Mariners sense marina

A peu de mar, hi ha un edifici buit a Cabrera de Mar. T¨¦ m¨¦s de 50 anys d¡¯hist¨°ria i ¨¤nima marinera. Una tanca mal fixada n¡¯impedeix l¡¯acc¨¦s. El centre va ser al seu dia un punt de trobada de navegants i amants del mar, per¨° des de fa mesos ning¨² no passa per la porta que condueix al passat. ¡°Club N¨¤utic Cabrera de Mar¡±, resa el cartell de l¡¯entrada. El club va renunciar a comen?aments d¡¯any al local perqu¨¨ no complia amb un reglament vinculat a la Llei de Costes, i l¡¯edifici es mant¨¦ tancat i barrat en espera que l¡¯Estat l¡¯enderroqui. Ara ¨¦s un edifici fantasma.

La situaci¨® del club del Maresme ¨¦s la punta d¡¯un iceberg que amena?a de carregar-se molts dels 63 clubs de vela de platja de Catalunya. Els clubs de Canet i Pineda tamb¨¦ s¡¯han vist abocats al tancament. La norma, del 2014, impedeix d¡¯ocupar m¨¦s de 300 metres quadrats de superf¨ªcie de platja. I moltes d¡¯aquestes instal¡¤lacions, constru?des fa anys, els superen. ¡°Si es volen tenir uns vestuaris decents i un espai de reuni¨® ¨¦s molt dif¨ªcil no sobrepassar el l¨ªmit. 300 metres com a m¨¤xim no ¨¦s sostenible¡±, es queixa Xavier Torres, president de la Federaci¨® Catalana de Vela. Ara, la demarcaci¨® de costes de Barcelona s¡¯ha posat severa i vol solucions. O el club adapta el seu local social o se¡¯n va a terra. El problema ¨¦s l¡¯esc¨¤s pressupost dels clubs. A les costes de Girona i Tarragona el perill no sembla tan imminent.

Torres lamenta la falta d¡¯alternatives que l¡¯Estat ha ofert: ¡°El club de Cabrera va presentar 12 projectes per adaptar-se a la norma¡±, explica; ¡°i moltes vegades no n¡¯ha obtingut resposta. Seria coherent mantenir-lo tal com est¨¤, i que els nous clubs s¡¯adaptin a la norma. Hi ha una c¨¤rrega La falta d¡¯activitat del club de Cabrera va posar la policia local en alerta davant del risc que es colessin grups d¡¯okupes o sense sostre per¨° els agents nom¨¦s han intervingut un m¨¤xim de cinc vegades. ¡°Pens¨¤vem que ens portaria m¨¦s problemes¡±, admet un policia. L¡¯Ajuntament analitza la situaci¨® amb certa frustraci¨®. ¡°Tenir l¡¯edifici aturat ¨¦s un inconvenient¡±, adverteix Ramon Vil¨¤, arquitecte municipal. ¡°Era un espai d¡¯activitat l¨²dica, social i formativa; i ara la situaci¨® ha variat. Fins i tot limita la platja, que ja compta amb la seva pr¨°pia regressi¨® de la sorra.¡± L¡¯Estat espera l¡¯aprovaci¨® dels Pressupostos per afrontar el cost de la demolici¨®.

La Llei de Costes tamb¨¦ ha afectat de ple els llocs de treball vinculats als clubs. ¡°Vaig haver d¡¯acomiadar quatre persones¡±, explica Joaquim Borr¨¤s, expresident del Club N¨¤utic de Cabrera. A alguns treballadors els han recol¡¤locat en altres centres per¨° no tots han tingut aquesta sort. ¡°Els mariners van trobar un altre club¡±.

Les perspectives dels clubs no semblen encoratjadores perqu¨¨ els socis veuen les orelles al llop. ¡°Davant de les perspectives legals, molts el deixen i busquen altres alternatives¡±, relata Borr¨¤s. ¡°La llei ¨¦s la llei, i no te n¡¯escapes¡±. El president va pactar una sortida amb el club de Premi¨¤, que va oferir als socis afectats un preu d¡¯afiliaci¨® m¨¦s ajustat. ¡°Aix¨ª guanyem tots: els socis tenen un altre espai; i Premi¨¤ guanya activitat esportiva¡±, afegeix Borr¨¤s. Abans de mudar-se, el club va subhastar tot el susceptible de ser venut per minimitzar les despeses. ¡°Aix¨ª les quotes surten m¨¦s barates¡±.