La universitat, punta de llan?a de les protestes del proc¨¦s

Els universitaris catalans encap?alen la contestaci¨® social per la sent¨¨ncia del proc¨¦s. La pressi¨® de grups estudiantils ¨Camb vagues continuades i tancaments a les facultats impedint l'acc¨¦s a les aules¨C ha aconseguit posicionar els claustres a favor del proc¨¦s i flexibilitzar l'avaluaci¨® per compaginar les classes amb les protestes. Tot i que amb menys seguiment que els primers dies, les universitats catalanes encaren una nova setmana d'aturades indefinides i el focus centrat en l'acampada de la pla?a Universitat de Barcelona, on 200 tendes de campanya mantenen tallada la Gran Via per sis¨¨ dia consecutiu.

M¨¢s informaci¨®n

Els joves acampats sumen unes 200 tendes i s¡¯anomenen Generaci¨® 14-O

Els joves i les viol¨¨ncies apreses

La Universitat de Lleida va ser la primera a mobilitzar-se despr¨¦s de la sent¨¨ncia del 14 d'octubre. Aquesta setmana mig centenar d'alumnes es van tancar al rectorat i durant cinc dies lectius en van bloquejar l'activitat i van paralitzar les aules de Filologia, que s¨®n al mateix edifici. Van ser els primers a suspendre les classes per decret. El seu claustre va ser tamb¨¦ el primer que va aprovar un manifest cr¨ªtic contra la sent¨¨ncia i va exigir la llibertat dels presos. Tamb¨¦ es va validar declarar persona?non grata?Felip VI, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i el jutge Manuel Marchena.

Per¨° aquesta pugna dels primers dies, que ara mantenen els estudiants a Barcelona, ha perdut for?a a Lleida. Dijous al migdia s'esperava una nova concentraci¨® davant del rectorat. S'hi van aplegar poc m¨¦s de 40 persones. Alguns van fer broma dient que no serien prou gent per al?ar la pancarta que anunciava: ¡°Quan la tirania ¨¦s llei, la revoluci¨® ¨¦s ordre¡±. La Teresa, estudiant de Periodisme de 20 anys, era una de les assistents. La jove defensava ¡°l'ocupaci¨® del rectorat¡±. ¡°La finalitat era trencar amb la normalitat de manera immediata i pac¨ªfica¡±, defensava. ¡°Sent la universitat un espai per crear pensament cr¨ªtic, creiem que en una situaci¨® tan excepcional ens hem de posicionar¡±, sentenciava.

Amb la flexibilitzaci¨® de les avaluacions i el posicionament dels claustres, contra la sent¨¨ncia i a favor dels presos, les universitats catalanes ja han pres partit. Encara que tamb¨¦ han sortit veus dissidents, com la dels 800 docents de tot Espanya que han signat una carta en contra del manifest dels claustres. Els rectors defensen la neutralitat de les institucions i apunten al fet que tenen les mans lligades davant de determinades situacions, com els tancaments o les propostes dels claustres.

La pressi¨® d'alguns grups estudiantils ha fet efecte i la universitat s'ha convertit en la punta de llan?a de les protestes del proc¨¦s. No obstant aix¨°, el seguiment no ¨¦s tan massiu com el soroll que tenen les seves accions. Dimecres passat, els alumnes estaven convocats a la vaga, per¨° a Lleida, el seguiment, com la setmana anterior, no va ser rellevant. ¡°La normalitat ha estat aclaparant. Els alumnes que han secundat la vaga estan entre el 5% i el 10%¡±, explica el vicerector de pol¨ªtica institucional de la Universitat de Lleida, Francisco Garc¨ªa.

Els universitaris encaren una altra setmana d¡¯aturades amb suport desigual

Un dia abans, a la Pompeu Fabra de Barcelona, grups d'estudiants van bloquejar l'acc¨¦s als tres campus per reclamar l'avaluaci¨® ¨²nica, un model votat i rebutjat dies abans pel claustre de la universitat. Es van produir enfrontaments verbals entre els tancats i els que volien anar a classe. Al final, el rectorat va claudicar i va flexibilitzar l'avaluaci¨®. No obstant aix¨°, el dimecres, jornada de vaga, el suport a les aturades no va arribar al 20% en la majoria dels casos.

El f¨°rum de la intranet de la Universitat de Lleida il¡¤lustra com les posicions davant del proc¨¦s han tensat la conviv¨¨ncia. Dedicat a temes acad¨¨mics, ara tamb¨¦ ¨¦s un espai de diverg¨¨ncies pol¨ªtiques. ¡°Els del club del mig, com jo i com els que volen venir a estudiar, estem molt mal vistos, perqu¨¨ des dels dos costats ens exigeixen que ens posicionem¡±, explica un treballador que demana anonimat. Oriol Casanovas, representant d'estudiants a la Facultat de Dret, est¨¤ ¡°indignat¡±. ¡°M¨¦s enll¨¤ de la meva ideologia pol¨ªtica, defenso la neutralitat d'una instituci¨® p¨²blica. Imagina que en una universitat es peng¨¦s el logo de Ciutadans, o que es fes un manifest dient ¡°Visca la sent¨¨ncia¡¯¡¯. ¡°?s impensable¡±, il¡¤lustra el jove.

La pugna estudiantil es mant¨¦ ara a l'acampada de la Gran Via. Els manifestants van participar diumenge en una cassolada davant l'hotel on s'allotja el rei Felip VI.