El programa Escola Nova 21 arriba al final demanant m¨¦s implicaci¨® de la Generalitat

El programa Escola Nova 21 va n¨¦ixer el gener del 2016 ja amb data de caducitat: tres anys. En aquest temps es proposaven ser un motor de canvi i provocar una onada de renovaci¨® pedag¨°gica que ja no fos possible aturar. A punt de complir-se aquests tres anys, els promotors de la iniciativa fan una valoraci¨® positiva de l'experi¨¨ncia, per¨° admeten que es queden amb la incertesa de qu¨¨ passar¨¤ amb la feina feta durant aquest temps. ¡°Hem ajudat i acompanyat les escoles que volien fer el canvi, per¨° aix¨° no pot quedar aix¨ª, alg¨² ha de continuar amb la formaci¨® dels professors i la resta de tasques. Tenim por que ning¨² ens agafi el relleu¡±, assegura el seu responsable, Eduard Vallory. El conseller d'Educaci¨®, Josep Bargall¨®, li va respondre dimecres, durant l'acte de clausura del programa, assegurant que recollia el guant del projecte, tot i que va admetre que el proc¨¦s de transformaci¨® ¡°¨¦s dif¨ªcil¡± per l'exist¨¨ncia de 5.000 centres.

Escola Nova 21 abaixa la persiana despr¨¦s de remoure els fonaments de l'actual sistema educatiu per encaminar-se cap a un model basat en quatre pilars: qu¨¨ han d'aprendre els alumnes, com ho aprenen (m¨¦s creativitat, experimentaci¨® i emocions i menys memoritzar coneixements), que l'avaluaci¨® no sigui sancionadora i que l'organitzaci¨® de l'escola es trenqui per deixar d'estar compartimentada i permeti la relaci¨® entre el professorat.

Per¨° el programa ¨Cimpulsat i finan?at per la Unesco Catalunya, la fundaci¨® Jaume Bofill, la Diputaci¨® de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la fundaci¨® La Caixa¨C no ¨¦s l'iniciador d'aquests canvis educatius. Abans de la seva exist¨¨ncia moltes escoles ja van decidir experimentar i desenvolupar m¨¨todes m¨¦s innovadors allunyats de les classes magistrals en qu¨¨ el professor ¨¦s el centre. ¡°Es parlava molt de la innovaci¨®, per¨° no acabava d'engegar-se. El nostre objectiu era posar mesures per fer-la efectiva¡±, apunta Vallory. Escola Nova 21 ha agrupat aquestes escoles pioneres en el que ha anomenat centres impulsors, uns 25 a tot Catalunya, que s¨®n els que han servit de model per estendre la renovaci¨® a la resta d'escoles que s'hi han interessat: 525. Per¨° el programa no ha aconseguit donar una cobertura completa a tots els centres ¨CVallory admet que la xifra ha superat les previsions¨C i nom¨¦s han fet un acompanyament proper a 30 centres, mentre que a la resta s'han centrat en l'orientaci¨® i l'assessorament.

L'institut escola ?ngela Bransuela de Matar¨® forma part d'aquesta trentena de centres que Escola Nova 21 anomena ¡°mostra representativa¡±, que durant els tres ¨²ltims anys han dut a terme canvis en la seva metodologia. ?ngels L¨®pez, secret¨¤ria de l'equip directiu i directora quan fa tres anys es va iniciar el programa, explica que l'escola ja havia comen?at a aplicar algunes millores per iniciativa pr¨°pia, per¨° que el fet de pert¨¤nyer a la xarxa d'Escola Nova 21 ¡°ha estat un impuls¡± per desenvolupar els canvis. Especialment valora la possibilitat d'intercanviar experi¨¨ncies amb professors d'altres centres per adaptar aquelles idees que creuen que poden funcionar. ¡°Els centres acostumem a quedar a?llats i aquest tipus d'intercanvis ¨¦s enriquidor i t'ajuda a crear comunitat¡±, admet L¨®pez.

