Les platges despr¨¦s del temporal Gl¨°ria: m¨¦s sorra no ¨¦s la soluci¨®

¡°Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix¡±, deia Einstein. El temporal Gl¨°ria, amb una for?a excepcional, ha obert els ulls als esc¨¨ptics. El canvi clim¨¤tic ja ¨¦s aqu¨ª. Els cient¨ªfics preveien fen¨°mens extrems a partir del 2050, per¨° s¡¯han accelerat. Ara experts i pol¨ªtics coincideixen que, en conniv¨¨ncia amb la natura, caldr¨¤ resoldre qu¨¨ cal fer amb platges, passejos i espigons que desapareixen a cada temporal i no repetir errors. Admeten que limitar-se a reparar els danys i a tornar a posar sorra a les platges, com s¡¯ha fet fins ara, no ¨¦s la soluci¨®.

El temporal ha causat danys valorats en 55 milions d¡¯euros al litoral espanyol, 13 dels quals a Catalunya. La for?a del Gl¨°ria ha enc¨¨s les alarmes i s¡¯est¨¤ comen?ant a constatar que no es pot viure d¡¯esquena a la natura i, aquesta vegada, alguna cosa podria canviar. El Govern est¨¤ treballant per adequar la costa a l¡¯amena?a real del canvi clim¨¤tic amb ¡°solucions basades en la natura com a eina fonamental¡±.

¡°La principal garantia davant de fen¨°mens extrems s¨®n les barreres naturals. On les hem canviat o eliminat, creix el risc¡±, diu el secretari d¡¯Estat de Medi Ambient, Hugo Mor¨¢n. El ministeri pret¨¦n augmentar la protecci¨® i evitar la destrucci¨® d¡¯ecosistemes costaners. Despr¨¦s d¡¯inventariar els danys i avaluar costos prendran mesures per restablir la ¡°normalitat¡±. Anuncien una an¨¤lisi cas per cas i plans de protecci¨® a diferents trams que respectin els deltes o els sistemes dunars i, a llarg termini, retardin les construccions.

Des de la Generalitat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami¨¤ Calvet, tamb¨¦ ha anunciat l¡¯avaluaci¨® de danys i la reparaci¨® dels desperfectes buscant solucions adaptades al canvi clim¨¤tic. A m¨¦s, va deixar clar que ¡°el litoral no tornar¨¤ a ser com era abans d¡¯aquest episodi¡±. El Govern est¨¤ en contacte amb els agents del territori, el Govern central i els cient¨ªfics per posar en marxa estrat¨¨gies de futur viables i sostenibles.

El gerent de l¡¯Associaci¨® Costa Brava-Centre, Mart¨ª Sabri¨¤, espera que ¡°la pressa i falta de planificaci¨®¡± no facin refer les infraestructures fetes malb¨¦ tal com eren abans de la borrasca. ¡°Tornarem a aixecar murs entre la sorra i els passejos, a omplir de sorra les platges i no plantejarem inversions m¨¦s cares i amb m¨¦s garanties¡±, lamenta. Per al president de la Cambra de Comer? de Girona, Jaume F¨¤bregas, la reconstrucci¨® no ha de ser ¡°amb vista a la nova temporada tur¨ªstica, sin¨® pensant en la consolidaci¨® del sector com una de les principals fonts de desenvolupament en les pr¨°ximes d¨¨cades¡±.

Alcaldes oberts al canvi

Les localitats que viuen b¨¤sicament del sol i la platja, una vegada arreglada la costa, tamb¨¦ estan obertes al canvi, en la mesura del possible. Imma Colom, alcaldessa de Tossa de Mar, on fa falta molta sorra, considera necess¨¤ria ¡°una valoraci¨® seriosa per buscar possibilitats de futur amb un equilibri entre interessos econ¨°mics i sostenibilitat¡±.

