Les dents d¡¯or de Rosal¨ªa s¨®n ¡°robades¡±: com el pop va convertir un s¨ªmbol d¡¯esclavitud en un complement radical

Encara que freq¨¹entment associem la idea de posar-se pedres precioses i metalls nobles a les dents amb la cultura hip-hop, el cert ¨¦s que aquest costum ornamental es remunta al temps dels maies, que solien posar-se jade a les peces dentals per fer veure que eren milionaris. Aquesta tradici¨® era la que va recollir l'artista mexicana Frida Kahlo quan va decidir posar-se una dentadura met¨¤l¡¤lica, que molt pocs li van veure perqu¨¨ poques vegades somreia.

Aquest ¨¦s el principi del seu ¨²s ¡°cosm¨¨tic¡±. L'¨²s ¡°m¨¨dic¡± s'origina a comen?aments del segle XIX. Als Estats Units, durant l'¨¨poca de les lleis Jim Crow de segregaci¨® racial, molts afroamericans que aconseguien escapar de l'esclavitud se'ls posaven per tapar-se les dents podrides a tall de celebraci¨®. Aix¨ª ¨¦s com aquest ritual es va convertir en un s¨ªmbol de negritud i llibertat potent¨ªssim. El m¨¤xim ambaixador d'aquest s¨ªmbol era el m¨ªtic boxejador Jack John que gaireb¨¦ un segle despr¨¦s va homenatjar Mike Tyson, que tamb¨¦ llueix una boca daurad¨ªssima.

Encara que ja al segle XXI les dents d'or eren un s¨ªmbol de prosperitat entre la comunitat negra, van ser els rapers novaiorquesos dels anys vuitanta els que van decidir recollir la seva c¨¤rrega simb¨°lica per afegir-hi a m¨¦s el punt d'ostentaci¨® que els va fer tan populars entre l'escena hip-hop: aquelles colles necessitaven un distintiu que immediatament fes saber als seus rivals on hi havia poder. Les dents eren una manera de portar un joier. Les dents d'or i les fundes daurades tamb¨¦ tenen un fort poder simb¨°lic en altres cultures. Per exemple, a Sud-¨¤frica estan de moda des dels anys seixanta, quan es van convertir en tend¨¨ncia entre les comunitats de color. All¨¤ les dents d'or no s¨®n considerades un s¨ªmbol de riquesa sin¨® simplement una moda. En la comunitat gitana s¨®n un complement habitual: ho sap b¨¦ la dissenyadora Vivienne Westwood que el 2008 va tenir l'acudit de contractar gitanos dels poblats de Mil¨¤ per a una de les seves desfilades i va desencadenar una aut¨¨ntica tempesta als mitjans.

exposat permanentment sobre l'instrument m¨¦s visible que posse?en: la boca amb qu¨¨ rimaven.

Als anys dos mil, gr¨¤cies a l'auge del Southern hip-hop i l'acceptaci¨® global de l'hegemonia dins de la ind¨²stria musical dels grans l¨ªders d'aquest g¨¨nere, les fundes d'or, tamb¨¦ conegudes com a ¡®grills¡¯, van fer el salt a l'escena pop. Si els negres del primer hip-hop volien retre homenatge als esclaus que van aconseguir escapar de les plantacions, les estrelles del pop es volien assemblar als negres del hip-hop, sempre els m¨¦s cool i perillosos de la classe. La primera a atrevir-se a posar-se-les va ser Madonna, que mai ha tingut por de l'apropiaci¨® cultural. Despr¨¦s en van anar venint d'altres: Rihanna, Beyonc¨¦, Katy Perry, Miley Cyrus. Totes es volien arrogar el valor simb¨°lic d'unes fundes que s¨®n molt m¨¦s que unes fundes.

Ara ha estat el torn de Rosal¨ªa, qui ahir es va presentar a la catifa vermella de Los 40 Music Awards amb un vestit embolcall ple de lla?ades roses de Palomo Spain i aquest somriure ple de brillantor daurada que hav¨ªem descobert el dia abans en el seu ¨²ltim v¨ªdeoclip. Frida Kahlo mai no somreia. No ¨¦s el cas de la cantant espanyola.