Els buits de Puixkin

En una carta adre?ada a Helene von Nostitz, Rodin explica que t¨¦ una col¡¤lecci¨® de d¨¦us grecs mutilats que anima amb la vista, fragments que contempla i completa a l¡¯encop: contempleta. Un escultor de la categoria de Rodin havia de tenir una capacitat per imaginar vida en l¡¯espai (buit o atape?t) molt m¨¦s desenvolupada que la resta dels mortals, per¨° tots tendim a ¡°contempletar¡± les seccions vacants, ja sigui en la vida (la sensibilitat, encara, d¡¯aquella cama amputada, o la fretura de farciment dels alv¨¨ols dentals) com en l¡¯art. ?s un impuls natural, un joc espontani, un exercici interessant i divertit que ens porta a participar en la creaci¨® d¡¯una pe?a i bastir-ne part del significat. ?s, de fet, una acci¨® inevitable del mateix fet d¡¯interpretar: ¡°contempletar¡± ¨¦s atribuir. I la consci¨¨ncia d¡¯aquesta propensi¨® humana a emplenar el buit ha generat tota mena d¡¯ast¨²cies art¨ªstiques, des de les s¨ªl¡¤labes obviades en els versos de cabo roto del barroc castell¨¤ al tacet de la pe?a 4¡¯33¡± de John Cage.

Una de les meves mancances preferides s¨®n les estrofes absents de l¡¯Eugeni Oneguin, una meravellosa novel¡¤la en vers de Puixkin. Aquesta fascinaci¨®, ara, gr¨¤cies a la magn¨ªfica traducci¨® d¡¯Arnau Barios publicada per Club Editor, s¡¯ha refermat i aprofundit, com si el traductor hagu¨¦s influ?t d¡¯alguna manera o altra en la meva ¡°contempletaci¨®¡±. Pot semblar una boutade, aix¨° de lloar la traducci¨® d¡¯un passatge no escrit, per¨° ¨¦s que el no-text tamb¨¦ dep¨¨n de com es presenta el text que l¡¯envolta.

Ho explico amb tres exemples del primer cap¨ªtol.

U: A l¡¯estrofa 8, s¡¯explica quina ¨¦s l¡¯¨²nica tra?a del protagonista, l¡¯art amat¨°ria, tot rememorant Ovidi (que fou desterrat de Roma per fomentar l¡¯adulteri en un moment d¡¯exaltaci¨® legal de la monog¨¤mia) i l¡¯estrofa seg¨¹ent (9) queda en blanc, per¨° nosaltres ja sabem, per refer¨¨ncia, que el que no apareix ¨¦s, evidentment, la cosa il¡¤l¨ªcita, la can?¨® indeguda (carmen et error).

Dos: Poc m¨¦s enll¨¤ (estrofa 12), ens ¨¦s narrada una altra virtut del seductor, que ¨¦s la de saber tenir content el marit burlat, aquell ¡°que tot ho troba b¨¦, / tant el dinar com la muller¡±. I aqu¨ª no nom¨¦s queda una estrofa en blanc, sin¨® dues (13 i 14), perqu¨¨ la imaginaci¨® del lector s¡¯espla? lliurement en el ¡°cornut i pagar el beure¡± abans de topar-se amb el protagonista ajagut al llit al principi de l¡¯estrofa 15.

Tres: el protagonista, poc a poc, perd el gust per la vida dissoluta, se¡¯l menja un disgust tedi¨®s, i abans de dir que ni les antigues coqueteries li fan pe?a, ens deixa tres estrofes (39, 40 i 41) perqu¨¨ allarguem com pertoca el marriment d¡¯Oneguin en un altre tipus de buit, dilatat i fastij¨®s.