Les obres del tram central de la l¨ªnia 9 del metro de Barcelona estaran aturades fins al 2022

El conseller de Territori, Dami¨¤ Calvet, ha anunciat aquest dilluns que, previsiblement, les obres per unir els dos extrems de la l¨ªnia 9 del metro no es podran reprendre fins al 2022, la qual cosa frenaria l'habilitaci¨® de les estacions corresponents fins al ¡°2023 o 2024¡±. La infraestructura ha capitalitzat les q¨¹estions dels diputats de la Comissi¨® de Territori el dia que Calvet ha presentat el pressupost de la seva conselleria per a aquest any. "Aquest pressupost ¨¦s imprescindible per al tram central de la L9, per¨° tamb¨¦ per allargar la L8, entre pla?a Espanya i Gr¨¤cia", ha afirmat el conseller. S¨®n igualment imputables a aquests comptes els 8,7 milions d'euros de l'estaci¨® Ernest Lluch de la L5, que s'estrenar¨¤ el 2021. Malgrat que no ha concretat quantitats ni terminis, tamb¨¦ ha fet refer¨¨ncia a la uni¨® del tramvia per la Diagonal.

Per a la xarxa de metro es preveuen 26,1 milions d'euros, per¨° la l¨ªnia 9 nom¨¦s veur¨¤ com es resolen tr¨¤mits administratius. Calvet ha assenyalat que aquest avan? "no suposa engegar la tuneladora dem¨¤".

El transport p¨²blic i la mobilitat es plantegen com a eixos centrals del full de ruta de Territori. El conseller ha apuntat una partida de 38 milions d'euros derivats d'un impost a les emissions de CO₂?dels vehicles. "?s un concepte avan?at", ha dit Calvet, que ha apuntat que la taxa es va meritar en l'exercici 2019 per¨° es cobrar¨¤ el 2020. Ha de servir per finan?ar pol¨ªtiques verdes i "descarbonitzar la mobilitat", i la idea ¨¦s que els ingressos per aquest concepte creixin cada any fins a recaptar 155 milions d'euros.

Aparcar el vehicle privat i incentivar l'¨²s del transport p¨²blic ¨¦s un objectiu fonamental per mitigar les emissions. Les Autoritats del Transport Metropolit¨¤ (ATM) de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida rebran 456 milions d'euros. Nom¨¦s a Barcelona, l'ATM gestiona 1.000 milions de viatges l'any.

Per a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) es reserven 140 milions d'euros. "Per tenir un operador fiable cal gastar molts diners", ha manifestat Calvet. L'al¡¤lusi¨® velada a Renfe i Adif, empreses responsables de la controvertida xarxa de Rodalies, s'ha concretat quan, a continuaci¨®, ha assenyalat que la despesa de diners no es dona "en altres xarxes ferrovi¨¤ries, com la d'Adif".

Aquest any el Departament de Territori ser¨¤ responsable "del 48,11% del conjunt de les inversions reals" que fa la Generalitat, segons Calvet, que ha apuntat que les compet¨¨ncies del departament no abasten nom¨¦s el "ma¨® i ciment", sin¨® que s'integren "en les pol¨ªtiques socials de la Generalitat". En aquest sentit, ha insistit reiteradament a subratllar l'impacte mediambiental que persegueixen les principals inversions. "Estem en emerg¨¨ncia clim¨¤tica i passem els pressupostos per aquest prisma", ha apuntat Calvet. Jordi Terrades, del PSC, li ha replicat que les reserves per a pol¨ªtiques clim¨¤tiques "no arriben ni al 2% del pressupost". Tamb¨¦ el diputat de Catalunya en Com¨² Lucas Ferro ha retret al conseller que, malgrat la insist¨¨ncia clim¨¤tica en el seu discurs, "es queden curts".?

Calvet ha presumit que, amb 2.064 milions d'euros de pressupost, Territori ¨¦s el quart departament m¨¦s beneficiat pels comptes del Govern, per darrere de Salut, Educaci¨® i Treball. Sumant els seus organismes aut¨°noms, les entitats p¨²bliques i consorcis que depenen de Territori, el pressupost consolidat s'eleva fins als 4.540 milions d'euros. Comparant-lo amb els comptes del 2017, els ¨²ltims aprovats, l'augment de despesa de Territori ¨¦s de 599 milions d'euros. Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana concentren el 45% del total de la inversi¨®, per davant de Girona (10,4%), comarques centrals (8,5%), l'Alt Pirineu i l'Aran (5,3%), Ponent (5%), Camp de Tarragona (3,6%), el Pened¨¨s (3,2%) i les Terres de l'Ebre (1,8%). Calvet ha matisat que la "cohesi¨® territorial" queda garantida a posar les xifres en relaci¨® amb la despesa per c¨¤pita: "A Barcelona ¨¦s de 62,84 euros i a l'Alt Pirineu ¨¦s de m¨¦s de 400 euros", ha detallat.

Mobilitat.?Per a obres de manteniment i conservaci¨® de carreteres es reserven 93,8 milions, que serviran, entre altres actuacions, per ampliar la C-58 en direcci¨® a Terrassa, actuar sobre la C-17 a Parets del Vall¨¨s o per acabar el t¨²nel de Tres Ponts a l'Alt Urgell.??

Mesures ambientals.?Amb els estralls del temporal Gl¨°ria encara visibles a diversos punts del litoral, des del Departament de Territori s'apunta que les pol¨ªtiques ambientals disposen d'una reserva de 902 milions d'euros, dels quals 330 milions s¨®n per finan?ar noves estructures de sanejament de l'Ag¨¨ncia Catalana de l'Aigua (ACA) i d'Aig¨¹es Ter Llobregat (ATLL). "Treballem en l'adopci¨® de mesures de prevenci¨®, mitigaci¨® i adaptaci¨®", ha defensat Calvet, que ha aprofundit en el risc creixent de patir sequeres i inundacions: "La gesti¨® de l'aigua ¨¦s crucial". El conseller ha apuntat que el 15% del s¨°l urbanitzable de Catalunya est¨¤ en zona inundable. Calvet ha fet refer¨¨ncia a una partida de 6 milions d'euros per a "una prova pilot" que persegueix trobar solucions tecnol¨°giques per mitigar la regressi¨® de les platges, com les del Delta de l'Ebre.?

Habitatge.?Territori tamb¨¦ gestiona ara el pressupost en mat¨¨ria d'habitatge, abans era compet¨¨ncia de la conselleria de Governaci¨®. Calvet ha esmentat un "increment del 34,7%" i ha xifrat en 431 milions "les ajudes a l'habitatge, la promoci¨® del lloguer, la compra de pisos per a ¨²s social i les subvencions per a la rehabilitaci¨®", ha qualificat d'"aut¨¨ntica prioritat" treballar pel dret a l'habitatge. El diputat Sergio Sanz, de Ciutadans, li ha replicat que la inversi¨® en aquesta mat¨¨ria "no recupera els nivells d'abans de la crisi" i ha subratllat que, el 2010, la despesa va ser de 600 milions d'euros.?