La primera obra mestra de Dal¨ª

El gran pintor Rafael sempre li va portar maldecaps a Salvador Dal¨ª. No nom¨¦s perqu¨¨ li va suposar l'expulsi¨® de l'Acad¨¨mia de Belles Arts de San Fernando el 1926 quan, despr¨¦s de treure la bola del tema per al seu examen Rafael, pintor del Renaixement, es va enfrontar amb el tribunal al crit de: ¡°Jo soc m¨¦s de Rafael que vost¨¨s tres junts. Em nego a contestar¡±. Tamb¨¦, perqu¨¨ per a Dal¨ª el gran pintor de madones?del Renaixement era un dels millors ¨Cdespr¨¦s del seu estimat Vermeer, per¨° per davant de Vel¨¢zquez i Leonardo¨C, i el va convertir en una gran font d'inspiraci¨®: ¡°Necessito el localisme de Portlligat com Rafael el d'Urbino, per arribar a l'universal pel cam¨ª del particular¡±, va dir el 1950. M¨¦s tard, el 1958, malgrat el seu ego manifest, no li va costar recon¨¨ixer: ¡°Soc un mal pintor. Si comparo les meves teles amb les del Renaixement, amb les de Rafael, per exemple, m'adono del desastre total de la meva obra. Per¨° aix¨° no impedeix que sigui, gr¨¤cies al meu estil, un dels millors artistes actuals¡±. Tot plegat va acabar reflectit en obres com Galarina,?el bell i sensual retrat de la seva estimada Gala que va veure la llum el 1945, del qual mai es va desprendre i que es conserva al seu museu de Figueres.

L'obra, inspirada en La Fornarina, que el d'Urbino va pintar al voltant del 1520, ¨¦s el segon cap¨ªtol de l'homenatge que el Teatre Museu de Figueres rendeix a l'admiraci¨® de Dal¨ª per Rafael en els 500 anys de la mort de l'itali¨¤, despr¨¦s de reunir L'ascensi¨® de Santa Cec¨ªlia, del 1955, al costat de?La Marededeu de la rosa, de Rafael, del 1517, a l'exposici¨® Dal¨ª-Rafael. Un somni prolongat, que es podr¨¤ veure fins al 31 de desembre.

¡°Dal¨ª esbossa el projecte d'un retrat de Gala, que anomena?Galarina en record de la Fornarina de Rafael. Aquest dibuix figurar¨¤ a l'exposici¨®, per¨° el quadre no s'acabar¨¤ fins d'aqu¨ª a un any, ja que Dal¨ª pensa treballar-hi durant aquest temps amb la finalitat de fer el que ja anomena ¡®el meu primer assaig d'obra mestra¡±, va escriure Dal¨ª (en tercera persona) el 1944, per explicar les seves intencions amb aquest retrat de 64 per 50 cent¨ªmetres. ¡°El manuscrit, molt poc conegut, ens remet a l'obsessi¨® de Dal¨ª per arribar a la perfecci¨® dels mestres del passat, com demostra aquesta obra¡±, explica Montse Aguer, directora dels Museus Dal¨ª. En l'oli de Dal¨ª, la seva musa i companya apareix amb els bra?os plegats i amb el pit nu; l'amant de Rafael, filla d'un forner del Trastevere, es toca el pit esquerre amb la m¨¤ contr¨¤ria. Totes dues miren de forma hier¨¤tica a l'espectador.

El ¡®Crist de Portlligat¡¯ es veur¨¤ a Figueres el novembre del 2020

El Teatre Museu Dal¨ª de Figueres viur¨¤ el novembre de? 2020 una de les cites m¨¦s importants dels seus ¨²ltims anys: la inauguraci¨® de l'exposici¨® protagonitzada pel Crist de Portlligat, obra mestra de Dal¨ª, que des que va ser adquirit el 1952 per la ciutat de Glasgow no ha tornat a Espanya. "Tota l'exposici¨® estar¨¤ focalitzada en una obra, que ¨¦s el Crist. La import¨¤ncia ¨¦s suprema, perqu¨¨ ¨¦s una de les pintures ic¨°niques de Dal¨ª. Per a nosaltres ¨¦s molt important", explica Montse Aguer, directora dels Museus Dal¨ª.