En aquest temps, ?ngela Bransuela ha aprofitat els amplis espais de les seves instal¡¤lacions per posar taules i sof¨¤s als passadissos i crear nous espais de treball. Tamb¨¦ han fomentat el treball cooperatiu i ha millorat la qualitat dels treballs per projectes, explica L¨®pez. A m¨¦s, han trencat el tradicional horari de classes de 45 minuts per doblar la seva durada. ¡°Aix¨° et permet donar un bon inici a l'activitat i tancar-la amb una reflexi¨® de l'alumnat¡±, afegeix la docent. Un m¨¨tode que repeteixen en l'esquema setmanal. ¡°Iniciem la setmana amb una reflexi¨® de l'alumnat, plantejant els objectius de la setmana, i el divendres valorem les coses que han apr¨¨s. Aix¨° et permet tamb¨¦ resoldre altres aspectes, com els problemes de conviv¨¨ncia, que en algun moment han estat habituals¡±, admet l'exdirectora d'aquest centre d'alta complexitat. Precisament parar-se a pensar ¨¦s el que L¨®pez m¨¦s valora dels canvis que s'estan produint al seu centre. ¡°El m¨¦s valu¨®s ha estat que el professorat hagi apr¨¨s a reflexionar, que abans de fer una cosa es pari i es pregunti per qu¨¨ ho fa i de qu¨¨ serveix¡±, assenyala L¨®pez.

L'institut escola Pi del Burgar de Reus es troba entre els 494 centres que Escola Nova 21 ha assessorat, per¨° no ha fet el seguiment d'aquesta transformaci¨®. Despr¨¦s de participar en les jornades de formaci¨® i d'intercanvi d'experi¨¨ncies amb altres escoles, van emprendre un proc¨¦s en qu¨¨ professors, alumnes i pares van participar en el disseny de com volien que fos l'escola en un futur proper. ¡°Aix¨° ens ha donat informaci¨® vital per veure que calia canviar certes pr¨¤ctiques educatives massa tradicionals¡±, admet el cap d'estudis, Oriol Folgado. A partir d'aqu¨ª, van fulminar la divisi¨® per edats i van barrejar nivells. ¡°Els alumnes de diferents edats poden aprendre molt els uns dels altres. En infantil els alumnes tenen lliure circulaci¨® i poden decidir en quin ambient treballen i amb qui. I a prim¨¤ria ¡°la professora ja no ¨¦s la que ensenya, sin¨® la que acompanya¡±, explica Folgado. Tot i que encara ¨¦s aviat per apreciar els resultats acad¨¨mics, asseguren que s¨ª que han notat transformacions. ¡°S¨®n canvis m¨¦s emocionals, els alumnes estan m¨¦s feli?os i contents a l'aula. I tamb¨¦ permet arribar millor als alumnes amb m¨¦s dificultats d'aprenentatge, i aix¨° millora la conviv¨¨ncia¡±, resumeix Folgado.

Com a colof¨® al seu treball, Escola Nova 21 ha fet una avaluaci¨® per mesurar el grau d'implantaci¨® dels canvis proposats, com flexibilitzar horaris, implantar el treball per projectes, modificar espais o canviar l'organitzaci¨® dels centres. Els responsables del programa es mostren satisfets dels resultats perqu¨¨ asseguren que no hi ha difer¨¨ncies apreciables entre tipus de centres (p¨²blics i concertats, barris benestants i barris populars). ¡°Tot el sistema es pot canviar¡±, sentencia Vallory. Per¨° tamb¨¦ hi ha obstacles en el cam¨ª. L'auditoria n'ha detectat alguns, com la falta de formaci¨® del professorat, pressupostos insuficients i el relleu constant de professors, cosa que dona poca estabilitat als centres i els seus projectes.

Vallory considera que, en aquests moments, la renovaci¨® pedag¨°gica ¡°ja no ¨¦s una moda, sin¨® una necessitat. La percepci¨® social ha canviat i ara hi ha demanda de les fam¨ªlies¡±, per¨° reclama un acord pol¨ªtic global. ¡°Els governs canvien i aix¨° no dep¨¨n d'un sol conseller¡±, afegeix.