¡°No reconec aquest paisatge¡±

Xantal Puig descriu el que ha deixat de ser, el que nom¨¦s existeix ja en la seva mem¨°ria. ¡°All¨¤ hi havia uns gronxadors, aqu¨ª hi havia el nostre bar, tot aix¨° eren arbres¡±. Costa creure-la perqu¨¨ el que assenyala amb fe de convers ¨¦s nom¨¦s una ca¨°tica esplanada de canyes, troncs i fang arrossegats per la for?a del Francol¨ª, riu insignificant gaireb¨¦ tot l'any ¡ªun torrent, un rierol, un ¡°riu sec¡±, diuen els ve?ns¡ª, per¨° que dimarts a la nit va cr¨¦ixer sobtadament fins a aconseguir un cabal quatre vegades superior al de l'Ebre.

Ha estat l'¨²ltim assot d'un riu que, malgrat la seva escassetat (amb prou feines un metre c¨²bic d'aigua per segon) ¨¦s capritx¨®s i tra?dor. Va causar estralls el 1874, en una jornada negra que aqu¨ª coneixen com l'"aiguat de Santa Tecla"?i que va deixar m¨¦s de 500 morts. I va reincidir un altre mes d'octubre, per¨° del 1994.

¡°All¨¤ hi havia el bar, all¨¤ els gronxadors...¡± diu la Xantal sobre un paisatge que no existeix

¡°No reconec aquest paisatge¡±, lamenta la Xantal davant de les restes d'una antiga f¨¤brica d'alcohol que, el 2002, va convertir juntament amb la seva germana i el seu cunyat en una empresa de turisme actiu: Dracaventura. ¡°Aquesta ¨¦s terra de llegendes. Tots som una mica Sant Jordi d'adults: responsables, seriosos... Vol¨ªem ser m¨¦s com un drac, recuperar l'esperit infantil, d'aventura¡±. Afirma que se sent ¡°desbordada¡±. No tant perqu¨¨ el seu horitz¨® quotidi¨¤ i el seu negoci s'han volatilitzat en dues hores de tempesta (de les 21.00 a les 23.00 de dimarts), sin¨® sobretot per la ¡°solidaritat¡± dels ve?ns de l'Espluga de Francol¨ª, que aquest dijous seguien lluitant contra un fang que ho omple tot.

La Xantal desconfia de la Generalitat quan diu que la brut¨ªcia de la llera del riu ¡ªamb gran quantitat d'arbres i vegetaci¨®¡ª no va influir en el fatal desenlla? arran de l'extraordinarietat del temporal. ¡°El meu negoci no me l'ha destru?t l'aigua, sin¨® els arbres¡±, diu la dona, de 42 anys. Mitja dotzena de troncs de gran di¨¤metre han envestit, fins a partir-la, una de les parets de la vella f¨¤brica.

A l'altre costat del Francol¨ª, el paisatge tamb¨¦ ha estat esborrat per sempre sense que hi hagin intervingut guerres o plans urban¨ªstics, nom¨¦s la f¨²ria d'un riu desbordat. D'un restaurant no en queda res. Del celler Rend¨¦ Masd¨¦u, fragments d'una paret i unes quantes ampolles de vi brutes que semblen vestigis arqueol¨°gics. Els ve?ns les passen de m¨¤ en m¨¤ fins a una furgoneta. En Jordi, el fill petit dels Masd¨¦u, els agraeix el suport. Per¨° no oblida la deixadesa institucional per m¨¦s que el Govern hagi anunciat ara l'¡°emerg¨¨ncia¡± per recuperar les lleres i hagi prom¨¨s un ¡°pla de xoc¡± amb ajudes. ¡°Fa temps que diem que cal netejar el riu. No ens han fet cas¡±. Els horts de ribera, coincideixen a l¡¯Espluga, s'han abandonat. I els arbres crescuts aqu¨ª i all¨¤ agreugen les conseq¨¹¨¨ncies si hi ha riuada.

Desenes de troncs van obturar un pont medieval i van causar estralls

La mateixa estupefacci¨® pel paisatge desaparegut i substitu?t per una massa amorfa d'enderrocs es palpa a Montblanc, uns quil¨°metres m¨¦s avall del curs del riu. ¡°Fa 50 anys que estic aqu¨ª i com si no en port¨¦s cap. No s¨¦ si aix¨° ¨¦s Montblanc¡±, diu l'?ngels mirant el Pont Vell. Una part d'aquest pont rom¨¤nic del segle XIV, la que dona acc¨¦s a les muralles del poble, ha estat destru?da. ¡°El 94 es va salvar perqu¨¨ l'aigua li va passar per damunt. Aquesta vegada, tants troncs l'han taponat¡±, explica Maties Soler, que va dirigir la restauraci¨® del monument als anys 60. Ara, malgrat que est¨¤ jubilat, diu que caldr¨¤ tornar a fer-ho.

Els arbres, llances llan?ades a gran velocitat, van taponar els quatre ulls del pont de pedra i van provocar que la crescuda s'expand¨ªs de manera encara m¨¦s evident que a l¡¯Espluga. Res ¨¦s al seu lloc, tot fa olor de fang. ?s un terreny devastat que reobre el debat sobre les construccions al costat de zones inundables. La Generalitat les limita, per¨° assumeix que hi ha drets preexistents. Els ve?ns saben quins en s¨®n els riscos, per¨° volen mantenir els seus negocis o que els? donin solucions. Un ve¨ª de Montblanc resumeix, a la seva manera, aquesta contradicci¨®: ¡°Tal com diu la dita: 'A la vora del riu no t'hi facis el?niu'.