L¡¯informalisme fet dona

M'interessa la mat¨¨ria com a mitj¨¤. Puc crear una massa informe que esquin?o. Pretenc fer-la girar amb ritmes que l'emboliquen, fins a treure-la fora dels l¨ªmits del quadre, cap a un espai infinit. M'agradaria, que realment, cobr¨¦s moviment i explot¨¦s desapareixent o llisqu¨¦s suaument en silenci¡±. Juana Franc¨¦s (1924-1990) va teoritzar poc sobre la seva pintura, com aquesta breu nota que va escriure amb motiu de la seva participaci¨® a la Biennal de Ven¨¨cia de 1960. Ella es limitava a crear obres abstractes i mat¨¨riques plenes de for?a i poder a base de sorres, cues i pigments que semblaven, efectivament, que sortien del quadre. La Galeria Mayoral de Barcelona li dedica (fins al 13 d'abril) la mostra Juana Franc¨¦s: l'informalisme tamb¨¦ era dona, centrada en els anys 1957 i 1962, etapa de l'informalisme mat¨¨ric molt vinculat a la seva participaci¨® en el grup El Paso, la for?a m¨¦s activa de la generaci¨® que va posar l'avantguarda espanyola a la primera fila de l'art internacional, del qual va formar part des de la seva fundaci¨® el 1957; i va ser un cas paradigm¨¤tic d'un ¨¤mbit dominat gaireb¨¦ en exclusiva per homes.

A la mostra, comissariada per Tom¨¤s Llorens, poden veure's 14 d'aquestes pintures gestuals de l'autora alacantina procedents de museus i col¡¤leccions privades que posen en relleu la intensitat i llibertat creativa amb qu¨¨ barrejava aquests pocs elements per obtenir textures que donen certa tridimensionalitat a les obres i que adquireixen gran expressivitat. ¡°Regularment feia servir pinzells gruixuts; les impressions les feia amb esp¨¤tules de grans mides... en ocasions sembrava en l¡¯arena amb cola acr¨ªlica, que posteriorment modificava amb el pinzell, i produ?a ritmes amb les pinzellades¡±, va escriure.

Segons Llorens, en una aut¨¨ntica classe magistral sobre Franc¨¦s, la pintora, despr¨¦s d'iniciar-se en la figuraci¨® geometritzada, hier¨¤tica i carregada de simbolisme ¡°her¨¨ncia del noucentisme¡± es va submergir a mitjans dels anys cinquanta de manera r¨¤pida i radical a la pintura abstracta i l'informalisme, i va arribar a participar en les edicions de la Biennal de Ven¨¨cia de 1954, 1960 i 1964, a la mostra Before Picasso. After Mir¨®, que es va celebrar al Guggenheim de Nova York el 1960 i en l'exposici¨® Modern Spanish Painting, de la Tate Gallery de 1962, que li van acabar donant reconeixement nacional i internacional. ¡°Formava part del grup d'artistes, tots homes, de la seva generaci¨®, entre els quals hi havia Manolo Millares, Antonio Saura, Rafael Canogar, Manuel Rivera, Antoni T¨¤pies, Eduardo Chillida, Luis Feito, Pablo Serrano, el seu company des de 1956 i despr¨¦s marit, i Antonio Su¨¢rez. Tots van coincidir en un gir cap a la modernitat gr¨¤cies al coneixement que van tenir del que s'estava desenvolupant en l'¨¤mbit internacional, l'informalisme europeu i l'expressionisme nord-americ¨¤¡±.

I en aquest grup va destacar Franc¨¦s, que al cap de poc temps de fundar El Paso amb els seus companys ¡°l'abandona o n¡¯¨¦s expulsada¡± assegura Llorens. En l'excel¡¤lent cat¨¤leg publicat per a la mostra s'apunta que la seva sortida (al costat de Rivera i Serrano) d'El Paso podria ser per q¨¹estions masclistes o per gelosia professional. ¡°Juana Franc¨¦s en aquell moment ¨¦s molt bona i molt radical, i li dona mil voltes a alguns d'aquells artistes¡±, assegura Isabel Tejeda, historiadora i cr¨ªtica d'art al cat¨¤leg. ¡°Malgrat que va continuar exposant amb alguns dels membres del grup¡±, puntualitza Llorens.

Per al cr¨ªtic d'art, que ha estat director de l'IVAM, el Reina Sofia i conservador en cap de la col¡¤lecci¨® Thyssen-Bornemisza ¡°l'informalisme espanyol d'aquells anys oscil¡¤lava entre la mat¨¨ria de T¨¤pies i el gest de Saura. Ella es va situar de manera clara en el camp de la mat¨¨ria, encara que amb una visi¨® molt diferent de la de T¨¤pies. I ho va fer amb una puresa i radicalitat que no van deixar de ser advertides per la cr¨ªtica del moment¡±.

Als seixanta, Franc¨¦s va tornar, de manera gradual, a la figuraci¨® amb s¨¨ries com El hombre y la ciudad, en la qual apareixen personatges esclavitzats pel fals progr¨¦s. ¡°Per¨° ja no ¨¦s el mateix i comen?a a caure en l'oblit; ajudat pel fet de ser dona¡±, sentencia Llorens.

?s dif¨ªcil veure una exposici¨® amb tantes obres de Franc¨¦s juntes. Ella mateixa va repartir les seves pintures en tres centres: el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA), que deixa vuit de les obres, el Museu Pablo Serrano de Saragossa, que en deixa dues, i l'IVAM de Val¨¨ncia. Molt menys habitual ¨¦s que hi hagi obres seves al mercat de l'art. La mostra permet comprar una de les peces, ¨¦s Como tierra, n.? 51, pintada entre 1959 i 1960, propietat dels Mayoral que la posen a la venda per 25.000 euros.