L'obra, que es podr¨¤ veure fins al 30 d'abril del 2021, ja va ser a Barcelona entre el mar? i l'abril del 1952, durant la celebraci¨® de la I Biennal d'Art Hispanoameric¨¤, un esdeveniment que va suposar l'acostament de Dal¨ª al gran p¨²blic espanyol i la seva recuperaci¨® definitiva per a l'escena art¨ªstica, que fins a aquell moment parlava m¨¦s d'ell que coneixia la seva obra. La van veure 80.000 persones. El dia de m¨¦s aflu¨¨ncia de visitants va ser el 30 de mar?, en el qual 11.000 persones volien veure el Crist,?que a partir de l'endem¨¤ va ser substitu?t per una fotografia a mida real. Aquell dia va viatjar a Glasgow. L'Ajuntament de la ciutat escocesa l'havia adquirit per a la Kelvingrove Art Gallery and Museum per 22.960 d¨°lars directament a l'artista. I ¨¦s on ha estat fins ara, que tornar¨¤ a casa amb la resta dels seus germans.

En la mostra es poden veure no nom¨¦s l'obra de Dal¨ª en una nova ubicaci¨®, la Sala de les L¨°gies, sin¨® tamb¨¦ l'obra de Rafael, encara que a difer¨¨ncia de la primera exposici¨®, en la qual el Prado va prestar la seva Verge, ara el visitant s'ha de conformar amb una reproducci¨® de la pintura renaixentista, que no ha viatjat des de la Galeria d'Art Antic de Roma. Al seu costat s'exposa la fotografia en la qual Dal¨ª va copiar la seva pintura i un dels dibuixos preparatoris del 1943 (se'n coneixen, almenys, dos m¨¦s del 1941, en els quals el pintor canvia la postura de bra?os i mans i, sobretot, el pentinat). La petita mostra es completa amb dues fotografies de Dal¨ª i Gala el 1943 a la Knoedler Gallery de Nova York al costat del dibuix preparatori.

¡®Cistella de pa¡¯

La comparaci¨® entre la fotografia i l'obra final permeten veure la t¨¨cnica utilitzada per Dal¨ª, per a aquesta i moltes de les seves grans obres. En el dibuix es pot comprovar com Dal¨ª va voler incorporar elements com un gran penjoll al coll de Gala. ¡°Al final va decidir concentrar l'atenci¨® de l'espectador en el rostre i, sobretot, el pit de Gala¡±, ressalta Aguer, que explica que el bra?alet ¨¦s ¡°un ur¨°bors, una serp de la cultura eg¨ªpcia i grega que parla d'unitat material, espiritual, creaci¨® i immortalitat¡±. Pel que sembla, ¡°Dal¨ª deia que era una pe?a de Faberg¨¦, per¨° ens hi hem posat en contacte i asseguren que no ¨¦s Faberg¨¦¡±. Bra?alet i penjoll estan desapareguts. ¡°Abans de tornar la parella el 1948, despr¨¦s de gaireb¨¦ 10 anys als Estats Units, Dal¨ª va denunciar el robatori d'unes joies, per¨° no tenim const¨¤ncia que siguin aquestes¡±, assenyala.

El 20 de novembre del 1945 es va inaugurar l'exposici¨® amb les seves ¨²ltimes obres a la Bignou Gallery de Nova York i Dal¨ª escriu al cat¨¤leg: ¡°He titulat aquesta pintura Galarina perqu¨¨ Gala ¨¦s per a mi el que la Fornarina?¨¦s per a Rafael. I sense premeditaci¨®, aqu¨ª tenim novament... el pa! Una an¨¤lisi rigorosa i perspica? mostrar¨¤ que els bra?os plegats de Gala remeten a l'entrella?at de la cistella, i el seu pit, al cant del pa¡±. Per sort, una altra de les seves grans obres, Cistella de pa, es pot veure de prop, en una altra de les sales del museu de Figueres, perqu¨¨ Dal¨ª i Gala sempre la van conservar.