Lli?ons de periodisme inconforme, per V¨¢zquez Montalb¨¢n

No ¨¦s cert que Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n?(Barcelona, 1939-Bangkok, 2003) tingu¨¦s tres m¨¤quines d'escriure preparades sempre, amb un full en blanc carregat a cadascuna, per al que fos que li vingu¨¦s de gust, o necessit¨¦s, escriure: poesia, novel¡¤la, article. Nom¨¦s en tenia una. ¡°Per¨° les lletres acabaven tan destrossades que la canviava sovint¡±, diu Daniel V¨¢zquez Sall¨¦s, el seu fill, que el recorda sempre escrivint, i que admet que el que portava pitjor era la marca. ¡°La marca Montalb¨¢n era esgotadora. Sentia, en tot moment, que no podia decebre. Les expectatives eren alt¨ªssimes. Sentia que no tenia descans¡±. Es refereix al seu periodisme, batejat com a ¡°periodisme de perman¨¨ncia¡± per Francesc Salgado, ant¨°leg de La mirada inconformista (Literatura Random House), l'¨²ltim, pertinent i destil¡¤lat recopilatori del millor i m¨¦s ¡°enganxat a l'actualitat¡± de la collita de Montalb¨¢n com a articulista.

¡°Carvalho va ser una necessitat¡±, continua V¨¢zquez Sall¨¦s, que esmenta episodis d'algun dels t¨ªtols protagonitzats pel c¨¨lebre detectiu canalla en els quals ¡°es venja¡± fins i tot de ¡°cr¨ªtics¡± de la seva obra. ¡°El periodisme li exigia massa, se'l prenia molt seriosament, i la literatura era una v¨¤lvula de fuga¡±, insisteix. Tamb¨¦ diu, assegut en una de les taules del Casa Leopoldo, el restaurant del Raval barcelon¨ª del qual el seu pare va ser assidu, que sempre es va considerar un poeta. El poeta amb el millor olfacte per detectar all¨° que la societat necessitava que se li expliqu¨¦s detingudament. ¡°Em pregunten sovint qu¨¨ hauria pensat el meu pare de l'Espanya d'avui, o del que est¨¤ passant a Catalunya, i jo els dic que no tinc manera de saber-ho¡±, diu V¨¢zquez Sall¨¦s. La mirada inconformista ¨¦s, en part, un intent de respondre a aquesta pregunta.

M¨¢s informaci¨®n

Manolo V¨¢zquez, la imparable factoria

A la taula amb V¨¢zquez Montalb¨¢n

Els articles, organitzats com si formessin part de l'edici¨® d'un diari que nom¨¦s inclogu¨¦s textos signats per ell mateix, semblen haver estat seleccionats mirant de re¨¹ll l'edici¨® de qualsevol diari d'avui. ¡°En l'actualitat no hi ha ning¨² que escrigui articles que poguessin encaixar en qualsevol secci¨® del diari, des d'Internacional a Esports, Societat i fins i tot Obituaris¡±, apunta Salgado. Per al tamb¨¦ periodista, professor i expert en l'obra de Montalb¨¢n, la seva figura d'opinador universal, de pensador ¡°respectat¡± per tots els sectors de la societat, ¨¦s una figura ¡°en extinci¨®¡±, o gaireb¨¦ extingida del tot. ¡°L'¨²s de les xarxes socials i la informaci¨® avui dia impedeix que una figura d'un car¨¤cter tan marcat com la del Manolo pugui imposar-se en tots els ¨¤mbits: avui nom¨¦s llegim all¨° que reconfirma la nostra opini¨®, per poc formada que sigui¡±, diu.

Per aquest motiu considera clau l'edici¨® d'aquest volum, un desig, com va explicar l'editor Miguel Aguilar, del desaparegut Claudio L¨®pez Lamadrid, que considerava ¡°necess¨¤ria¡± la publicaci¨® d'un volum ¡°manejable¡± per apropar el seu periodisme ¡°visionari¡± als m¨¦s joves i, en general, als ¡°no vazquezmontalbanians¡±, a tothom que vulgui entendre el m¨®n d'avui a partir de la seva ¡°l¨²cida mirada¡± als ¡°grans vectors de la societat¡± en marxa a Espanya des de l'inici de la Transici¨® i m¨¦s enll¨¤. Els seus articles envelleixen, per descomptat, per¨° a una velocitat lent¨ªssima, diuen, conseq¨¹¨¨ncia de la seva mirada historicista i transversal. ¡°Ell va fer realitat el que l'esquerra intel¡¤lectual nom¨¦s proclamava: no nom¨¦s reivindicar la cultura popular, sin¨® utilitzar-la per explicar el m¨®n¡±, coincideixen a assenyalar el periodista i amic Josep Cun¨ª i el mateix Salgado.

El text La aznaridad, publicat en aquest diari el 2002, per exemple, un text ¡°sense el qual no es podria entendre l'Espanya no ja d'aquest moment sin¨® tamb¨¦ d'avui¡±, en paraules de Salgado, parla de la fi del que ell anomenava la Segona Transici¨® ¨C¡°recordem que sempre va anomenar la Transici¨® el Transfranquisme¡±, apunta l'ant¨°leg¨C a partir d'un esdeveniment tan ¡°de revista del cor¡± com les noces Aznar-Agag. El detonant ¡°imperialcatolicista¡± li serveix a V¨¢zquez Montalb¨¢n per llan?ar dards enverinats contra el llavors president del Govern espanyol i concloure, despr¨¦s d'una brillant alhora que amena argumentaci¨®, que ¡°la aznaridad ¨¦s cejijunta y llana¡±, i aix¨ª tamb¨¦, l'Espanya que va portar el seu mandat. Per descomptat, tamb¨¦ hi surt la Catalunya de Pujol, ¡°que t¨¦ molt a veure amb la d'avui¡±, i la seva passi¨® pel Bar?a, a m¨¦s d'un apartat ¡°¨ªntim¡± en el qual parla dels seus morts propers. ¡°Va ser un pensador llumin¨®s, l¨ªric, fant¨¤stic¡±,¡°un motor¡± de l'actualitat, que encara avui, 16 anys despr¨¦s de la seva mort, ¡°continua vigent¡±, incideix Salgado.