Elionor i la unitat de la llengua

Ho hem d¡¯admetre: la qualitat del catal¨¤ exhibit per Elionor en el lliurament dels premis Princesa de Girona ¨¦s sorprenent, per positiva, amb un desplegament de vocals neutres i esses sonores que fa caure de cul. Jo en ma vida he dit ¡°Girona¡± aix¨ª, i ens haur¨ªem de felicitar que les successives generacions de Borbons ¡ªja en van tres¡ª facin l¡¯esfor? de parlar la llengua d¡¯aqu¨ª quan venen aqu¨ª. Sempre quedar¨¤ el dubte de saber si el discurs estava gaire preparat, tenint en compte que, pocs instants abans, la mateixa Elionor havia deixat anar unes paraules en angl¨¨s i ¨¤rab, lleng¨¹es en les quals semblava exhibir una desimboltura similar. Com tamb¨¦ quedar¨¤ el dubte de saber si el p¨²blic ¡ªque va interrompre la princesa dempeus amb una ovaci¨® nord-coreana, tot l¡¯auditori enfervorit, el pare a la seva esquerra demanant al respectable que atur¨¦s els aplaudiments imparables¡ª donava mostres d¡¯afecte envers el catal¨¤ o b¨¦ de genuflexi¨®.

La qualitat del catal¨¤ exhibit per Elionor, amb un desplegament de vocals neutres i esses sonores, fa caure de cul

Era aquest el primer discurs de la princesa en catal¨¤, i d¡¯entrada ja ens venen tres preguntes. La primera ¨¦s si en far¨¤ gaires m¨¦s o si els limitar¨¤ a un cop l¡¯any, quan vingui a lliurar els seus premis. La segona ¨¦s si, com a reina, en el futur l¡¯inclour¨¤ gaire en els discursos solemnes, o si far¨¤ com el seu pare, que nom¨¦s diu ¡°Bones festes¡± per Nadal. I la tercera, i m¨¦s important de totes, si parlar¨¤ catal¨¤ quan visiti altres territoris de parla catalana, singularment el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les illes Balears. Hi haur¨¤ la mateixa voluntat de despertar simpaties arreu del domini ling¨¹¨ªstic? Li caldr¨¤, despertar aquestes simpaties? I d¡¯altra banda, s¨®n conscients, a la Casa Real, que all¨¤ s¡¯hi parla catal¨¤?

L¡¯¨²ltima pregunta ¨¦s pertinent perqu¨¨, tristament, no sembla que ni tan sols els catalans siguem conscients d¡¯aix¨°. Aquesta darrera setmana s¡¯ha fet p¨²blica una enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua que revelava uns resultats desconcertants: tant que lluitem per defensar-nos contra els atacs a la unitat de la llengua (l¡¯¨²ltima, l¡¯obligaci¨® de fer servir el castell¨¤ entre comunitats aut¨°nomes catalanonoparlants), i resulta que el 51% dels catalans creuen que catal¨¤, mallorqu¨ª i valenci¨¤ no s¨®n la mateixa llengua. Tal qual. Ja no es tracta que als territoris respectius hi hagi sectors secessionistes que postulin la divisi¨® i trobin l¡¯eco o el silenci de la intel¡¤lectualitat hispana; ¨¦s, simplement, que la majoria de catalans ja creu que a Val¨¨ncia i Mallorca es parlen coses diferents.

L¡¯enquesta, elaborada per Gesop, es va fer sobre 1.600 enquestats, amb resultats diversos segons el sexe, l¡¯edat i la formaci¨®. Aix¨ª, els percentatges m¨¦s alts, superant el 60% d¡¯ignor¨¤ncia sobre la unitat de la llengua, es donen en els par¨¤metres seg¨¹ents: els m¨¦s joves, de 16 a 29 anys (60,9%), les persones amb nivell d¡¯estudis m¨¦s baixos (61,5%), els parlants de castell¨¤ com a llengua materna (60,9%) i els estrangers (67,4%). Per b¨¦ que aquests s¨®n els ¨ªndexs m¨¦s elevats, tampoc podem estar satisfets dels resultats a l¡¯espectre contrari, perqu¨¨ un 40,7% de persones amb nivell d¡¯estudis elevats i un 37,2% de catalanoparlants (que pensen que no som la mateixa llengua) s¨®n uns percentatges calamitosos.

Parlar¨¤ catal¨¤ quan visiti altres territoris de parla catalana, singularment el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les illes Balears?

El problema que t¨¦ avui la unitat de la llengua ¨¦s que no ¨¦s percebuda enlloc, ni es fa present de cap manera, ni arriba al parlant m¨¦s enll¨¤ de les lli?ons te¨°riques dels llibres de text sobre el domini ling¨¹¨ªstic catal¨¤. No hi ha cap pol¨ªtica activa de conjunci¨® entre les tres grans administracions catalanoparlants que arribi a l¡¯usuari a trav¨¦s d¡¯alguna plataforma p¨²blica, digue¡¯n mitjans de comunicaci¨®, digue¡¯n legislaci¨® compartida, digue¡¯n qualsevol mena d¡¯acci¨® unit¨¤ria que superi la territorialitat amb qu¨¨ s¡¯encotilla la llengua a trav¨¦s de la Constituci¨®. La Declaraci¨® de Palma, de 2017, va ser un bon punt de partida per posar en solfa una certa converg¨¨ncia en pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques, per¨° continuen faltant espais compartits en qu¨¨ la llengua s¡¯expressi amb tota la varietat i sigui percebuda, alhora, com la mateixa entitat.

No imagino Elionor adaptant la seva fon¨¨tica al castell¨¤ de les Can¨¤ries o a l¡¯andal¨²s en les seves visites a Tenerife i Sevilla, per¨° s¨ª que me la imagino suprimint vocals neutres a Val¨¨ncia o fent-ne de t¨°niques a Mallorca. Aix¨°, si ¨¦s que mai hi parla catal¨¤.