Mor Salvador Giner, impulsor de la sociologia moderna

¡°?s dif¨ªcil visitar algun ¨¤mbit de la sociologia a Espanya en qu¨¨ no et trobis que ell ja hi havia estat¡±, sol dir F¨¦lix Ovejero, catedr¨¤tic de Filosofia Pol¨ªtica per referir-se a Salvador Giner, un dels grans constructors de la sociologia contempor¨¤nia a Espanya, que va morir ahir a Barcelona als 85 anys. Va ser un dels fundadors de la Federaci¨® Espanyola de Sociologia i de l¡¯Associaci¨® Catalana de Sociologia, va publicar desenes de t¨ªtols sobre la mat¨¨ria i va ostentar la presid¨¨ncia de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans entre el 2005 i el 2013. Va arribar a aquesta branca cient¨ªfica fruit de la seva insatisfacci¨® amb la carrera de Dret i per l¡¯agitada troballa d¡¯un llibre (Sociolog¨ªa como ciencia de la realidad) en una llibreria d¡¯ocasi¨®.

Giner (Barcelona, 1934) es va doctorar en Sociologia a la Universitat de Chicago, va completar els estudis a Alemanya i va fer classes a Anglaterra gaireb¨¦ 23 anys, entre 1965 i 1989, en diverses universitats. Aquest cosmopolitisme el va mantenir en contacte sempre amb l¡¯avantguarda de la disciplina, que despr¨¦s va importar a Espanya, i alhora li va permetre ser ¡°un dels intel¡¤lectuals que m¨¦s brillantment ha representat la sociologia espanyola m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres¡±, destaca el seu col¡¤lega Manuel P¨¦rez Yruela, que va ser deixeble seu a la Universitat de Lancaster.

La seva notable altura i tracte cordial, sempre amb un notable sentit de l¡¯humor, li donaven un cert aire de savi distret, que ell ir¨°nicament alimentava en recon¨¨ixer-se com a home ¡±dispers i conf¨²s¡±, tal com s¡¯autodefinia. La seva obra, impregnada d¡¯antropologia, filosofia o ci¨¨ncia pol¨ªtica, el contradiu perqu¨¨ bona part dels seus molts fils tem¨¤tics convergeixen en ¡°la preocupaci¨® per l¡¯estructura social de la llibertat, analitzar com la llibertat necessita, per existir, certa estructura social, unes condicions materials i culturals,¡± resumeix per a aquest diari P¨¦rez Yruela, membre del Consell Superior d¡¯Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC), on Giner va ser director del seu Institut d¡¯Estudis Socials Avan?ats.

Aquest rastre es pot resseguir en la seva extensa bibliografia, iniciada amb Historia del pensamiento social (1967, primer diccionari de la mat¨¨ria a Espanya i manual universitari crucial durant anys) i Sociologia (1968), esquitxada per mirades prof¨¨tiques com Sociedad masa (1976) i La sociedad corporativa (1979), escrita amb P¨¦rez Yruel, on avancen la supremacia del corporativisme malgrat la desaparici¨® del pacte social.

Amb un curr¨ªculum carregat de premis (des dels que van ser fruit d¡¯obres, com l¡¯Espasa d¡¯assaig el 1987 per El destino de la libertad, fins als que van recon¨¨ixer la seva traject¨°ria, com la Creu de Sant Jordi el 1995 o el Premi Nacional de Sociologia i Ci¨¨ncia Pol¨ªtica el 2006), Giner va anar mostrant la seva preocupaci¨® per l¡¯evoluci¨® de la societat espanyola arran del seu retorn el 1990, quan va ocupar la c¨¤tedra de Sociologia de la Universitat de Barcelona. ¡°La descomposici¨® social ¨¦s grav¨ªssima¡±, alertava el 2007 a aquest diari, conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un ¡°capitalisme concurrencial¡± que havia trencat estructures i referents socials i que estava generant ¡°una societat molt insolent¡±.

No era estrany aquest toc d¡¯atenci¨® en qui va recon¨¨ixer tenir ¡°una preocupaci¨® moral i ¨¨tica¡±, des d¡¯una ¨°ptica laica. ¡°La sociologia ¨¦s moral, no neutral¡±, afirmava. D¡¯aqu¨ª venen obres com Manual de civismo (amb Victoria Camps) o Sociolog¨ªa del mal. Redactor i assessor en el seu moment de la Gran Enciclop¨¨dia Catalana en pol¨ªtica, en els ¨²ltims anys havia defensat tesis properes a l¡¯independentisme, fill del nacionalisme que veia com a reacci¨® a la globalitzaci¨®. Tot i aix¨ª, reivindicava per a l¡¯IEC el paper d¡¯¡°acad¨¨mia nacional¡± en una Catalunya independent, i va assegurar fa quatre anys, potser fruit del realisme que destil¡¤la sempre la sociologia que tant dominava: ¡°La soluci¨® federalista ¨¦s bona. Com que no soc pol¨ªtic puc dir tranquil¡¤lament que si som separatistes l¡¯acord, de comprom¨ªs, ser¨¤ la federaci¨®¡±.