Ale?¨¢ i la can?¨® de l¡¯enfad¨®s

A punt de fer 22 anys, Carles Ale?¨¢ se n¡¯ha anat cedit al Betis despr¨¦s de ser titular al Bar?a contra l¡¯Alab¨¨s. Una decisi¨® valenta, pr¨°pia d¡¯un jugador amb personalitat, ara mateix conf¨®s perqu¨¨ com a centrecampista que ¨¦s no sap ben b¨¦ quin paper jugaria aquest any a l¡¯equip de Valverde. Necessita minuts, ser protagonista, i ha apostat pel club andal¨²s que entrena Rubi abans que el Getafe de Bordal¨¢s. Tamb¨¦ tenia opcions a l¡¯estranger i, esclar, podia continuar a la sala d¡¯espera del Camp Nou.

Ale?¨¢ ¨¦s un jugador particular encara que pertanyi a l¡¯escola de la Masia. No s¡¯assembla a cap dels volants que han fet fortuna al club blaugrana, ni tampoc se li veu el perfil dels interiors din¨¤mics que avui s¨®n tan admirats a Europa. Tampoc sembla que ho hagi de tenir f¨¤cil al Betis. La pressi¨® popular ¨¦s molt forta, i al Villamar¨ªn hi ha molta compet¨¨ncia. L¡¯exig¨¨ncia li pot anar b¨¦ per acabar de definir-se com a jugador d¡¯alt nivell i demostrar que t¨¦ futur al Barcelona.

Tamb¨¦ hi va haver un moment d¡¯incertesa en el seu dia amb Xavi. Molts el veien fora del Bar?a perqu¨¨ nom¨¦s se l¡¯imaginaven al lloc de Guardiola. Va estar a punt d¡¯anar-se¡¯n fins i tot al Milan. I si va acabar essent un dels millors centrecampistes del m¨®n va ser per la seva perseveran?a, i tamb¨¦ perqu¨¨ va hi van confiar t¨¨cnics com Luis Aragon¨¦s, Van Gaal i Rijkaard. Xavi va aconseguir que el joc del Bar?a i de la selecci¨® sort¨ªs des de la posici¨® del 8 i no del 4.

A Iniesta tampoc li va ser f¨¤cil consolidar-se al Camp Nou. Hi va haver un moment en qu¨¨ no se sabia si era extrem o centrecampista i el Madrid el rondava cada cop que hi havia eleccions al Bernab¨¦u. El jugador va insistir fins a triomfar de manera col¡¤lectiva i tamb¨¦ individual amb els gols que va marcar a Stamford Bridge i Johanesburg. I a Sergi Roberto li ha costat d¨¦u i ajuda fer-se seva una pla?a a la plantilla fins que Luis Enrique el va conv¨¨ncer que tamb¨¦ podia ser un bon lateral dret.

El cas dels porters ¨¦s especial, i m¨¦s encara si es tracta de Vald¨¦s, segurament el millor del m¨®n en l¡¯u contra u, com es va veure a la final de Par¨ªs. Jugava contra els rivals i contra els descreguts del seu propi club, sempre sol davant del perill, tamb¨¦ com a entrenador ¨Cja s¡¯ha vist el que ha passat amb la seva destituci¨® al juvenil del Bar?a¨C. Van tenir m¨¦s sort Busquets i Pedro perqu¨¨ van ser futbolistes escollits per l¡¯entrenador m¨¦s que no pas com a jugadors avalats per la Masia.

No ¨¦s casualitat que el seu valedor fos Guardiola. No se sap quina hauria estat la carrera de l¡¯avui t¨¨cnic del City al Bar?a si no l¡¯haguessin vist Rexach i Cruyff. Hi ha un punt d¡¯atzar en els assumptes del planter, per¨° hi fa molt la mirada de l¡¯entrenador. I, d¡¯altra banda, les millors promeses no sempre han arribat a ser estrelles; nom¨¦s cal recordar el cas d¡¯Iv¨¢n de la Pe?a. Tot i que semblava destinat a ser el rei del futbol i va jugar uns quants anys a un nivell molt alt al Camp Nou, a Lo Pelat li va faltar continu?tat i sort, sobretot amb les lesions, per ser el n¨²mero 1.

Iv¨¢n de la Pe?a ¨¦s l¡¯agent d¡¯Ale?¨¢, i segurament han parlat molt sobre qu¨¨ li convenia al jugador de Matar¨®. A difer¨¨ncia del que ara fan molts cadets i juvenils ¨Cposem per exemple Adama Traore¡ª, Ale?¨¢ va rebutjar moltes ofertes quan era al Miniestadi perqu¨¨ estava segur que arribaria al Camp Nou. Ara, contr¨¤riament al que van fer Xavi, Iniesta o Sergi Roberto, ha optat per una cessi¨®, opci¨® per la qual van optar abans futbolistes com Oriol Busquets, Miranda, Cucurella o Rafinha.

Alguns dels cedits tornen al Bar?a, d¡¯altres van i venen, i n¡¯hi ha que finalment desisteixen i es guanyen la vida i la fama en altres equips, com ara Bojan, Tello, Munir, Deulofeu o Cuenca. Tamb¨¦ s¡¯hi compten aquells als quals les circumst¨¤ncies els han portat a una situaci¨® indefinida, i segurament no n¡¯hi ha cap m¨¦s enyorat que Samper. Ara caldr¨¤ veure qu¨¨ passa amb Ale?¨¢. El seu repte, en qualsevol cas, ¨¦s elogiable en un moment en qu¨¨ Arturo Vidal desafia el club i quan sembla Riqui Puig no pujar¨¤ al primer equip.

El coratge d¡¯Ale?¨¢ contrasta amb l¡¯escepticisme de Valverde i la timidesa del Bar?a. No n¡¯hi ha prou amb presumir de planter, sin¨® que s¡¯hi ha d¡¯apostar, per m¨¦s que ara tothom s¡¯enamori del Liverpool, l¡¯equip que simbolitza els nous valors: el vertigen i la velocitat contra la paci¨¨ncia. Arribats en aquest punt, cal repreguntar-se, tal com ja han fet altres analistes: s¨®n els jugadors els que han fet gran l¡¯estil del Bar?a, o b¨¦ ha estat la creen?a en l¡¯estil el que va fer grans aquests jugadors?

No es tracta de buscar un altre Xavi ni un altre Iniesta perqu¨¨ no hi s¨®n, sin¨® de c¨®rrer el risc amb Ale?¨¢, o amb Riqui, o amb Ansu Fati, o amb Carles P¨¦rez. Jugar-se-la, en definitiva, en lloc de fitxar jugadors considerats diferents per si de cas no va b¨¦, i aix¨ª al final poder blasfemar novament del joc del Bar?a. La directiva est¨¤ legitimada per fer el que vulgui; simplement ¨¦s una q¨¹esti¨® de creure-hi o no, i no de fer la puta i la Ramoneta.