Rosa Alarc¨®n, regidora de Mobilitat: ¡°Caminem. ?s el que ¨¦s realment sostenible¡±

¡°El que vaig trobar va ser m¨¦s fascinant del que em podria haver imaginat: no nom¨¦s un pla urb¨¤, sin¨® una visi¨® d'una forma diferent de viure al segle XXI, que s'allunya de molts dels errors del segle XX, centrat en el cotxe, per reenfocar-se en la salut i en la comunitat¡±. Aix¨ª descriu el periodista David Roberts en un article del mitj¨¤ nord-americ¨¤?Vox el ¡°pla radical¡± de Barcelona per recuperar els carrers plens d¡¯autom¨°bils. La seva nova gerent de Mobilitat, Rosa Alarc¨®n, confirma que aquest ¨¦s el pla.

Pregunta. Quina ¨¦s la seva prioritat?

Resposta. El vianant ¨¦s l'eix sobre el qual ha de girar la ciutat. Caminem, aix¨° ¨¦s el que ¨¦s realment sostenible. Volem que l'espai p¨²blic torni a ser un espai de trobada i socialitzaci¨®. La mobilitat, juntament amb l'urbanisme, ¨¦s l'instrument b¨¤sic per repensar la ciutat del futur, per la gran transformaci¨®.

P. Basant-se en qu¨¨?

R. Cinc principis fonamentals: mobilitat segura, saludable, sostenible, equitativa i intel¡¤ligent. Volem una mobilitat m¨¦s activa, intermodal, en qu¨¨ caminar sigui la prioritat, el transport sigui el¨¨ctric i hi hagi cada vegada menys vehicles contaminants, on tothom pugui accedir a un transport p¨²blic al m¨¦s eficient possible.

P. Quines mesures concretes remen en aquesta direcci¨®?

R. En transport p¨²blic el m¨¦s urgent ¨¦s que el Govern espanyol reprengui la inversi¨® en rodalies que no s'ha fet en 20 anys. Necessitem un sistema com el de Madrid, un metro per a tota l'¨¤rea metropolitana. Tamb¨¦ est¨¤ pendent que la Generalitat doni llum verda a l'ampliaci¨® de la l¨ªnia 9 del metro per connectar el centre amb els barris de muntanya i amb la Zona Franca, que ¨¦s on es concentra el sistema productiu de Barcelona.

P. Qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s innovador?

R. Hem provat un autob¨²s sota demanda al barri de Torre Bar¨®. Les persones poden demanar-lo a la seva parada m¨¦s propera a trav¨¦s del m¨°bil i el bus configura el recorregut en funci¨® de la demanda en cada moment. En nom¨¦s sis mesos ja s'ha donat d'alta al sistema una quarta part de la poblaci¨® del barri i hi ha hagut 16.500 serveis. Ha funcionat tan b¨¦ que ho estendrem a altres barris de muntanya.

P.?I pel que fa a la micromobilitat?

R. Hem estat la primera ciutat a Espanya on s'ha implementat un sistema de bicis compartides i de les primeres a imposar zones de pacificaci¨® del tr¨¤nsit amb un l¨ªmit de velocitat de 30 km/h que permeten millorar la conviv¨¨ncia entre vehicles.

P. Qu¨¨ passa amb els patinets?

R. Vivim en una ciutat petita per¨° molt densa, amb un espai p¨²blic limitat. La prioritat ¨¦s el vianant, i ha de poder caminar de manera tranquil¡¤la i segura. Cal preservar la vorera per l¡¯est i baixar a la cal?ada la resta. Hi ha 25 empreses de patinets intentant entrar a Barcelona de forma descontrolada i els hem demanat que no ho facin perqu¨¨ volem ordenar-ho abans. Es regular¨¤ i es limitar¨¤ la quantitat d'operadors, amb un nombre m¨¤xim de llic¨¨ncies.

P. Madrid presumeix de ser la ciutat amb m¨¦s apps de mobilitat.

R.?No totes les opcions individuals s¨®n bones per a la comunitat. Tenim l'obligaci¨® de vetllar pel col¡¤lectiu. ?s molt important que hi hagi iniciatives empresarials per¨° no si perjudiquen el conjunt.