De la mateixa manera, l¡¯alcalde de Platja d¡¯Aro, Maurici Jim¨¦nez, afirma que necessiten el passeig ¨Camb destrosses valorades en 2,3 milions d¡¯euros¨C, per¨° aposta ¡°per fer-lo perqu¨¨ pugui aguantar, o que no tingui tant cost reparar-lo en el futur¡±. ¡°Hem fet un pas enrere, potser ¨¦s el moment de fer-ne dos cap endavant¡±, assenyala.

Per a Rafael Sard¨¤, investigador del CEAB-CSIC i expert en canvi clim¨¤tic, s¡¯ha gestionat molt malament el medi natural i s'ha d¡¯acabar ¡°el dia de la marmota¡±.

Fen¨°mens com el Gl¨°ria augmentaran i cal adaptar-se. ¡°Les coses no es poden fer igual, el model territorial de relaci¨® amb la natura ha canviat¡±, indica Sard¨¤. La soluci¨®, recepta, ¡°no ¨¦s trucar i demanar sorra, ¨¦s investigar cas per cas per qu¨¨ se¡¯n va i com arriba a cada platja¡±. Si dels rius o de l¡¯erosi¨® de les roques. Sard¨¤ aposta tamb¨¦ per un sistema dunar.

¡°Si col¡¤loques un passeig on hi hauria d'haver les dunes, fas que la sorra es perdi¡±. El Gl¨°ria, combinat amb ¡°un model d¡¯ocupaci¨® del territori an¨¤rquic¡±, ha tingut importants conseq¨¹¨¨ncies humanes i econ¨°miques que ¡°no han estat pitjors gr¨¤cies als serveis d¡¯emerg¨¨ncies; seria irresponsable no aprendre lli?ons d¡¯aquest episodi¡±, afirma.

De la mateixa opini¨® ¨¦s el ge¨°leg David Brusi. Creu que cal fer ¡°una interpretaci¨® geol¨°gica de les platges, com a espai de transici¨® canviant, entre mar i terra, i analitzar-les de manera transversal una per una¡±. ¡°El risc s¨®n les interfer¨¨ncies entre l¡¯activitat humana i els processos naturals¡±, assegura. En platges sense interfer¨¨ncia humana ¡°hi ha una gradaci¨® natural, un cord¨® dunar posterior que permet una reconstrucci¨® natural m¨¦s f¨¤cil¡±, insisteix. ¡°Cient¨ªfics i urbanistes han de contribuir a les decisions dels pol¨ªtics i a no malbaratar recursos p¨²blics¡±, puntualitza.

El bi¨°leg del Parc Natural del Montgr¨ª-Medes Boris Weitzmann i el director dels Aiguamolls de l¡¯Empord¨¤, Sergi Romero de Tejada, aposten per ¡°refor?ar els sistemes naturals i que siguin els nostres aliats¡±. A Torroella de Montgr¨ª-l¡¯Estartit, on est¨¤ funcionant a la perfecci¨®, van desurbanitzar una urbanitzaci¨® de 1.350 habitatges projectada als anys vuitanta.

El canvi clim¨¤tic ¨¦s una realitat basada en dades. Entre altres certeses, els experts indiquen que l¡¯alteraci¨® del balan? energ¨¨tic terra-atmosfera provoca que augmenti la calor de la superf¨ªcie terrestre, de l¡¯atmosfera i en conseq¨¹¨¨ncia la temperatura del mar. Implica el desgla? i un augment del nivell del mar. En un futur, hi haur¨¤ cada vegada m¨¦s fen¨°mens extrems en menys temps. En els ¨²ltims 250 anys el canvi clim¨¤tic ha provocat un augment d¡¯un grau de la temperatura de la Terra i els experts auguren que el segon grau arribar¨¤ en 25 anys. Borrasques m¨¦s freq¨¹ents i dures faran que un fenomen extrem com el Gl¨°ria perdi la seva excepcionalitat.