventa que davant de les acusacions d'haver-lo sedu?t per part de l'esposa del compositor es va acabar su?cidant. Amors trastocats, vides arru?nades, deutes pagats, engrandeixen aquesta ¨°pera estranya, oberta a tot final que valgui la pena, com el d'aquesta revelaci¨® l¨¨sbica en el parad¨ªs sempre acollidor i infinit per a les noves narratives de Star Wars.