Poderosa, carnal, moderna

Va dir Barcelona i el Sant Jordi va bramar, 15.000 veus van vibrar a l'un¨ªson posant fi a l'espera que en alguns casos superava les set hores. Per¨° ja res no importava, era all¨¤ i Pienso en tu mir¨¢ obria el concert de Rosal¨ªa. Incre?ble, una multitud corejant unes buler¨ªas per sole¨¢, i ella, emocionada, plorava tapant-se la cara amb aquestes mans allargades per unes ungles sense fi. De vermell, cenyida en un bodi?que li deixava a la vista les cames, amb mitges, entre les quals penjava un llarg cintur¨® negre que li abra?ava els malucs. El vermell, el color de la confian?a per a una dona de tron¨ªo que nom¨¦s amb la seva pres¨¨ncia, ja en els primers moments d'espectacle, omplia l'escenari. A pal¨¦ ressonava en segon lloc i els baixos retronants recordaven que s¨ª, que Rosal¨ªa ¨¦s un avui que t¨¦ gust de tradici¨®, estirp i veritat.

M¨¢s informaci¨®n

Rosal¨ªa, el mapa dels or¨ªgens

Els Grammy Llatins es rendeixen al fenomen Rosal¨ªa

En un escenari di¨¤fan, com desprove?t d'objectes que impedissin veure-la, centrada, envoltada per sis ballarines, dos palmeros, de vermell, dues coristes, de negre, i un sol m¨²sic, El Guincho, avui no cal m¨¦s per desplegar un so ple. Despr¨¦s de fer una demostraci¨® de veu amb De madrug¨¢, la reina va sol¡¤licitar que els m¨°bils es deixessin veure, i una gebrada de llum blanca va cobrir les graderies com si de cop i volta una gelada hagu¨¦s caigut del cel. Una guitarra samplejada per buler¨ªas?¨Cs¨ª, buler¨ªas samplejades¨C va iniciar Que no salga la luna, una de les can?ons del segon disc, columna vertebral d'un concert en el qual no tots els temes han vist la llum, com ¨¦s el cas de?De madrug¨¢, perqu¨¨ avui les can?ons manen pel seu dret, cosa que sembla moderna per¨° que en realitat es remunta als inicis del pop i del rock, quan els LP nom¨¦s recopilaven senzills editats pr¨¨viament. Can?ons com Maldici¨®n, quej¨ªo flamenc amb tot l'escenari rosa i la cabellera de la cantaora?moguda per l'aire, com una sirena plena de lluentons que resplendien des de les orelles, els dits i la dentadura.

Per¨° aquesta reina, sirena, faraona i diva ¨¦s de carn i ossos. I del carrer, del barri. Va dir que el flamenc ¡°m'agrada m¨¦s que la pizza¡± i per aix¨° va voler recuperar Catalina, una pe?a popular, uns tangos que s'endinsen en la mem¨°ria del segle passat, que va gravar en el seu primer disc amb Refree i que va cantar a cappella en una interpretaci¨® colpidora que va fer emmudir la multitud. Si fa no fa com va passar despr¨¦s amb Aunque es de noche, on la seva veu va tornar a imperar, flamenca, clara, poderosa. De fet, diuen que quan Pepe Habichuela la va sentir cantar va dir que cantava com una vella. Una vella amb una veu jove capa? de portar la tradici¨® al m¨®n digital sense que perdi profunditat i sentit, barrejant-la amb altres sons sense oblidar ni tan sols Las Grecas, de qui va fer la seva particular versi¨® del Te estoy amando locamente.

I aquest anar i venir d'una banda a l'altra, mentre ella mateixa fa la seva, aquest viure en flamenc, sense oblidar l'electr¨°nica o el reggaeton fan de Rosal¨ªa el que ¨¦s, un reflex dels nostres temps, una mostra de permeabilitat sense prejudicis pr¨°pia de les xarxes socials i d'un nou m¨®n en qu¨¨ ella imposa el respecte per les tradicions, siguin d'aqu¨ª o d'all¨¤, totes al cap i a la fi nostres, amb un batec llat¨ª. I pensar que n'hi va haver que van criticar el seu catal¨¤ de carrer quan est¨¤ portant la rumba catalana al m¨®n amb un Milion¨¤ria que va escampar alegria pel Sant Jordi com si ella mateixa fos una cornuc¨°pia.

Els seus ¨¨xits m¨¦s ballables van presidir la part final d'un concert en qu¨¨ no es va canviar de roba, nom¨¦s es va posar unes ulleres negres a Brillo. No li va caldre res m¨¦s. Van sonar Con altura, Aute cuture i va tancar amb Malamente, que va voler que cant¨¦s el Sant Jordi en ple, encara que de totes les maneres ho hauria fet per dret, perqu¨¨ s¨ª, perqu¨¨ ja ¨¦s una can?¨® amb un impacte que no s'oblidar¨¤. El mateix impacte que ha tingut la mateixa Rosal¨ªa, una artista que t¨¦ veu, un carisma oce¨¤nic i dominador, can?ons que li neixen com un simple desig, i intenci¨® per portar-les on vol. ?s la nova ¨¤nima d'un pa¨ªs que es nega a ser ranci, antic i apergaminat. Rosal¨ªa, amb altura en un concert que no s'oblidar¨¤.